dimarts, 11 de desembre del 2018

Mierda bonita



Autor: Pablo Gisbert.
Ediciones la Uña Rota. (2015).

"Nuestro fascismo español no fue un aperitivo antes de la comida. Nuestro fascismo español fue una comida de ésas que después de pasarte cinco horas comiendo, bebiendo y hablando te vas por la tarde-noche a tu casa a dormir porque no te aclaras ni sentado. A ver si nos entendemos. 40 años de educación católica, de militares por la calle, de mujeres desencantadas, de ignorancia ensalzada, de cristianismo desbravado. 40 años. Y lo escribo con números para que se vea más."
Aquesta és una de les moltes perles amb les quals l'autor ens fa reflexionar sobre el passat feixista a Espanya i Europa, i la càrrega que això encara suposa a les nostres vides. També ens parla de la relació entre la vida pública i la privada, del desig individual davant del col·lectiu, de la perversió que s'acumula als cossos, de l'autoengany com a forma de subsistència, de l'enorme distància entre el que pensem i el que diem...
Els textos són escrits per al col·lectiu teatral "El Conde Torrefiel", formació que treballa sobre l'experimentació en les arts plàstiques i en la literatura contemporània que van formar Pablo Gisbert i Tanya Beyeler l'any 2010 a Barcelona. Des d'aleshores no han deixat de participar en els millors festivals de teatre europeus com el Kunstenfestivaldesarts de Brusseles, el Temporada Alta de Girona o el Festival de Otoño a Madrid. L'any 2005 Pablo Gisbert va començar a col·laborar amb la companyia de dansa La Veronal, dirigida per Marcos Morau.
El llibre està dividit en dues parts com si fos un vinil, una cara A i una cara B. La primera part comprèn capítols amb títols tan curiosos com: "Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke", "La posibilidad que desaparece frente al paisaje", "Observen cómo el cansancio derrota al pensamiento", "La historia del rey vencido por el aburrimiento" i "La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento". La B comprèn "Morir Nunca", "Barcelona/Madrid", "Guerrilla" i "Orxata".
La seva lectura és molt entretinguda, en alguns moments fa molt riure, però els textos estan carregats de crítica i humor negre sobre la societat en què vivim, plena de falsedat, de consum estúpid, d'irracionalitat, de negació de la natura i l'instint, de beatificació del plàstic, de corrupció, de "mierda bonita".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada