Les banyes del croissant

Autora: Antonina canyelles.

Editorial: Lapislàtzuli. (2018).

La formidable dona bala de la literatura catalana, així li diuen a aquesta poeta i dona lliure de Palma de Mallorca. Neix l'any 1942 i perd els pares molt jove, quedant ella i el seu germà petit sols. Ella cau malalta de tuberculosi i el repòs obligat a casa d'uns amics de la família fa que comenci a llegir llibres de forma incansable i comenci a escriure. La docència del català i la tinença d'una botiga d'antiquari amb l'editor Lleonard Muntaner ocuparan els anys següents.

L'any 1979 enceta la seva trajectòria com a poeta quan rep el premi Marià Aguiló per la seva obra Quadern de conseqüències. Dos anys més tard publica una carpeta de poemes i il·lustracions amb el títol de Patchwork. Malgrat que no deixa d'escriure, no serà fins al 2005 quan torni a publicar l'obra Piercing. El 2007 publica D'estructura circular. Amb els reculls de poemes Putes i consentits, Antologia poètica i Tasta'm 34 poemes inèdits, obté el reconeixement de la crítica. L'any 2013 publica La Duna i la cascada, i el 2015 Nus baixant una escala.

Ha participat en els festivals poètics més importants i els seus poemes han estat il·lustrats amb les obres de vint-i-un fotògrafs professionals a la publicació de foto-poesia Panoptik.

Aquesta nova obra de l'autora inclou dues parts, La formidable dona bala i la que porta el nom del llibre, Les banyes del croissant. A tota l'obra trobarem la seva lluita contra qualsevol vestigi de poder, de repressió, ja vingui de la religió, del postfranquisme i la dreta més rància, dels diners, del patriarcat masclista o de l'alienació dels nostres comportaments. Pensament crític breu, veloç i precís.

Poemes d'una dona que escriu el que vol i diu que viu com sempre ha volgut. Enhorabona. Us deixo amb uns poemes de l'obra:

"Filla, em digué la mare/si et juren amor etern/llança't de cap a la trinxera"

"Em sembla/que vol ploure/Entraré els llençols./Entraré els llençols/perquè amenaça/de ploure./Segur que plourà:/entraré els llençols./Plou a les totes/i els llençols/s'han xopat/mentre escrivia/aquesta collonada."

"Oh.Jahvé!/Qui dius que ve?"

"Mentre la velleta es moria/de fam i de fred i de fàstic,/davallà del cel/un pa de plàstic/i una estufa de butà/sense bombona"