Las dos vidas de Penélope

Autora: Judith Vanistendael.

Editorial: Astiberri  Ediciones. (2020).

Penélope és una cirurgiana apassionada per la seva feina. Passa molt de temps en hospitals de guerra, tractant de salvar vides en condicions d'emergència permanent. Terres en guerra i poblacions sense esperança, són el permanent horitzó molts dies a l'any.

Quan torna casa, es retroba amb un marit afectuós i tendre, una filla adorable i una llar acollidora. Tanmateix, aquests retorns són cada vegada més difícils, passar d'una realitat salvatge i crua a una altra que no té res a veure, no és gens fàcil. Fins i tot, la protagonista arrossega les morts i els patiments que ha deixat enrere. Cada vegada es troba més fora de lloc, més inadaptada, menys necessària en l'engranatge de la seva llar. La descripció dels membres de la família i la dinàmica de la seva casa és plena de força i detalls. Aquesta narració és molt propera a la realitat que viuen els membres del personal sanitari de moltes missions humanitàries que han de tenir ajuda psicològica en el moment del retorn a casa.

L'autora belga amb les seves aquarel·les crea una narració àgil, sensible i emocionant. La seva pintura no busca el sentit estètic, l'objectiu d'ella és descriure sentiments, estats d'ànim, i per això, les pàgines estan carregades d'expressió i de vida.

Judith Vanistendael és una autora de còmics i il·lustradora que s'apropa sovint a situacions delicades, plenes dels problemes i incerteses del món actual. Ara també dóna classes en una escola d'art i fa il·lustracions per a llibres infantils.

Una obra intimista, sensible, que et fa reflexionar sobre la guerra, el dolor, la mort, la responsabilitat de cadascú, la passió per ajudar, i en definitiva, els diferents camins que agafem a la nostra vida.

El marido de mi hermano

Autor: Gengoroh Tagame.

Editorial: Panini. (2019).

De vegades la vida té girs inesperats. Gengoroh Tagame era conegut per la seva obra destinada a un públic LGTBI, amb obres com "La casa de los Herejes" o "Virtus", històries de vessant eròtic amb temàtica de bondage, sado-masoquisme, cuir i suor. De sobte, canvia de registre i publica aquesta obra, que originàriament eren quatre volums, i és nominada l'any 2017 al Festival d'Angoulême, i premiada amb un Premi Eisner l'any 2018.

L'obra té un caràcter fortament divulgatiu, fins i tot educatiu, de la necessària acceptació i acollida d'altres maneres de viure i ser. La diversitat sexual és encara un tema tabú en molts llocs de la Terra, i en alguns encara és perseguida i castigada. 

Els protagonistes de la història són Mike, Yaichi, i la seva filla  Kana. Mike és el marit del germà bessó de Yaichi, que ha mort recentment al Canadà on va anar a viure la seva vida amb llibertat. A l'arribada de Mike al Japó, l'inici de la relació serà tensa, però amb el pas dels dies, el desconcert i els dubtes deixaran pas a una nova relació de respecte i amistat profunda. Només la petita Kana obre el seu cor d'entrada, sense cap mena de prejudici i desconfiança. Resulta curiosa també la relació de Yaichi amb la seva dona, separats, però amb un delicat tracte i preocupació pel bon creixement de la seva filla Kana. Tot el llibre respira la idea del diàleg, de l'enteniment, de no deixar-se portar per les aparences o els esquemes predeterminats. Una narració amb un punt educatiu per al nou món.

Cada capítol del còmic té una pàgina on hi ha una explicació detallada de la lluita del moviment LGTBI al llarg dels anys, i les principals figures, imatges i manifestacions.

L'obra publicada en el nostre país, s'ha dividit en dos volums, i en tots dos els protagonistes es van apropant, cercant la normalitat, i integrant a l'enorme canadenc dins de la vida nipona. Resulta també atractiva la descripció de la cuina japonesa que sovint és el centre de reunió i diàleg de la família.

Una bona i tendra obra per apropar-se a la diversitat sexual, i al necessari respecte i acceptació de totes les opcions. Per altra banda, és una bona guia del dia a dia dels habitants nipons.

Catorce de julio

Autor: Martin Quenehen i Bastien Vivès. Dibuixos: Bastian Vivès.

Diábolo Ediciones. (2020). 

