Edicions del periscopi. 2014
És curiós aquest petit llibre. És un discurs a la promoció de Kenyon College que es graduava el 2005. Va ser l'única vegada que va fer un parlament públic. L'obra té una distribució del text absolutament original que obliga a fer una lectura pausada que invita a la reflexió. L'obra comença amb un pròleg brillant de Vicenç Pagès Jordà que descriu la fascinació que té per aquest escriptor de culte que va morir a Nova York amb 46 anys.
"Hi ha dos peixos joves que van nedant i es troben un peix més vell que neda en direcció contrària, els saluda amb el cap i diu: "Bon dia, nois. Com està l'aigua?". I els dos peixos joves continuen nedant una mica més i al final l'un mira a l'altre i fa: "Què collons és, l'aigua?""
L'autor ens explica que de vegades les realitats més òbvies i importants són les que més costen de veure i parlar. El fet de pensar ens pot canviar la vida, però el pensar com el fet de ser menys arrogant, de contemplar-nos a nosaltres i les nostres circumstàncies amb una certa consciència crítica. Un gran percentatge del que tendim a donar per segur s'acaba demostrant que és fals i del tot il·lusori.
Ensenyar a pensar vol dir ensenyar a exercitar un cert control sobre què pensem i sobre com ho pensem. El cervell és un criat excel·lent però un amo espantós.
La llibertat veritablement important comporta atenció, consciència, disciplina, esforç i la capacitat de preocupar-te de debò pels altres i sacrificar-te per ells, una vegada i una altra, en una miríada de petits gestos ínfims i pocs seductors cada dia.
Una petita joia que forma part d'una bibliografia tant curiosa com divertida: "La niña del pelo raro","Entrevistas breves con hombres repulsivos", i també "Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer", entre d'altres. Com diu Vicenç Pagès: "El mèrit d'aquest autor és baixar a l'infern de la depressió, sortir-ne de manera intermitent i retratar-lo en textos que es riuen de l'infern, d'ell mateix, de nosaltres, però és un riure d'aquells que et queden congelats a les comissures. I això no obstant, és ben bé un riure."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada