diumenge, 22 d’octubre del 2017

Nadie


Autor: Jeff  Lemire.
Editorial: Planeta deAgostini. 2010

És possible que "Nadie" no sigui una història ben explicada, que els seus personatges no estiguin del tot perfilats, que la narració passi per diferents moments d'interès, que tingui algun problema de ritme, que el dibuix d'aquest autor nord-americà de vegades sigui una mica inestable, és possible tot això. Si, i per això suposo que la gran part de la crítica de còmics l'ha castigat de forma excessiva al meu entendre.
D'entrada presentar un altre personatge absolutament cobert de benes que oculten la seva identitat ja resulta estimulant. La descripció de l'efecte que causa la seva aparició en un petit poble i la immediata  riuada de tota mena de xafarderies està molt ben definida. La relació dels variats i particulars personatges del poble potser perd intensitat en algun moment, però la seva presentació està molt ben exposada perquè un pugui imaginar-se el panorama que envolta al personatge central.
Un rar esdeveniment farà que tot s'acceleri de forma imparable i que totes les sospites caiguin sobre el rar veí. Una història que podria donar peu a un film dels germans Cohen o de Jim Jarmusch, per la galeria de personatges i l'ambient d'espai i temps tancat en si mateix.
El dibuix de Lemire resulta eficaç per explicar la història sense tractar-se d'un gran il·lustrador, i amb els negres i blaus sobre blanc fa moure tot l'engranatge d'una narració que avança de forma lleugera cap  a un final no tan previsible com diuen alguns.
Jo he gaudit una bona estona seguint les passes a aquest nou personatge emmascarat que oculta un passat sorprenent.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada