Autor: Mikael Ross.
Editorial Astiberri. Col·lecció Sillón Orejero. (2024).
Un còmic que combina sàviament "el noir" amb la comèdia costumista, i la crítica social. I ho fa a molts quilòmetres per hora. Amb una estètica que no cau en els tradicionals clarobscurs radicals del gènere negre, ben al contrari, el dibuix s'apropa al manga, i les imatges es caricaturitzen per augmentar les seves expressions. Un blanc i negre tens, però clar, domina les quasi tres-centes cinquanta pàgines del còmic.
L'escenografia és l'interior de la comunitat vietnamita a Berlín, els principals temes són el tràfic de persones (una nova forma d'esclavitud), la desigualtat social i la necessitat de sobreviure i fer el que calgui per no ser aixafat, i l'amor juvenil que explota malgrat l'entorn.
Tot comença quan els germans vietnamites protagonistes, Dennis i Tâm, troben al seu barri de Lichtenberg una misteriosa noia tancada en una furgoneta, la Hoa Binh. L'acció no es detindrà fins a la darrera vinyeta. El repartiment de personatges és molt ampli i ben configurat, ple de registres, fins i tot el dolent de la història, el sinistre Boris, té moltes cares. La història a més de ser trepidant, és plena de girs i sorpreses. Tota una muntanya russa.
El còmic també mostra la quantitat de coses estranyes que poden passar en la més aparent absoluta normalitat, i el que representa viure a Alemanya per una comunitat amb costums, tradicions i maneres de viure completament diferents.
Mikael Ross és un dels autors alemanys que juguen amb la tradició europea i el manga, com Isao Moutte o Ken Niimura, i al que ja vam poder paladejar fa dos anys amb l'obra: El joven Ludwig.
Un còmic llarg, dens, però àgil, amb una narració on apareixen temes de sociologia, psicologia i patologies vàries en una comunitat que viu dins d'una altra.
On és el nirvana?, el busquen tots, però no el troben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada