Autora: Núria Tamarit.
Editorial: Ediciones La Cúpula. (2022).
Després de quatre entrades una mica fosques, ens arriba a les mans aquest conte que si bé té passatges de lluita i adversitats, és un cant a la natura, a l'amistat i a l'empoderament de les dones. Els homes, quasi tots, en aquesta narració són personatges dolents, egoistes i traïdors.
La protagonista és la Joana, una jove que es vol acoblar a una expedició en la recerca d'or. Ella no serà acceptada en una formació on els homes manen i disposen com s'han de fer les coses, i s'haurà d'espavilar ella soleta. Bé, soleta tampoc, l'acompanyarà al llarg de la difícil travessia, un gos que ha patit un accident, i que es convertirà en un fidel amic. Al llarg del viatge comptarà amb altres dones que han patit els mals tractes dels homes, no hi ha res que uneixi més que tenir un enemic comú, i una ajuda molt especial i fantàstica. La Joana té com a filosofia vital el fet d'agafar de la natura només el que necessita, l'imprescindible per viure, una visió d'integració a la natura, molt lluny del caràcter depredador dels homes. El desig de portar or al seu regne i ajudar a les persones estimades, servirà com a eina de superació i perfecció per a la jove protagonista.
Els dibuixos de la Núria Tamarit, autora valenciana de només trenta anys, són plens de color i vida, i la caricaturització dels personatges els fa molt atractius per un ventall molt gran de lectors. La narració és molt lineal i no té cap baixada de ritme, malgrat les més de dues-centes pàgines que té el còmic.
Una obra amb un segell molt marcat d'ecologisme, feminisme i espiritualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada