Los puentes de Moscú.

Autor: Alfonso Zapico. 

Astiberri Ediciones. (2018).

L'autor entén perfectament que a algú no li pugui agradar la narració quan parla d'un tema com aquest, malgrat que l'objectivitat és un dels motors per descriure el conflicte. De totes maneres com diu el mateix Muguruza: "Ya se puede hablar sin que cada palabra pese una tonelada".

L'obra ens descriu la trobada entre Eduardo Madina i Fermín Muguruza. A l'inici de la narració, veiem l'origen dels dos protagonistes i la seva forma de veure la terra, el País Basc. Madina, secretari general del Grup Parlamentari socialista (2009-2014) que va ser objecte d'un atemptat (2002) que li va produir l'amputació d'una cama, parla amb Muguruza, cantant i líder de Kortatu i posteriorment Negu Gorriak, un dels principals activistes bascos per a l'autogestió d'Euskal Herria. 

La conversa entre els dos resulta apassionant per la valentia dels dos personatges, el primer un socialista que disculpa la seva pèrdua mirant de trobar la pau i l'altre un abertzale que en aquells moments difícils va demanar l'aturada de les armes en un conflicte enquistat, ple d'odi per les dues bandes i tan cruel en els seus petits detalls, i tan dolorós en els seus silencis. Dues persones que busquen el diàleg, tan senzill i tan important.

No és una obra que parli sobre ETA i els GAL, però evidentment apareixen en la narració del conflicte. És  una obra que ens parla sobretot de l'absurditat d'una guerra.

Zapico es converteix en un narrador objectiu d'una trobada que va tenir origen en una entrevista que va realitzar Madina a Muguruza sobre temes musicals, un punt de trobada molt fort entre els dos.

Zapico fa una magnífica narració, però a més amb el seu estil particular i fresc de dibuix ens presenta molt fidelment als protagonistes, i a tota l'ambientació urbana que els envolta, demostrant una documentació exhaustiva. L'autor, que ja es considera dibuixant de conflictes, ha publicat "Café Budapest", "Dublinés" i la trilogia encara incompleta "La balada del Norte".

Una brillant obra que fa tan sols uns anys hagués estat impossible de publicar, que demostra que el còmic pot ser una potent eina per explicar la realitat, encara que aquesta sigui crua i salvatge. La publicació de "Los puentes de Moscú" ens diu que alguna cosa està canviant cap a millor. 

L'edició del còmic per Astiberri, que ja és l'editorial on sempre publica Zapico, és molt cuidada en tots els detalls, enquadernació, tapes, paper, i ja s'ha publicat també en eusquera.

Quan parlem de "Moscú" no parlem de la ciutat Russa, parlem d'una part d'un barri del centre de Bilbo.

Tant de bo aquesta obra serveixi per aixecar ponts. Desgraciadament, els ponts són sempre el primer objectiu militar per aïllar l'enemic.