Hasta el último

Autor: Jérôme Félix. Dibuixos: Paul Gastine.

Ediciones Yermo. (2019).

Aquesta obra és un western amb totes les característiques clàssiques del gènere, però el diferencia de la resta una sèrie de detalls importants. El primer és el plantejament del naixement d'una nova societat, i aquest fet justifica tota mena d'actes per sobre de la justícia. Un altre detall és la dimensió humana que tenen molts dels personatges que apareixen a la trama del còmic, plens de contradiccions, dubtes, pors i ràbia. I també, l'existència d'un pròleg i un epíleg que provoquen un gir important a la història, fa d'aquesta obra un producte molt original.

El motor de la narració és l'arribada del ferrocarril, que suposa la pèrdua de pes dels vaquers i d'un estil de vida molt arrelat en la població nord-americana, i la lluita dels pobles per formar part de la línia de vida que ara serà el pas dels trens.

La narració de Félix és àgil, plena de detalls, amb un ritme mantingut i potenciant la dimensió humana dels personatges. El dibuix i color de Gastine és molt poderós, amb gran domini sobre l'anatomia humana, els rostres, i els espais, tant els interiors com la descripció de la natura salvatge. L'elecció dels enquadraments també és molt interessant, i de vegades sorprenent.

Al final de l'obra podem gaudir d'una sèrie d'esborranys, proves de color i alternatives al resultat final que deixen clara la mestria del dibuixant francès. 

En resum, un western diferent, original i ple d'enginy, magníficament dibuixat.  

La siembra de los números

 

Autora: Nieves Rodríguez Rodríguez

Editorial: Assitej. Colección de Teatro. (2020)

Aquesta jove dramaturga de Madrid amb estudis en Filosofia, Escriptura Creativa i Dramatúrgia, té una dilatada carrera com a escriptora, i ha rebut importants premis nacionals, a més de ser professora de Literatura i Escriptura a l'Escola Internacional del Gest a Madrid, i dramaturga per a diferents grups de teatre i teatre d'objectes.

En aquesta curta, però intensa obra de teatre, ens conta la difícil vida de dues nenes, Maria i Eli, que viuen a la regió de Lambayaque, Perú. Viuen i treballen en un camp de recollida de cotó, i pateixen la presència del patró. Totes dues tenen somnis de sortir d'aquella realitat. Maria, "numeritos" somia poder aprendre matemàtiques, Eli, té el somni d'arribar al mar i des d'allà anar a Europa. Dos camins que es creuen i entrellacen, generant una amistat indestructible davant de totes les dificultats. 

L'obra forma part de la Trilogia de l'amistat, formada per "Semillas bajo las uñas" i "Lo que vuelve a  casa". L'escriptora en la seva obra incideix sovint en els problemes del maltractament, l'abús, la solitud, i el masclisme. Aquesta part va rebre el primer premi al "Concurso de textos teatrales dirigidos a público infantil de la Escuela Navarra de Teatro".

El llibre resulta un cant a l'esperança, establir un raig de llum en les tenebres. Com es diu a l'obra: El cotó acaricia al mateix temps que esgarrapa.  Una obra plena de poesia i tendresa. Fascinant. 

Matamoscas

Autor: Hans Hillmann.

Editorial: Libros del Zorro Rojo. (2018).

L'artista plàstic alemany Hans Hillmann ens presenta més de dues-centes aquarel·les en aquest còmic que és una autèntica joia en l'àmbit pictòric. Amb el seu ventall de grisos aconsegueix captar l'atenció amb tota la intensitat del gènere clàssic negre, i l'estètica del cinema negre americà dels anys quaranta. La narració és una història enrevessada i complexa, com són tots els textos de Dashiell Hammet, amb multitud de personatges polièdrics i esdeveniments que permeten avançar en una investigació que ens portarà a una veritat sorprenent. 

És fàcil que l'interès d'aquest còmic sigui més pel seu poder pictòric, que per una narració de vegades un pèl espessa i difícil de seguir sense posar-hi molta atenció.  

