Autor: Christian Lax.
Editorial: Ponent Mon. (2019).
Aquest còmic és una obra brillant. La narració està perfectament realitzada, i descriu l'acció amb detall, intensitat i dramatisme. La realitat que mostra és cruelment certa, una veritat que fereix i que tenim molt a prop. Les il·lustracions són una meravella, tant les figures humanes, com les arquitectures o paisatges estan molt ben tractats, i la llum i les ombres donen una imatge real, al mateix temps que atractiva. Totes les pàgines són plenes de vinyetes en diferents tons de grisos, exceptuant quan apareix l'escultura de la Maternitat que destaca per la seva vermellor.
L'obra descriu el viatge del jove protagonista, Alou, un recollidor de mel. Per indicacions del xaman de la terra del País Dogon, el noi farà, des del seu Mali fins a la capital de França, París, un periple ple de perills. I la raó serà portar una petita escultura en fusta de caoba que representa una maternitat, al museu del Louvre. El viatge el farà passar tota mena de dificultats que inclouen un arriscat episodi en una pastera creuant el mediterrani, i totes les dificultats que suporten els immigrants en el seu intent d'entrar a Europa.
A l'obra podem trobar una crítica ferotge a aquesta societat individualista i consumista, però també a l'amenaça jihadista i al terror que suposa aquest per moltes terres africanes.
El còmic va ser editat a França pel Museu del Louvre, i aquest apareix com la meta del difícil viatge del protagonista.
Una lectura intensa, dramàtica en molts moments, que no et deixa indiferent i que reflecteix una realitat terrible. Com a curiositat, dir que l'autor va patir un atropellament per un cotxe quan ell anava amb la seva bicicleta. Li quedaven encara moltes pàgines per acabar la narració i el dur treball de rehabilitació li va servir també per apropar-se al patiment de tots aquells que han de deixar el seu país i intentar arribar a un nou horitzó.
Gran responsabilitat la que recau sobre Alou sense haver-la demanat. El capritxós atzar li posa a les mans l'estàtua de la maternitat i esdevé protagonista d'una història en la que no s'explica ni s'expressa; com si la veiés passar. Això m'ha mancat.
ResponEliminaCoincideixo amb tu en l'esplèndida il·lustració, on fins i tot les nits del desert semblen immenses.
El dinamisme del dramàtic periple et manté en la lectura, a l'expectativa d'un final feliç.
M'ha agradat. Gràcies per facilitarme la seva lectura
El propòsit del blog és aquest. Recomanar coses que ens han agradat i que poden ser motiu de obrir debat, reflexió i pensaments. Gràcies estimat lect@r.
ResponElimina