dimarts, 4 de setembre del 2018

La gigantesca barba que era el mal.



Autor: Stephen Collins.
Ediciones La Cúpula. (2013).

El món està dividit en dues parts. Una part se'n diu Aquí, l'altra se'n diu Allí. En la primera tot és ordre, uniformitat, disciplina i les coses es desenvolupen de forma absolutament previsible. En la segona regna el caos, el misteri, el desordre i la por. 
El protagonista del relat, Dave, viu a Aquí i treballa en una oficina que de fet ningú sap que produeix. Ell s'encarrega de crear gràfiques que demostren davant de la resta de treballadors que l'empresa va guanyant beneficis. Ho fa de forma regular i eficaç. Quan torna de l'oficina passa el temps escoltant música de forma reiterativa i dibuixant allò que veu per la finestra. La rutina sembla allunyar-lo de pensaments rars i perillosos. Els canvis provoquen terror i malgrat que la vida els axafi ningú a Aquí és capaç de sortir-se del guió preestablert. 
Dave cuida l'ordre perquè l'ordre el cuidi a ell, però de vegades té la sensació que sota la pell de la normalitat i la pulcra realitat s'amaga un món ocult, alguna cosa fora de control.
Un petit pèl de la barba de Dave serà el detonant d'una allau d'esdeveniments que canviaran per un temps el món de Allí i faran aparèixer tota mena de comportaments estranys i reaccions d'agressivitat produïts per la més ancestral por.
L'obra té punts de connexió amb autors com Kafka, Lovecraft i Roald Dahl. És una sàtira plena d'intriga i crítica social. Molts de nosaltres agafem sempre el mateix camí per anar a la feina, ens vestim amb les mateixes robes i mengem els mateixos plats. Sembla que l'inconscient marca els nostres comportaments com si fos una litúrgia.
Aquest còmic dibuixat en negre sobre blanc de forma magistral per Stephen Collins, un jove dibuixant londinenc que col·labora en diaris i revistes, ja ha obtingut l'aprovació entusiasta de la crítica que l'ha definit com un clàssic per al futur.
Potser tota la nostra existència sigui una farsa tant fràgil com descomunal i sembla evident que de vegades un canvi i acceptar aquesta por ens durà a camins nous per explorar. 
Una magnífica obra que ens farà reflexionar si de vegades hem d'atrevir-nos a sortir de la zona de confort per descobrir nous horitzons.

2 comentaris:

  1. Si, sortir de la zona de confort pot ser terroríficament inconfortable per la vida tranquila i desitjada que tots anel•lem però ... passejar per les rodalies de la meva zona de confot ha estat el millor que he pogut fer en aquest últim any... és veritat, m ha trastocat el meu "aquí" i he conegut el meu "allí"... fantàstic i meravellós!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta sort en el teu viatge. Molta força en la teva recerca de nous horitzonts. Gràcies pel comentari.

      Elimina