dijous, 27 de juny del 2019

La condició vulnerable


Autor: Joan-Carles Mèlich.
Editorial: Ara Arcàdia. (2018).

"Som vulnerables i res no ens pot protegir del tot del sofriment inherent a la condició humana".
Això figura a la contracoberta d'aquest llibre de filosofia literària que no et deixa indiferent i que et fa reflexionar sobre la nostra vida. Una vida que per bona que sigui o que pugui semblar estable, en algun instant un esdeveniment inesperat ens pot provocar una ferida i posteriorment una marca o cicatriu inesborrable. De fet, la nostra pròpia vida que té una finitud que fins al moment sembla inevitable, ens fa febles, vulnerables. 
Aquesta obra de poc més de noranta pàgines parla de forma clara d'un tema tan delicat com el de la nostra fragilitat, un assumpte tabú que passa per aspectes com el de la solitud, l'escolta de l'altre, el sentiment de vergonya, el perdó, el reconeixement propi i dels altres, i per descomptat la nostra fi, la mort.
Joan-Carles Mèlich és Llicenciat en Filosofia i Doctor en Filosofia i Lletres, actualment professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de Filosofia i el seu pensament es caracteritza per la configuració d'una filosofia antropològica de la finitud. Les seves obres més rellevants són: "Filosofia de la finitud", "La lliçó d'Auschwitz", "Ètica de la compassió" i "Lògica de la crueltat" El seu primer assaig de filosofia literària va ser "L'experiència de la pèrdua", publicat l'any 2017.
Us deixo amb tres fragments del text d'aquest interessant llibre:
"Mai no som tan vulnerables com quan estimem, però tampoc mai no estem tan protegits de la vulnerabilitat com quan ens estimen"
"La vida és precària, i també tot allò que la vida comporta: les situacions, les relacions, les paraules"
"La paraula que s'ha dit ja no pot ser esborrada" 

2 comentaris:

  1. No estic del tot d'acord amb "la paraula que s'ha dit ja no pot ser esborrada"... però si que pot ser oblidada o reformulada. El que de ben segur que no pot ser esborrat és el sentiment que t'han generat certes paraules, malgrat no les recordis amb exactitud. Què n'opines?

    ResponElimina
  2. "Mai no som tan vulnerables com quan estimem, però tampoc mai no estem tan protegits de la vulnerabilitat com quan ens estimen"... amb aquest text tan contradictori em sento identificada...

    ResponElimina