Las calles de arena

Autor: Paco Roca

Editorial Astiberri. 2009

Cent pàgines d'anades i vingudes, pujades i baixades, entrades i sortides, girs i contragirs dins d'un laberint ple de personatges atrapats en un món fantàstic que s'apodera d'una realitat que desapareix per sempre. 

L'obra compta amb una introducció molt interessant de Juan Manuel Díaz de Guereñu que ens situa aquesta dinàmica historia en el panorama literari amb cites i al·lusions a Borges, Cortázar, Kafka, Dostoievski, Poe i Melville. La trama fantàstica de Paco Roca, com tota la seva ficció, està feta de realitat. I aquesta fantasia no provoca por, provoca incertesa, perplexitat, esgotament davant de l'absurd. L'humor que apareix humanitza de forma permanent tot aquest món inquietant ple d'obsessions i estructures mentals circulars i ens invita al somriure. És molt probable que davant de les accions del personatge principal que es precipita en aquest caos absurd aparegui als nostres caps la pregunta de què faríem nosaltres si ens trobéssim en aquesta situació on la realitat va desapareixent a cada pas. També l'obra ens planteja que és important el camí quan coneixem el destí. Si el desconeixem, poc importa el camí que agafem. 

Paco Roca, autor consolidat i considerat un dels millors del panorama espanyol, construeix una bella història trobant una narració clara i que per la seva construcció va accelerant el ritme interior fent que ens precipitem a cada pàgina per veure el desenllaç. Em resulta molt divertida l'aparició del senyor Rosendo de los vientos, un cartògraf que dibuixa els mapes a escala 1:1, és a dir, a la mateixa mesura que la realitat. Delirant.  

Com diu l'autor "Un malson no finalitza quan ens llevem, si no quan arriba un somni digne de ser somiat".