Autor: Juan Tallón.
Editorial Al revés. 2015
El llibre del gallec Juan Tallón ens descriu com quatre poetes arriben a donar el darrer pas cap al suïcidi. I ho fa descobrint els seus últims moviments i veus com si aquests haguessin quedat gravats en una caixa negra d'un avió estimbat. Els escriptors que viuen aquest enderrocament definitiu tenen en comú la solitud a què ens enfrontem tots davant de la mort, l'alcohol com a eina i vehicle cap a l'altra banda i un mateix període de temps on van viure i escriure. I sens dubte tots ells s'enfronten a un moment de silenci en la seva obra creativa, a la por i després constatació del fet que ja no tornaran a escriure cap línia més.
Cesare Pavese truca per telèfon a les persones més estimades, amics i dones de la seva vida sense trobar a ningú des d'un hotel a Turin. Tan sols troba silenci a l'altre costat de la línia.
Alejandra Pizarnik troba enmig del caos de desordre de casa seva un manuscrit de Rayuela que li va donar Julio Cortázar.
La nord-americana Anne Sexton es pregunta sobre el fet de ser dona i el cos femení dins del seu Cougar vermell que es va comprar després de guanyar el Pulitzer.
Gabriel Ferrater a Sant Cugat viu dins de l'alcohol i compleix la promesa de no arribar als cinquanta que li va fer a Jaime Salinas.
El llibre no parla de la mort o el suïcidi com a tema central, però sí com estació d'arribada després de pors, inferns, addiccions i paranoies que generen l'incendi final. És aleshores quan ja no queden poemes per escriure i només s'escolten en forma de promesa complida, rumor de passes i batre d'ales.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada