Nagori. La nostalgia por la estación que termina

 

Autora: Ryoko Sekiguchi.

Editorial Periférica. (2023).

Un altre llibre japonès, sí, en portem uns quants, sí també, però cadascú d'ells és una petita i gran joia.

L'autora ens fa pensar i reflexionar sobre la relació de les diferents estacions de l'any i de l'entorn variable de la naturalesa, i com aquestes ens influeixen a nosaltres. Aquest viatge ens fa passar per la gastronomia, l'art, la poesia, i la saviesa d'una cultura rica i mil·lenària com la del Japó.

Nagori és la nostàlgia de la separació i, en particular, la nostàlgia de l'estació que termina, que ens deixa, i que per desgràcia nostra queda endarrere. També a l'estacionalitat de molts aliments que haurem d'esperar un any per tornar a gaudir-los amb la mateixa intensitat.

Tot a la natura té tres etapes diferenciades per descriure en quin estat de l'estacionalitat es troba: "Hashiri" equivalent als primers fruits, "Sakari" és la plena temporada, i "Nagori" és el final de temporada i la nostàlgia per l'estació que acaba. Possiblement, els fruits "Nagori" no siguin tan sucosos com els "Sakari", ni tan turgents com el "Hashiri", però han guanyat en profunditat i gravetat.

"Nagori" és així mateix l'atmosfera d'alguna cosa que ja no existeix com la d'una casa que evoca el recors d'aquells que la van habitar, o el record d'una persona o d'un objecte que ja no hi és. N'és el moment del comiat, el moment del desig de què allò torni.

L'autora, nascuda a Tòquio l'any 1970, viu a París des de fa vint anys, a més de ser traductora i crítica gastronòmica, ha publicat diferents llibres sobre el gust, i la relació entre la literatura i la cuina. Amb aquesta obra que avui comentem va guanyar el "Coup de Coeur" del jurat del "Premi Rungis des Gourmets", i el "Premi Mange Livre".

A les darreres pàgines comenta el plaer i la llibertat que va gaudir amb una beca d'any que va passar a Villa Medici, al costat de Roma, on va confeccionar "El sopar dels cent ingredients".

Acabem l'entrada del blog amb unes línies de l'autora: "Per una vegada, volia escriure un llibre sobre la vida. O sobre la mort que és la continuïtat de la vida. Sobre les morts que cohabiten amb la vida. En efecte, això són les estacions: morts o desaparicions successives que donen pas a altres vides, però que un bon dia tornen. Fins que a nosaltres ens toqui obrir definitivament la darrera porta de la vida".

Tornarem a viure una altra primavera?