Monstruo

 

Guió: David Muñoz. Dibuixos: Andrés G. Leiva. 

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

El monstre d'aquesta obra sembla haver sortit de la llegendària novel·la de Mary W. Shelley, Frankenstein. En temps del postfranquisme, en una societat masclista, plena de por i grisor, ara el monstre intenta allunyar-se dels sentiments, no vol tenir relació amb una humanitat que sempre l'ha perseguit i castigat, viu en una pau hermètica, però uns crits d'una nena que viu a la seva escala faran que tot canviï, i tot allò que ha reprimit al llarg de molts anys apareix amb tota la intensitat. L'amor i l'odi tornen a conformar la seva vida, el món torna a ser ple de llum, però d'ombres sinistres, la bellesa es barreja amb la crueltat. Es mourà entre els barris deprimits amb pobresa i famílies desestructurades, i els clubs dels corruptes que es van fer rics ajudats per la corrupció del govern de la dictadura.

La narració de David Muñoz és àgil, dinàmica, amb un ritme creixent que portarà la història a un final sorprenent. El dibuix d'Andrés G. Leiva és intens, poderós, amb un negre sobre blanc que fuig dels detalls i es concentra en les expressions dels personatges. Tots dos autors ja van aconseguir un important èxit amb l'obra 15, l'any 2021 que ja vam comentar l'agost d'aquell mateix any. Del guionista també vam comentar Infectado fa pocs mesos. 

Tancarem l'entrada amb la frase colpidora de l'obra Frankenstein que apareix a l'inici del còmic: "O es que piensas que vas a ser feliz mientras yo me arrastro en mi insoportable sufrimiento?"

Un còmic on tots els personatges malviuen en un món sòrdid sense cap mena d'esperança.