Otra vida por vivir

 

Autor: Theodor Kallifatides.

Editorial: Galaxia Gutenberg. (2019).

De quasi no conèixer aquest autor, aquest estiu, en pocs dies, he llegit dues obres seves. La primera va ser: Un nou país més enllà de la finestra on ens parla dels sentiments d'una persona grega que fa quatre dècades que viu a Suècia, i ha escrit una part immensa de la seva obra literària en suec, però que malgrat això, el seu cor batega en grec. En aquesta obra posterior ens parla de moltes coses, de moltes sensacions com acostuma a fer aquest autor, però l'escenari ara és Grècia, la seva terra natal. Descriu la tornada a Grècia per intentar tornar a escriure. Ha abandonat el seu estudi després de molts anys, i als setanta-set anys està començant a perdre la batalla davant del paper blanc. També ha d'enfrontar-se al procés d'envelliment. Incapaç d'escriure de nou, i també incapaç de no escriure. Ens parla també de la delicada situació d'una Europa carregada de prejudicis amb la immigració, la crisi de l'habitatge, la intolerància religiosa, i l'ascens de la ultradreta de forma imparable i extensiva. També fa una breu anàlisi de la trista situació economicosocial del seu país, que sembla caure a trossos. Aquesta obra la va escriure en grec després de dècades de no fer servir la seva llengua com a eina literària.

Vaig entrar a la biblioteca cercant altres lectures, però vaig ensopegar amb aquest petit llibre, vaig llegir, de peu enganxat a la prestatgeria, dues pàgines i el vaig agafar. La seva manera d'escriure de forma tranquil·la, propera, i sensible de temes com la identitat, el sentit de la vida, el pas del temps o el fet d'escriure em fa devorar les pàgines dels seus llibres. A l'altra entrada del blog d'aquest autor faig deu línies al voltant de la seva vida, obra i premis. Afegiria que va guanyar la "Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes" a Madrid l'any 2023.

La traducció del grec és de Selma Ancira, una escriptora mexicana especialista en la traducció d'obres en rus i en grec modern.

Ava

 

Guió: Emilio Ruiz. Dibuixos: Ana Miralles.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

La llegendària i mítica actriu nord-americana Ava Gardner va visitar Rio de Janeiro en la gira que organitzava la productora cinematogràfica després de la pel·lícula "La comtessa descalça". Els protagonistes eren Humphrey Bogart, i ella. El que havia de ser una estada tranquil·la i acollidora d'un cap de setmana es va convertir en un infern per la reacció de la premsa, l'assetjament del poble, i les maniobres antiimperialistes dels partidaris del president Getúlio Vargas que acabava de suïcidar-se. Només cal afegir la mala relació amb el seu marit aleshores, Frank Sinatra, i la persecució obsessiva del productor milionari Howard Hughes. Tot enmig d'un Brasil que es debatia entre l'esquerra radical i un possible cop d'estat de la dreta reaccionària.

Els dos autors, Miralles i Ruiz, ja han treballat plegats en algunes obres, i amb aquesta signen la seva millor realització. Un guió que dibuixa a la perfecció el caràcter de l'actriu amb les seves pors, però amb un enorme caràcter i fortalesa, i el paper important que juguen el seu representant de premsa, Dave, i la seva ajudant personal, René. Un homosexual i una noia negra. Dues peces incòmodes per una societat conservadora i rància.

Els dibuixos de l'Ana Miralles són amb tècnica d'aquarel·la, i descriuen perfectament tot l'ambient dels anys cinquanta amb els vestuaris, espais, i figures. Un treball exquisit que van realitzar tots dos autors en vuit anys després de consultar moltíssima informació.

Un còmic que destaca per les seves magnífiques il·lustracions, i ensenyar-nos la fascinant personalitat d'una actriu en el cim de la seva carrera, que malgrat el seu èxit, havia de lluitar davant d'una societat masclista, racista i decididament casposa. Una dona que va lluitar per mantenir la seva llibertat fugint de tots els prejudicis. Ava va ser una bellesa incòmoda per molts homes que la volien controlar.

Una fracción de segundo

 

Autor: Guy Delisle.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

D'aquest brillant autor canadenc ja hem comentat: Crónicas de juventud, i Escapar. Historia de un rehén. Dues obres excel·lents i molt personals d'aquest autor nascut al Quebec, però que ha treballat en infinitats d'estudis en molts països, des d'Àsia, l'Orient Mitjà i Europa. La seva dona, que pertany a "Metges sense Fronteres", li ha fet veure de prop moltes diferents situacions socials, algunes molt dures.