Matamoscas, "Fly paper", també traduït com a Paper caçamosques, és l'avant penúltim relat de l'escriptor nord-americà, protagonitzat per aquest detectiu sense nom de l'Agència Continental. En aquesta ocasió, tota la trama s'inicia quan un pare, un ric industrial, contracta els detectius perquè facin un seguiment de la seva filla que ha marxat amb el seu nóvio després de cometre una malifeta en un bar de Nova York. El que sembla un pur cas de vigilància, s'anirà convertint en una espiral d'actes brutals i cinisme. Com sempre, Hamet mourà als personatges en el terreny de la amoralitat, la mentida i la manipulació. El títol de l'obra ja és una capsa de sorpreses.

Una obra contundent que és una veritable obra d'art, pur gènere negre, molt negre.

Míchigan. En el camino de una War Bride.

Autor: Julien Frey. Dibuixos: Lucas Varela.

Editorial: Ponent Mon. (2019).

Aquesta obra ens narra de forma divertida una història que en la realitat devia ser força més dura i complicada, però que exposada d'aquesta manera la fa accessible a molts públics. 

Dues-centes mil noies europees, la gran part franceses, van abandonar la seva família, els seus projectes i la seva terra per iniciar una nova vida amb els soldats nord-americans que van participar en la Segona Guerra Mundial. Les van anomenar "les núvies de la guerra". L'obra enllaça dues realitats, la del viatge de Julien, el cronista de la narració i alter ego del mateix autor, que viatja per conèixer la família de la seva dona, l'any 2010, i per altra banda tot el viatge i acollida que va tenir una tia de la seva dona, Odette, que va realitzar la seva aventura l'any 1945 i que ara ja és una nord-americana més, però un xic diferent.

El còmic, amb un dibuix clàssic, molt siluetat i molt ben acolorit, resulta atractiu i fresc, fent que la seva lectura sigui tan àgil que és possible que te'l llegeixis de cap a peus sense interrupció.

La descripció detallada del viatge en vaixell, l'acollida als Estats Units, i els primers aprenentatges per fer d'aquelles noies, ciutadanes del nou país ocupa una part de l'obra. Més endavant, veurem com encaixa la protagonista en un sistema familiar, social i cultural molt diferent del seu d'origen. De totes maneres, tot està explicat de forma amable, molt lluny dels problemes seriosos que de vegades suposava aquest encaix. I tot això combinat amb l'experiència de Julien quan coneix uns personatges molt particulars i propis de la vida més ianqui, que constitueixen la família de la seva dona. 

Una simpàtica obra, amb una magnífica edició, que dóna a conèixer un esdeveniment  de grans dimensions, però poc conegut per a la majoria de lectors.

Giant

Autor: Mikaël.

Norma Editorial. (2019).

1932, a la ciutat dels gratacels neix l'edifici més alt de l'època, el Rockefeller Center. Centenars d'homes anònims es jugaran la vida en la seva construcció amb condicions de treball inexistents. La Gran Depressió no permet cap alegria ni reivindicació, la misèria ofega a  tots els treballadors, la gran part vinguts de tots els racons d'una Europa que creu que als estats Units trobaran un nou horitzó. La mort d'operaris resulta habitual. Entre tots ells, un gegant irlandès destaca per la seva força i habilitat, però també per la seva actitud furtiva i callada. L'anomenen Giant, per la seva enorme corpulència.

Sense voler revelar un dels secrets de la narració, podem dir que el silenci de Giant té un important motiu, i com diuen: La veritat, mes d'hora o més tard, sempre acaba atrapant-te.

La narració reflecteix aquell moment immortalitzat per la famosa foto dels treballadors esmorzant sobre una biga de ferro a molts metres del terra i tenint de fons un munt de gratacels més baixos. Curiosament, l'autor d'aquesta foto és anònim.  

