A la colònia penitenciària

 

Autor: Franz Kafka.

Editorial: Edicions de la ela geminada. Col·lecció Trivium. (2020). 

Vaig agafar aquest petit llibre de Kafka com a company de viatge. Volia tornar a llegir al mestre txec per assaborir aquesta angoixa i sense sentit que tenen molts dels seus textos. I em vaig trobar una bona dosi.

La crítica ferotge al sistema i a l'autoritat agafa en aquesta obra una dimensió grotesca, ridícula i absurda. Potser és l'obra més crua de l'autor, que la va escriure mentre creava el malson autobiogràfic de la magistral "El procés". Escrita al 1914, any que esclata la Primera Guerra Mundial, posa en tela de judici a tots els personatges, des del comandament militar, als presoners i també a un particular espectador europeu.

"La culpa és sempre indubtable", amb aquesta premissa oficial que dicta i executa sentències a la colònia penitenciària condemna a mort tots i cadascun dels presoners, que ni tan sols saben de què se'ls acusa. Col·locats sota una màquina infernal que els escriurà la sentència a la pell, els condemnats patiran una mort lenta i dolorosa que, segons explica l'oficial al viatger europeu que s'ho mira petrificat, és alhora una mort purificadora.

La crueltat mecanitzada i sistemàtica i la passió per la mort organitzada sembla un clar anticip de l'infern de l'Holocaust nazi que arribarà tres dècades més enllà de l'escriptura del breu relat. Recordem que Kafka, que escrivia en alemany, té un origen jueu.

Un relat que ens porta a les profunditats de la part més fosca de l'ésser humà. La traducció i el postfaci és d'Anna Punsoda, i les il·lustracions són de Font Arroyo, encara que haig de dir que només m'agrada la de la coberta. Què hi farem. Anna Punsoda, és llicenciada en periodisme per la Universitat Ramon Llull i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Tradueix autors alemanys com Rilke, Kafka i Panikkar, i és autora dels llibres: "Els llits dels altres" amb la que va guanyar el premi Roc Boronat, i "La luxúria". Actualment, és editora i col·laboradora de la revista "Dialogal".

Una obra kafkiana que necessita estómac per gaudir de la crueltat.