En aquesta ocasió tracta un tema molt menys dramàtic com és narrar la història d'un curiós personatge, Eadward Muybridge. Aquest volcànic home, que va ser declarat innocent quan matar l'amant de la seva dona, és la persona que va ser capaç de fotografiar el galop d'un cavall i demostrar que hi ha un instant en el qual el cavall no toca terra amb cap de les seves potes. L'estudi era finançat pel director de la companyia ferroviària de la Central Pacífic, el poderós senyor Lelan Stanford. De la mateixa manera, i amb un sistema inventat per ell, va poder descompondre el moviment de molts animals, i de moltes persones que li van fer de model. També ell va ser un dels promotors de les primeres sales de cinema. El cinema no deixa de ser un munt d'imatges, una darrere l'altre.

El còmic ens anirà explicant la dinàmica vida del fotògraf i inventor, i a la vegada l'evolució que va tenir el món de la fotografia i el cinema. Aniran apareixent celebritats de l'època com Edison, Tesla, els germans Lumière, alguns pintors retratistes, i una descripció acurada de la societat masclista i classista d'aquells temps. Muybridge també va ser un atrevit fotògraf de la natura més salvatge, posant en risc la seva pròpia vida.

L'obra a més, ens va mostrant fotografies reals del fotògraf al costat dels dibuixos de Delisle, que amb el seu estil personal d'estalvi de línies i síntesi, i l'enorme capacitat narrativa crea una història, que si bé no és biogràfica, n'és un autèntic documental. La utilització del color és molt intel·ligent, molt mesurada, però efectiva. 

Una detallada narració sobre l'origen de la fotografia i el cinema, i el descobriment d'aquesta persona que ha estat oblidada injustament.  Tot amb la característica dosi d'humor de Delisle, i un ritme narratiu que no defalleix malgrat la grandíssima quantitat d'informació. Una altra meravella d'Astiberri.

Maltempo

 

Autor: Alfred.

Editorial: Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2025).

Aquest còmic tanca la trilogia d'obres que transcorren a Itàlia, formada per: Come Prima (2013), Senso (2019), i ara Maltempo. Totes elles escrites quan Alfred (Lionel Papagalli) es va traslladar a viure a Venècia l'any 2009 poc després d'haver publicat No moriré cazado. La trilogia italiana està publicada a Espanya de forma magistral per Salamandra Graphic, mentre els nostres amics d'Astiberri ens van portar l'altra obra. Ja podeu veure que Alfred ja és un autor molt seguit al blog.

Com a les anteriors obres de la trilogia, l'autor francès ens fa gaudir del país transalpí, dels seus paisatges, de la seva gent i els seus costums, dels colors mediterranis, i de les seves "Vespes". A Come Prima trobarem una road movie amb dos protagonistes joves als anys cinquanta, a Senso són dues persones de mitjana edat en l'actualitat, i a Maltempo són un grup d'adolescents als anys seixanta. Si mirem amb detall i conjuntament les obres veurem com Alfred fa una estudiada descripció de com ha anat canviant el país i de l'impacte del turisme, de vegades positiu, de vegades negatiu. 

El protagonista aquesta vegada és un adolescent, Mimmo Maltempo, que sembla viure en una illa paradisíaca al sud d'Itàlia, que amb altres joves formen una banda de rock, i que com la resta vol sortir d'allà, veure món i trobar un camí de futur. És el moment de deixar l'adolescència i fer-se adult, moment en el qual molts somnis cauen aixafats per la realitat més crua. Maltempo és una obra molt coral, on un ventall de personatges narren les seves aspiracions i dificultats per viure. Una situació de crisi econòmica, la desigualtat social, l'arribada de l'especulació pel turisme, i també l'arribada de l'extrema dreta apareixen en el fons.

Com a les altres obres, l'autor fa una magnífica demostració de com plasmar la llum del sol i les ombres del Mediterrani, i una autèntica exhibició de mostrar la llum de la nit en una doble pàgina que deixa bocabadat. Els dibuixos dels personatges d'Alfred són molt expressius, molt nets, un traç delicat marca de la casa.

Absolutament recomanable viatjar a Itàlia amb Alfred. Una trilogia espectacular.