Autor: Quentin Zuttion.
Editorial: Planeta Cómic. (2024).
Estem davant d'una obra sensible, tendra, agradable, quotidiana, però també dolorosa, amarga i agredolça. L'argument ens planteja tres personatges centrals que ocupen tres franges de vida molt diferents: la infantesa del nen que descobreix la sexualitat, l'adolescència de la noia que vol ser prou atractiva per ser estimada, i la duresa dels conflictes dels adults que té la mare amb una relació de parella que ja fa molt de temps que no existeix i que arriba al final.
Un còmic que es llegeix amb vertiginosa velocitat per l'interès de la història i perquè els que ens conta et ressona i trobem molt proper sigui quina sigui la nostra edat.
L'amor romàntic s'estavella de cara contra el món real i queda reduït a miques ben petites, els accidents emocionals inevitables de la vida. Malgrat això i que els contes no acostumen a acabar bé, la narració també planteja que poden haver-hi altres finals feliços de vegades inesperats.
Quentin Zuttion ens dibuixa amb traç molt segur unes imatges molt acolorides que de vegades semblen fetes amb "Dacs", aquelles ceres que tots vam tenir de petit. De la mateixa manera la llum de l'estiu i del sol és ben present, ombres fortes, raigs entrant per esquerdes de finestres o reflectits a l'aigua. Pur estiu. L'obra va guanyar el Premi especial Juvenil del Festival d'Angoulême 2023.
El jove autor francès explora les relacions amb el nostre cos, les històries d'amor contemporànies i les recerques d'identitat.
Potser en aquest còmic les princeses que conté no trobaran els seus prínceps, però en són molt més reals, càlides, properes i humanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada