Territorio

 

Guió: David Muñoz. Dibuixos: Miguel Robledo.

Editorial Astiberri. (2024).

Una obra una mica inquietant. La Terra ha estat envaïda per uns extraterrestres amb aspecte d'armadillos, aquests animalets que es protegeixen formant una bola com els eriçons. Malgrat l'atac de l'exterior, els exèrcits dels humans els aconsegueixen doblegar i envair el seu planeta on acaben amb el 70% de la seva població amb explosions atòmiques. El seu planeta es converteix amb una colònia dominada pels militars i d'on extreuen minerals i recursos naturals.

La narració té dos vessants molt marcats: una és la relació entre el capità Noguera i el soldat Castro. Noguera haurà de decidir entre la venjança o l'oblit de l'episodi d'assetjament que va patir a l'institut a mans del soldat que ara té sota les seves ordres; l'altra és l'abús de poder i el terror imposat als extraterrestres al seu planeta. La semblança d'extermini i esclavatge a conflictes actuals com el genocidi dels Palestins a la Franja de Gaza posen els pèls de punta. La justificació de la guerra amb discursos d'odi fonamentats en mentides, també té el paral·lelisme en com explicar els fenòmens de l'assetjament o el maltractament i humiliació als dominats. L'horror de la guerra queda molt palès en el patiment dels armadillos que demanen inútilment la pau. Malauradament, tot sona massa proper a la realitat.

El guionista David Muñoz, amb una obra molt important a la seva esquena ja va publicar una obra parlant de l'assetjament des de les seves experiències pròpies on va patir aquest assetjament a l'escola. D'aquest prolífic autor ja hem pogut comentar tres molt bones obres: 15, Monstruo, i Infectado.

Miguel Robledo mostra en el que és el seu primer còmic llarg, un enorme ventall de solucions a l'hora de dibuixar naus, maquinària, i paisatges d'aquest cruel futur.

Una obra arriscada que parla de temes molt complicats, i que no deixa als terrestres en un bon lloc. Una humanitat gens humana.