L'autor, Mikaël, és un il·lustrador francocanadenc que als seus inicis es va dedicar especialment al públic infantil, però que després de l'èxit d'aquesta obra també va dirigir els seus treballs cap als adults.

Ha rebut nombrosos premis internacionals. 

L'obra té de vegades vinyetes petites, dotze per pàgina, i els núvols contenen molt de text. Les darreres pàgines mostren esborranys i dibuixos previs a l'acabat final, un treball molt ben fet. Una obra interessant per conèixer la veritat d'aquells temps durs a Nord-amèrica i a tot el primer món, que en l'actualitat són molt presents. Temps molt difícils per als de sempre.

El llop

Autor: Rochette.

Editorial: Símbol Editors. (2019). 

Aquest còmic ens descriu el conflicte entre els pastors i els llops, un conflicte que es perd en la llunyania dels temps, però que en aquesta ocasió es planteja també des de dues lectures diferents.

Una primera és l'enfrontament immemorial entre l'home i la bèstia salvatge, un duel on la violència determina qui guanya el territori i el dret a viure. Una segona lectura és una relació de solidaritat, de respecte al rival, de saber que tots dos viuen on pocs poden viure, de pertànyer a un hàbitat salvatge, de saber que l'altre també té el seu dret. Resulta paradoxal l'ajut que rep cadascú del seu adversari en el moment crític de la narració. 

Hi ha una reflexió interessant quan l'autor diu que la gran part de mort d'ovelles no és per l'acció directa del llop, si no per culpa del pànic que fa que les ovelles caiguin dels penya-segats perquè són incapaces de defensar-se del llop, de lluitar o escapar-se'n de manera intel·ligent, com feien molt bé els seus avantpassats, els muflons salvatges. I això és culpa de l'home que les ha fet fàcils de dominar, submises i mancades d'iniciativa, per així poder fer ramaderia.

Jean Marc Rochette, pintor i artista francès popular per les sèries de còmics Edmond le Cochon, i Transperceneige, il·lustrador per a llibres infantils, ens mostra un dibuix de vegades amb poca definició, però prou intens per mostrar els personatges i els seus sentiments. El color, que resulta molt important a l'obra, és d'Isabelle Merlet.

Una narració atractiva amb un dibuix eficaç, que a més fa reflexionar al voltant de la situació de l'home a la natura.

Historias del Bucle

Autor: Simon Stalenhag.

Roca Editorial. (2019).

Els dibuixos d'aquest autor et deixen clavat a la cadira i amb la boca oberta. Stalenhag  fa un retrat de la perifèria sueca de la dècada de 1980. Apareixen nens i nenes envoltats de màquines fantàstiques i estranys aparells gegants que es combinen amb vells cotxes Volvo i elements de la quotidianitat més absoluta. La narració ens explica que el govern suec va encarregar la construcció de l'accelerador de partícules més gran del món a les terres de les illes Mälar. Va acabar la seva construcció l'any 1969 i els habitants d'aquella zona anomenaven popularment El Bucle aquestes instal·lacions de màxim nivell tecnològic. 

El llibre s'ha convertit amb una de les narracions de distopies més populars avui en dia. La combinació de nostàlgia alternativa, imatges que inviten a ser contemplades en silenci, i un futurisme d'alta tecnologia, però detingut, resulta commovedora i inquietant alhora.

El fet que s'hagi gravat una sèrie d'Amazon Prime amb aquesta història, encara ha augmentat més la seva popularitat.

Les pintures creades digitalment tenen l'aspecte de pintures a l'oli i en elles, l'il·lustrador i autor suec pinta a gent normal en escenaris estranys, segons diu ell mateix.

Una obra amb una edició impecable, tapa dura i magnífica impressió, que es gaudeix entrant a les poderoses imatges que ofereixen les més de cent vint pàgines plenes de contrastos entre les màquines fantàstiques i el món que les envolta. El text ajuda a situar l'acció i donar detalls del que va passar, però la imatge és tan poderosa que de vegades no cal ni tan sols llegir-lo en una primera aproximació a l'obra.