Autor: Bastien Vivès.
Editorial: Díabolo Ediciones. (2018).
Un altra obra del meu favorit Bastien Vivès. Aquesta va agermanada d'alguna manera amb Una hermana, còmic que vam comentar al febrer d'aquest mateix any. En aquell, l'autor, descrivia el pas de l'adolescència d'una noia, Antoine, a l'estat de maduresa; en aquest, ens parla de la transformació d'una jove grisa i anodina, Severine, a una dona plenament conscient de si mateixa, que pren decisions i s'equivoca, però que decideix què vol fer, encara que sigui deixar-se emportar per l'atzar. I el que provoca aquest desenllaç és una brusa de seda. Severine passarà de ser una dona invisible per a tothom, inclòs per al seu xicot, a ser objecte de desig sexual de tots els homes amb qui es creua.
El motor de la narració és l'atzar i el desig sexual. De fet, ningú sap que passarà en el futur més immediat. Malgrat que ho tingui tot planificat, un esdeveniment inesperat ho pot canviar tot. La brusa blanca de seda al còmic és de fet una anècdota, un símbol de la comedia que és la vida.
Vivès continua en el seu procés de neteja en el seu dibuix, i únicament deixa els traços imprescindibles. Ho fa sense perdre l'essencial, així les sensacions i expressions són clares i fortes.
Combina els dos tons de gris amb vinyetes d'un blanc pur sobre negre molt poderoses. L'estructura és variable, i passa de les tres tires amb dues vinyetes a pàgines on només hi ha una vinyeta. Tot està calculat, per mantenir el ritme de la narració. Reconec que hi ha algun moment que la sexualitat del còmic pot alterar alguna ment, fins i tot no estar d'acord en el comportament dels personatges, però parlem d'un autor que vol descriure la societat occidental i els seus comportaments.
Una obra que es llegeix amb ganes i que possiblement es rellegirà més d'un cop.
Provant
ResponEliminaMolt d'acord en el comentari
ResponElimina