Després de gaudir de les obres: El gusto del cloro, En mis ojos, i Polina, em torno a endinsar en una obra dibuixada per Bastian Vivès. Reconec certa addicció a aquest jove dibuixant parisenc que va iniciar la seva carrera l'any 2006. 

Aquesta vegada amb un blanc i negre molt intens, contrastat i només trencat per un ventall de grisos. Aquest minimalisme és molt eficaç a l'hora de definir els personatges i les seves expressions. I la disposició de les vinyetes a les pàgines crea una narració molt dinàmica.

La narració es mou amb certa ambigüitat, res és el que sembla, la por, les contradiccions, les febleses de les persones va movent els mecanismes i ens deixen a nosaltres la difícil tasca d'emetre un judici i entendre el perquè de les coses. Els personatges estan carregats de dolor, decepció i ràbia, i amb aquest còctel tot acaba convertint-se en una bomba de rellotgeria.

La història la construeixen en un petit poble de la campanya francesa tres personatges: un misteriós policia que ha patit la mort del seu pare recentment i que arrossega la culpa per no haver estat al seu costat, Vincent i la seva filla adolescent Lisa que han perdut la dona i mare en un atemptat. 

La calma deixa pas de forma subterrània als actes moguts per sentiments com la ràbia, l'obsessió, l'enamorament, i el racisme. L'única sortida sembla tirar cap endavant.

Les ulleres fosques del policia són un element que el defineix, no podem veure la seva mirada, ni saber exactament que passa en el seu interior. L'obra porta aquest títol per ser  el dia nacional de França.

A les darreres pàgines trobem un epíleg que canvia radicalment un final que t'havia deixat un somriure a la cara, i que ara et farà reflexionar, i fins i tot tornar a mirar molts detalls de pàgines anteriors, i intentar entendre què ha passat. Dic intentar, perquè ara tot resultarà tenebrós, estrany i ple de dubtes. Una obra de suspens de començament a final que despertarà diàlegs i canvis de parer entre els lectors més reflexius.

Hasta el último

Autor: Jérôme Félix. Dibuixos: Paul Gastine.

Ediciones Yermo. (2019).

Aquesta obra és un western amb totes les característiques clàssiques del gènere, però el diferencia de la resta una sèrie de detalls importants. El primer és el plantejament del naixement d'una nova societat, i aquest fet justifica tota mena d'actes per sobre de la justícia. Un altre detall és la dimensió humana que tenen molts dels personatges que apareixen a la trama del còmic, plens de contradiccions, dubtes, pors i ràbia. I també, l'existència d'un pròleg i un epíleg que provoquen un gir important a la història, fa d'aquesta obra un producte molt original.

El motor de la narració és l'arribada del ferrocarril, que suposa la pèrdua de pes dels vaquers i d'un estil de vida molt arrelat en la població nord-americana, i la lluita dels pobles per formar part de la línia de vida que ara serà el pas dels trens.

La narració de Félix és àgil, plena de detalls, amb un ritme mantingut i potenciant la dimensió humana dels personatges. El dibuix i color de Gastine és molt poderós, amb gran domini sobre l'anatomia humana, els rostres, i els espais, tant els interiors com la descripció de la natura salvatge. L'elecció dels enquadraments també és molt interessant, i de vegades sorprenent.

Al final de l'obra podem gaudir d'una sèrie d'esborranys, proves de color i alternatives al resultat final que deixen clara la mestria del dibuixant francès. 

En resum, un western diferent, original i ple d'enginy, magníficament dibuixat.  

La siembra de los números

 

Autora: Nieves Rodríguez Rodríguez

Editorial: Assitej. Colección de Teatro. (2020)

Aquesta jove dramaturga de Madrid amb estudis en Filosofia, Escriptura Creativa i Dramatúrgia, té una dilatada carrera com a escriptora, i ha rebut importants premis nacionals, a més de ser professora de Literatura i Escriptura a l'Escola Internacional del Gest a Madrid, i dramaturga per a diferents grups de teatre i teatre d'objectes.

En aquesta curta, però intensa obra de teatre, ens conta la difícil vida de dues nenes, Maria i Eli, que viuen a la regió de Lambayaque, Perú. Viuen i treballen en un camp de recollida de cotó, i pateixen la presència del patró. Totes dues tenen somnis de sortir d'aquella realitat. Maria, "numeritos" somia poder aprendre matemàtiques, Eli, té el somni d'arribar al mar i des d'allà anar a Europa. Dos camins que es creuen i entrellacen, generant una amistat indestructible davant de totes les dificultats. 

