Autor: Guy Delisle.
Astiberri Ediciones. 2016
Christophe André va ser segrestat en Nazrán el dos de juliol de 1997 quan realitzava una missió amb Metges sense Fronteres. Al llarg de les pàgines d'aquesta magnífica obra podem veure com el protagonista suporta el seu segrest de 111 dies a la convulsa Chechenia quan realitzava la seva primera obra humanitària. El pas extremadament dilatat del temps és present a cada pàgina, i el valor de les petites coses com poden ser anar al bany, dormir, deixar de pensar i menjar adquireix una importància vital.
"Ser ostatge és pitjor que estar a la presó. A la presó saps perquè estàs i quan sortiràs d'allà. Quan ets un ostatge ni tan sols tens aquesta referència. No tens res", assegura Christophe André després de patir aquesta dura experiència que no va ser suficient perquè abandonés la tasca humanitària que va portar a terme divuit anys després.
Una experiència extrema que t'obliga a viure cada dia sense saber si serà l'últim. Dormir a un matalàs a terra amb un braç lligat a una cadena és una condemna tremenda, físicament devastadora, però encara resulta més insuportable tenir tant de temps per pensar en el pas del temps, en què estarà succeint a l'altra banda de les quatre parets, en el fet que sembla que ningú pugui fer res per treure't d'aquest infern. Mantenir la calma i no perdre el sentit de la realitat es converteix en la principal empresa de cada dia.
Una obra magníficament relatada, subtil, angoixant, que descriu el pas del temps cap a un final que no saps si serà la teva mort o el teu alliberament. L'autor ens narra tot el que el protagonista va patir a les dures terres del Causcas.
Guy Delisle també és autor d'altres històries humanes que són autèntics documentals de terres llunyanes com a Pyongyang (Corea del Nord), Cròniques Birmanes i Cròniques d'Israel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada