Guió: Wilfrid Lupano. Dibuixos: Stéphane Fert.
Norma Editorial. (2022).
Aquest còmic, a més d'estar dibuixat de forma magistral, és d'aquelles publicacions necessàries. Deixant de banda que el que explica està fonamentat en fets reals que van passar als Estats Units a mitjans del segle XIX, tota l'obra és un manifest contra el racisme, el masclisme i la diferència de classes. Tots els esdeveniments succeïxen trenta anys abans de la supressió de l'esclavatge, en una societat injusta i violenta amb qualsevol acte per canviar l'ordre de les coses.
L'escolarització d'una jove negra, Sarah, suposa una agressió frontal a l'estructura decimonònica de la societat de Canterbury, la professora Prudence Crandall, lluny de cedir davant de les pressions i amenaces, decideix formar una escola per a joves negres. El cercle amenaçant es va fent cada vegada més estret, i el cas acabarà als tribunals.
L'estructura narrativa de Lupano crea un augment de la tensió que inevitablement esclata al final, i la pintura de Fert dibuixa de forma magistral aquests moments de violència, però ho fa sense perdre l'equilibri formal de tota l'obra. Resulta molt atractiva la forma en què representa les diferents noies, exagerant els seus trets i accentuant la humanitat i personalitat de cadascuna d'elles. Un treball amb el color i les formes que fa la lectura d'aquest còmic un exercici agradable, però mostrant uns actes terribles. La sororitat i valor d'unes dones contra la injustícia i odi del poder dels homes blancs.
Un magnífic còmic que amb l'aparença més lluminosa mostra una realitat que malgrat el pas del temps, encara apareix com una xacra fastigosa. No hem acabat amb el racisme i el masclisme, encara no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada