Buenos días tristeza

 

Autor: Frédéric Rébéna.

Editorial: Planeta Cómic. (2020).

Una meravella. Si penseu que això és una pura adaptació de l'extraordinària obra de Françoise Sagan que va originar la mítica pel·lícula dirigida per Otto Preminger, veureu després de la seva lectura, que és molt més i amb la mateixa o més intensitat.

Aquí la protagonista, Cécile, no és rossa com la icònica Jean Seberg, i el semblant dels altres protagonistes, Raymond, Elsa i la freda Anne, no tenen res a veure amb la imatge de David Niven, Mylène Demongeot i Deborah Kerr.

Sagan va escriure aquesta novel·la només amb un any més que la seva protagonista, divuit. Va ser la seva primera obra, un enorme èxit de vendes i va originar un escàndol important a la França de 1954. 

A la introducció del còmic podem llegir un text de l'escriptor Frédéric Beigbeder que malgrat la por inicial d'una adaptació com aquesta, destaca que Françoise Sagan estaria encantada perquè Rébéna sacseja l'obra, la desperta, i li dóna joventut des d'un atreviment propi dels personatges.

A les pàgines trobarem l'extraordinària casa a la vora del mar, les festes luxoses, els cotxes descapotables, la calor intensa, el soroll de les cigales, el xampany, el vi rosat, el plaer d'estirar-se al sol, i per sobre de tot, la sexualitat, la seducció i els embolics sentimentals, i per descomptat, un final a l'alçada de la narració. De vegades hem de triar entre la felicitat i el plaer.

El dibuix de Rébéna és enèrgic, ple de color, que sembla que descarti els detalls no fonamentals per concentrar-se en l'essencial, amb alguna semblança a Guido Crepax.

Un brillant conte eròtic ple de màgia. Un deliciós i bonic sacrilegi aquesta perversa adaptació d'una obra clàssica que torna a viure amb força. Al final de l'entrada veieu una foto de Sagan i una amiga. Tota una mirada.