Autor: Marc Vicens.
Editorial: Edicions Vitel·la i Universitat de Girona. (2021).
Un còmic necessari. Amb un dibuix que treballa com a eina de la difusió d'un tema poc conegut i gens difós pels mitjans com és el dels camps de refugiats sahrauís. Aquests campaments van ser creats l'any 1975 a la part més inhòspita del desert del Sàhara Algerià. A aquesta part del desert, pedregosa, seca i dura se l'anomena "Hamada". Als països àrabs per desitjar que algú vagi a l'infern, l'envien a la "Hamada". Dues generacions de sahrauís hi han nascut i crescut en aquests campaments en els quals actualment viuen com poden, unes dues-centes mil persones. Són els camps de Tindouf, Rabuni, Al-Aaiun, Ausero, Smara, Bojador i Dakhla.
Des del 1976, quan Marroc s'annexiona el territori amb la força de les armes, el Sàhara queda dividit per un mur de dos mil quilòmetres de llargada, tres d'alçada i amb cada cinc quilòmetres una fortificació, defensat per més de cent mil soldats marroquins. A una banda el Marroc disposa de la sortida al mar, els pobles de la costa, els bancs de pesca, els dipòsits de fosfats i una sortida a l'exterior; a l'altra banda l'anomenada "zona alliberada", un desert àrid entre el mur i l'enemiga Mauritània. Un espai infectat de mines antipersones i que els membres del Front Polisario tracten de defensar. Una lluita desigual i cruel.
El còmic ens detalla les construccions, els menjars, els tes, els animals, la forma de vestir i viure, els comerços que han anat sorgint amb aquesta vida plena de sentiment de provisionalitat.
Un conflicte que sembla oblidat i que part dels estats europeus nega la seva existència i fins i tot nega la identitat del poble sahrauí.
"El poble sahrauí viu en una espera infinita, amb el neguit dels canvis que han de permetre que pugui tornar als territoris ocupats, a casa seva després de més de quaranta anys d'exili i esperança. La seva voluntat és deixar de ser una societat estancada, abandonada al seu destí en un dels llocs més durs de viure a la Terra, i poder refer-se com a poble que, en definitiva, vol tornar a ser com haurien de ser tots els pobles, Lliures."
Com qui espera un núvol que porta la pluja, una pluja necessària per a un poble que ha hagut de viure en la "Hamada".
Una obra escrita per Marc Vicens que acompanya a un grup de professors, tres antropòlegs i tres arqueòlegs, en el seu viatge als campaments. La Universitat de Girona fa vint anys que col·labora amb diferents projectes amb el poble sahrauí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada