El lejano país de los estanques

 

Guió: Rodolfo Santullo. Dibuixos: Carol Medina.

Editorial: Planeta Cómic. (2023).

Potser la principal dificultat d'aquest còmic radica que malgrat que l'adaptació de la novel·la que porta el mateix nom de Lorenzo Silva que fa Santullo és força bona, l'obra té una estructura molt literària pel que fa al nivell de ritme i plantejament. 

L'experimentat sergent Rubén Bevilacqua i la novella agent Virginia Chamorro tractaran de posar llum en un rar cas d'assassinat que succeïx en una rica urbanització a Mallorca on una jove austríaca apareix nua penjada del sostre i amb les mans lligades. Es tracta d'Eva Heydrich, una noia amb una vida sexual i festera molt activa a les nits de l'illa. Un revòlver trobat a les escombraries sembla inculpar a una senyora suïssa amb molts diners que va tenir, com tants altres, una breu relació amb la guapa víctima. Però tot això resultarà ser la punta d'un iceberg enorme amb molts protagonistes i variades motivacions. Els dos agents de la Guàrdia Civil hauran d'infiltrar-se dins dels mafiosos de la nit de Mallorca, els nudistes de les platges més selectes, i l'allau de turistes esbojarrats, per intentar resoldre un cas que sembla massa senzill.

Rodolfo Santullo, uruguaià nascut a Mèxic, és periodista, escriptor i guionista per a televisió, cinema i novel·les gràfiques. 

El dibuix de Carol Medina és molt perfilat, amb tintes planes i una distribució regular de vinyetes. Si bé no és un dibuix extraordinari, resulta eficaç a l'hora d'explicar la densa trama i mostra un domini de les figures humanes. La jove  dibuixant és professora de dibuix, i compagina les seves obres de còmic amb la il·lustració, les exposicions, la pintura,  i agent de subhastes.  També és organitzadora del festival de cinema "Peor Imposible" dedicat al cinema  de gènere i la sèrie B que es fa a Gijón.

Una complexa i un xic clàssica aventura de gènere policial.

Los hermanos Rubinstein

 

Guió: Luc Brunschwig. Dibuixos: Etienne Le Roux.

Editorial: Yermo ediciones. (2022).

La història dels dos germans Rubinstein és una mica la que van passar molt jueus que van viure entre les dues grans guerres mundials i especialment quan arribar al poder l'imperi nazi. Moïse i Salomon són dos germans que han crescut junts, però són diferents en tot. Moïse és disciplinat, estudiós, tímid, temorós, i somia  poder estudiar una carrera i arribar a ser un professional valorat, Salomon és un buscavides, un triomfador amb les noies, alegre, que sempre posa bona cara i intentar resoldre els problemes de la manera que sigui. Tots dos després d'una desgràcia familiar causada per una part del poble que detesta als jueus i que està constantment adoctrinada pels medis de divulgació de la ideologia del Führer, hauran de trobar camins per poder fugir. Els temps ara són molt foscos. Aquesta és la primera part de la llarga història dels germans que ja compta amb cinc volums.

La narració està molt ben exposada i resulta interessant al llarg de les pàgines del còmic, però el que destaca d'aquesta obra és el dibuix, els colors, les llums i les ombres. Ple de detalls, variats punts de vista, vinyetes de distribució regular, podrien semblar-se a un Hergé,  o un Moebius. Haig de reconèixer que llegir els patiments dels jueus en aquests moments del càstig inhumà a què sotmeten als palestins a la Franja, provoca certa incomoditat, però intentem veure el còmic com a expressió artística.

Etienne Le Roux, dibuixant francès nascut a Madagascar, a més d'aquests cinc volums dels germans Rubinstein, també té una altra obra amb els mateixos volums, és "14-18", que descriu el patiment dels soldats a la Segona Guerra Mundial, i una altra amb tres com és "La mémorie dans les poches", o dos com "Liberté". Lluny del seu espai habitual també té un "Conan" molt especial. Sens dubte un gran il·lustrador que a més ha treballat al cinema d'animació i al món de l'escenografia.

Malgrat que són cinc volums, aquest primer es pot llegir amb tot el sentit d'obra sencera amb un final obert.

La playa más bonita del mar del Norte

 

Autors: Sun Bai i Lucas Burtin.

Editorial: Fulgencio Pimentel. (2023).

Sun Bai va néixer a Shenyang (Xina). Lucas Burtin a Bordeus. Tots dos es van graduar a Belles Arts a Le Mans, i viuen actualment a Lilla, on es dediquen a la il·lustració, els còmics i l'autoedició. El seu treball, junts o en solitari, es fonamenta en crear espais narratius íntims, dotats de melangia. Es mouen entre la ciència-ficció i un costumisme minuciós. Això és el que diu més o menys la contracoberta d'aquest còmic tan especial. La veritat és que és una obra que resulta hipnòtica per les seves imatges que semblen extretes d'un somni, totes elles amb tons blavosos de vegades salpicats per tons violeta clar. No hi ha gaires "núvols de diàleg", l'acció va acompanyada per textos curts al peu de les vinyetes que es distribueixen regularment.

