La carrera del siglo

 

Guió: Kid Toussaint. Dibuixos: José Luis Munuera.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

El més curiós d'aquesta delirant història és que va passar a la realitat el trenta d'agost l'any 1904. Eren els tercers Jocs Olímpics, i als carrers de Saint Louis (Missouri). Es va disputar la marató més lenta i fraudulenta de tots els temps. Amb un crono ridícul de quasi tres hores i mitja, on només van acabar catorze corredors dels trenta-dos inicials, unes temperatures de trenta graus, i un recorregut mal senyalitzat que va fer perdre més d'un esportista i també permetre més d'una irregularitat. Tot un deliri que la història olímpica ha volgut oblidar.

A tot aquest desgavell s'ha d'afegir el primer cas de dopatge, un corredor que va fer part del recorregut en cotxe, els primers atletes africans que s'havien apropat després de l'Exposició Universal que s'havia fet a pocs quilòmetres, un corredor cubà vestit de carrer, atletes perduts en recorreguts equivocats...

Sembla exagerat, però va passar.

El còmic és breu, no arriba a les cent pàgines, la narració del guionista belga incideix en la comicitat de la història i fa recordar aquella sèrie de dibuixos animats de Hanna-Barbera: "Los autos locos", que estava inspirada en la pel·lícula de Blake Edwards: "La carrera del siglo". És a dir, una sèrie de despropòsits un darrere de l'altre. Només entra en el perfil humà dels cinc corredors que poden aspirar a arribar com a guanyadors: "Andarín" Carvajal, Fred Lorz, Len Taunyane, Jan Mashiani i Thomas Hicks.

El dibuixant Munuera amb el seu estil personal amb alguns tocs caricaturescs, ja el vam poder gaudir fa uns anys amb les brillants obres: Bartleby, el escribiente, i Cuento de Navidad. Aquesta vegada té la col·laboració del colorista Sergio Román (Sedyas), un dibuixant de Baracaldo molt potent.

Un còmic divertit amb un dibuix i color de primeríssim nivell.