L'obra forma part de la Trilogia de l'amistat, formada per "Semillas bajo las uñas" i "Lo que vuelve a  casa". L'escriptora en la seva obra incideix sovint en els problemes del maltractament, l'abús, la solitud, i el masclisme. Aquesta part va rebre el primer premi al "Concurso de textos teatrales dirigidos a público infantil de la Escuela Navarra de Teatro".

El llibre resulta un cant a l'esperança, establir un raig de llum en les tenebres. Com es diu a l'obra: El cotó acaricia al mateix temps que esgarrapa.  Una obra plena de poesia i tendresa. Fascinant. 

Matamoscas

Autor: Hans Hillmann.

Editorial: Libros del Zorro Rojo. (2018).

L'artista plàstic alemany Hans Hillmann ens presenta més de dues-centes aquarel·les en aquest còmic que és una autèntica joia en l'àmbit pictòric. Amb el seu ventall de grisos aconsegueix captar l'atenció amb tota la intensitat del gènere clàssic negre, i l'estètica del cinema negre americà dels anys quaranta. La narració és una història enrevessada i complexa, com són tots els textos de Dashiell Hammet, amb multitud de personatges polièdrics i esdeveniments que permeten avançar en una investigació que ens portarà a una veritat sorprenent. 

És fàcil que l'interès d'aquest còmic sigui més pel seu poder pictòric, que per una narració de vegades un pèl espessa i difícil de seguir sense posar-hi molta atenció.  

Matamoscas, "Fly paper", també traduït com a Paper caçamosques, és l'avant penúltim relat de l'escriptor nord-americà, protagonitzat per aquest detectiu sense nom de l'Agència Continental. En aquesta ocasió, tota la trama s'inicia quan un pare, un ric industrial, contracta els detectius perquè facin un seguiment de la seva filla que ha marxat amb el seu nóvio després de cometre una malifeta en un bar de Nova York. El que sembla un pur cas de vigilància, s'anirà convertint en una espiral d'actes brutals i cinisme. Com sempre, Hamet mourà als personatges en el terreny de la amoralitat, la mentida i la manipulació. El títol de l'obra ja és una capsa de sorpreses.

Una obra contundent que és una veritable obra d'art, pur gènere negre, molt negre.

Míchigan. En el camino de una War Bride.

Autor: Julien Frey. Dibuixos: Lucas Varela.

Editorial: Ponent Mon. (2019).

Aquesta obra ens narra de forma divertida una història que en la realitat devia ser força més dura i complicada, però que exposada d'aquesta manera la fa accessible a molts públics. 

Dues-centes mil noies europees, la gran part franceses, van abandonar la seva família, els seus projectes i la seva terra per iniciar una nova vida amb els soldats nord-americans que van participar en la Segona Guerra Mundial. Les van anomenar "les núvies de la guerra". L'obra enllaça dues realitats, la del viatge de Julien, el cronista de la narració i alter ego del mateix autor, que viatja per conèixer la família de la seva dona, l'any 2010, i per altra banda tot el viatge i acollida que va tenir una tia de la seva dona, Odette, que va realitzar la seva aventura l'any 1945 i que ara ja és una nord-americana més, però un xic diferent.

El còmic, amb un dibuix clàssic, molt siluetat i molt ben acolorit, resulta atractiu i fresc, fent que la seva lectura sigui tan àgil que és possible que te'l llegeixis de cap a peus sense interrupció.

La descripció detallada del viatge en vaixell, l'acollida als Estats Units, i els primers aprenentatges per fer d'aquelles noies, ciutadanes del nou país ocupa una part de l'obra. Més endavant, veurem com encaixa la protagonista en un sistema familiar, social i cultural molt diferent del seu d'origen. De totes maneres, tot està explicat de forma amable, molt lluny dels problemes seriosos que de vegades suposava aquest encaix. I tot això combinat amb l'experiència de Julien quan coneix uns personatges molt particulars i propis de la vida més ianqui, que constitueixen la família de la seva dona. 

Una simpàtica obra, amb una magnífica edició, que dóna a conèixer un esdeveniment  de grans dimensions, però poc conegut per a la majoria de lectors.