Tot resulta estranyament proper, però a la vegada intangible. Fins i tot la relació dels personatges és apassionadament freda. La breu història és un viatge d'una dona molt segura de si mateixa que té una darrera cita amb un home en la platja més bonica del Mar del Nord. El nivell del mar està pujant sense aturador, les zones costaneres són abandonades per la gran part de la població, excepte alguns habitants que viuen estoicament l'apocalipsi,  Desconcertant, però molt atractiu. L'objectiu dels autors és crear sensacions, despertar emocions. I ho aconsegueixen. 

In the pines. 5 murder ballads

 

Autor: Erik Kriek.

Norma Editorial. (2022).

Com diu la portada d'aquest còmic tan especial, al seu interior trobarem cinc relats curts que encara que siguin independents, tenen molts punts de connexió. El primer i més obvi seria que tots ells són Murder Ballads, balades d'assassinats. També  coincideixen a l'ambientació rural de finals del segle XIX i el folk americà, i en el seu tractament gràfic. Uns dibuixos amb dos tons que van variant a cada relat. Així "Pretty Polly i el carpintero de ribera" té el verd clar i el negre sobre el blanc, i està basat en un tema musical tradicional del segle XVIII. "El largo velo negro" el dibuixa el violeta clar i el negre, i es fonamenta en un tema de Danny Dill i Marijohn Wilkin de l'any 1959. A "Taneytown" és el crema i el negre, i la cançó és de Steve Earle, del 1997. "Caleb Meyer" es presenta amb un blau verdós i negre, i la cançó és de Gillian Welch, de 1998. I per acabar els relats, que no el còmic, trobem "Donde crecen las rosas silvestres" amb un elegant color salmó i el negre sobre blanc, que té com a base la meravellosa cançó del nostre estimat amic Nick Cave  & the Bad Seeds acompanyat per Kylie Minogue.

Les vinyetes són irregulars, sense límits marcats i que donen a tota l'obra un gran nivell de disseny d'espais. 

Tanca l'obra una explicació del que són les Murder Ballads, un subgènere de les balades tradicionals nordamericanes que parlen d'un assassinat. Generalment narrades per un tercer/cantant, però de vegades des del punt de vista de la víctima o també de l'assassí, i quasi sempre amb el missatge del fet que si vas per mal camí, al final trobaràs un fatal destí. El text és de Jan Donkers.

Erik Kriek és un dibuixant holandès amb nombrosa obra al seu país i que va guanyar el Premi Stripschapprijs l'any 2008. Només té aquesta obra que comentem avui, i una altra "Desde el más allá, y otras historias" que és una adaptació dels contes de H. P. Lovecraft, publicades al nostre país.

Sembla que l'edició original del còmic porta un CD amb els temes musicals, però en aquesta edició en castellà no és així. Llàstima perquè Norma ens ofereix una magnífica enquadernació i impressió.

Si voleu conèixer la foscor dels diferents assassinats moguts per la passió, el racisme, els sacrificis i altres misteris no us perdeu aquesta elegant obra i acompanyeu-vos de la música de Nick Cave. Pura delícia.

"In the pines, in the pines, where the sun never shines and we shiver wen the cold wind blows".

"Als pins, als pins, on el sol no brilla mai i tremolem quan bufa el vent fred".

Todas las princesas mueren después de medianoche

 

Autor: Quentin Zuttion.

Editorial: Planeta Cómic. (2024).

Estem davant d'una obra sensible, tendra, agradable, quotidiana, però també dolorosa, amarga i agredolça. L'argument ens planteja tres personatges centrals que ocupen tres franges de vida molt diferents: la infantesa del nen que descobreix la sexualitat, l'adolescència de la noia que vol ser prou atractiva per ser estimada, i la duresa dels conflictes dels adults que té la mare amb una relació de parella que ja fa molt de temps que no existeix i que arriba al final. 

Un còmic que es llegeix amb vertiginosa velocitat per l'interès de la història i perquè els que ens conta et ressona i trobem molt proper sigui quina sigui la nostra edat. 

L'amor romàntic s'estavella de cara contra el món real i queda reduït a miques ben petites, els accidents emocionals inevitables de la vida. Malgrat això i que els contes no acostumen a acabar bé, la narració també planteja que poden haver-hi altres finals feliços de vegades inesperats.

Quentin Zuttion ens dibuixa amb traç molt segur unes imatges molt acolorides que de vegades semblen fetes amb "Dacs", aquelles ceres que tots vam tenir de petit. De la mateixa manera la llum de l'estiu i del sol és ben present, ombres fortes, raigs entrant per esquerdes de finestres o reflectits a l'aigua. Pur estiu. L'obra va guanyar el Premi especial Juvenil del Festival d'Angoulême 2023.

El jove autor francès explora les relacions amb el nostre cos, les històries d'amor contemporànies i les recerques d'identitat.

Potser en aquest còmic les princeses que conté no trobaran els seus prínceps, però en són molt més reals, càlides, properes i humanes.