Natasha

 

Guió: Koldo Almandoz. Dibuixos: Aritz Trueba.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2022). 

Aquest còmic me'l va passar Gingebre fa uns dies. Em va dir que m'agradaria sense haver-lo llegit ell, tan sols el va fullejar i va veure una narració ben construïda i una certa semblança gràfica al dibuixant francès Bastian Vivès, del que sóc un fanàtic seguidor. I va encertar plenament. M'ha semblat extraordinari. Si poseu al cercador del blog la referència Vivès podreu veure cinc obres més d'aquest autor i dibuixant, però tornem a Natasha.

No explicaré l'argument, però estem parlant d'una noia, Natasha, que es veu gravada amb el mòbil en una nit de descontrol d'alcohol i sexe, i això li ocasiona l'assetjament i les  vexacions a les xarxes socials, el repudi dels seus veïns, i la culpabilització de l'escola i estaments públics. La història està basada en un cas real que va portar a la víctima al suïcidi. Una versió actualitzada del comportament tradicional masclista de violència contra les dones, l'enveja i la discriminació social contra els dèbils, els diferents i tot allò que no encaixa en les seves reduïdes i mediocres ments de mascle.

La narrativa del còmic és fluida i amb ritme. Una prova definitiva que en el gènere del còmic hi caben perfectament històries difícils i molt complexes, que mestres com aquests dos nois bascos saben plasmar en el paper. La definició dels personatges està molt ben traçada i tenen tots ànima pròpia a les vinyetes. I si parlem de vinyetes trobarem un dibuixant excels que pot passar d'una estructura lineal de tres o quatre tires a imatges de doble pàgina en els moments crucials de la narració. Un autèntic plaer veure com amb un ventall de grisos que van des del to més tranquil a la violència dels negres, Aritz és capaç de descriure tot un món. La proximitat a Vivès és notable, però cadascú amb la seva personalitat.

Crec que hauria de ser una lectura molt necessària per a molts adolescents que viuen en aquest món de la virtualitat de les xarxes, que es poden convertir en un infern. 

El còmic obre la possibilitat de sortir-se'n d'aquest tràngol tan dolorós, cercant suport en el món femení i augmentant la resiliència lluny de les relacions tòxiques i de l'entorn del passat.

Una genial obra que ens mostra la cruesa dels delictes virtuals difosos a les xarxes, i el gran mal que origina a les víctimes i el seu entorn.

A la darrera pàgina hi ha una simpàtica nota biogràfica dels dos autors que vivien quan eren petits, al mateix tercer pis d'una escala. Porta davant porta. Ara han fet aquesta meravella dins d'un dels dos pisos, i rendeixen homenatge a la magnífica convivència al llarg de cinquanta anys de les famílies Trueba/ Aguirrebeña i Almandoz/De la Cruz.

També podem gaudir d'aquesta obra valent i atrevida en basc, per l'editorial Farmazia Beltza.

Tan de bo aquests dos autors es tornin a trobar per crear meravelles com aquestes. "Laster arte".