Autor: Fred Vargas. Dibuixos: Edmond Raudoin.
Editorial: Astiberri. (2011).
L'intent d'assassinat d'una dona de classe alta canvia radicalment la vida d'un sense sostre que intenta sobreviure venent fregalls pels carrers de Paris. Aquest home, trencat i colpejat per la vida al carrer, porta el curiós nom de Pi, segurament perquè la seva mare li va posar Pierre, però una taca de cafè va ocultar la resta de lletres de la seva partida de naixement. L'inspector de policia Adamsberg interroga al nostre protagonista i estableix un diàleg d'amistat que farà que hi col·labori per determinar les característiques del possible homicida.
L'argument d'aquesta obra procedeix de l'adaptació d'un conte de la mateixa escriptora Fred Vargas. A més de mostrar la duresa de la vida al carrer, ens mostra dues coses importants per sobreviure en aquest món sòrdid i solitari. La primera és la invisibilitat d'aquesta gent que fàcilment es confonen amb el mobiliari urbà. La segona la capacitat d'anàlisi i observació que han de tenir aquests desafortunats per preveure situacions que poden ser molt adverses o fins i tot perilloses. Les dues salvaran al nostre protagonista que veu l'intent d'acabar la vida d'una jove amb molts diners.
El blanc i negre que utilitza Raudoin amb força i de forma agressiva ajuda a descriure aquesta dura i fosca realitat i ens mostra l'arquitectura urbana de Paris com si es tractés d'un paisatge dinàmic. Una història humana i sensible que reflexiona sobre la nostra societat, la marginació social i l'existència de diferents mons absolutament llunyans dins d'una mateixa ciutat.
Una obra seria magníficament editada i enquadernada com ens té acostumats Astiberri que acaba amb un bri d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada