Celestia

Autor: Manuele Fior.

Penguin Random House Grupo Editorial. (2021).

Fa quasi tres anys vam publicar una entrada d'una obra d'aquest autor: Cinco mil kilómetros por segundo. En aquell còmic, Fior ens parlava del sentiment de l'amor, i del pas del temps, prenent com a base una obra del japonès Makoto Shinkai. I la cosa funcionava molt bé, les magnífiques il·lustracions de Fior, amb una narració ben estructurada. Ara no passa exactament el mateix.

Celestia, que en la publicació original italiana eren dos volums, l'autor ha anat treballant sense un guió tancat, la història sembla que avança de vegades a sotragades, però malgrat això l'autor no perd mai el sentit de la narració. Un treball anomenant improvisació automàtica que ja feia servir l'il·lustre Moebius.

Celestia és una faula distòpica que reflexiona sobre el futur que l'espera a la humanitat, i la manera  que continuarà evolucionant l'espècie. Com a les bones obres de ciència-ficció, encara que la narració passi en el futur, els problemes que ha de resoldre la població que ha sobreviscut són molt similars als que tenim ara. 

Celestia és una illa plena d'edificis monumentals, una ciutat tancada en si mateixa semblant a una Venècia distòpica on viuen els governants, una part de la població que són joves amb poders telepàtics, que són l'esperança de futur, i una sèrie de marginats i perillosos delinqüents vestits amb màscares i robes de la Comèdia de l'Art. Dos dels joves, Dora i Pierrot, emprendran un viatge fora de l'illa per buscar la llibertat i nous horitzons. Al continent tot ha canviat.

He trobat la història molt poètica, suggerent i evocadora, però la narració de vegades és poc fluida. Només un autor com aquest és capaç de mantenir l'interés per la seva potència de crear espais atractius, llums extraordinàries i destins sorprenents. Les imatges de Fior són molt potents.

Dues són les principals coordenades del còmic: si no actuem amb extrema urgència, el nostre planeta ens portarà a situacions dramàtiques, i tinguem present que les societats milloren molt més quan més obertes són a les diferents cultures, ètnies, procedències i pensaments. Les societats tancades es tornen endogàmiques i perverses.

Un còmic que agradarà especialment als amants dels paisatges i mons d'aquest premiat autor italià nascut a Venècia i amb formació d'arquitecte. Poesia visual.

Com a curiositat, un dels edificis que apareix a la narració és l'edifici "La muralla vermella" de l'arquitecte català Bofill que està situat a la localitat alacantina de Calp. Un homenatge entre arquitectes.