Truman Capote. Regreso a Garden City

 

Guió: Xavier Bétaucourt. Dibuixos: Nadar.

Editorial Astiberri. (2024).

El còmic descriu les anades i vingudes de l'escriptor Truman Capote a Garden City, on s'està filmant la pel·lícula que adapta la seva exitosa novel·la "A sang freda" que narra amb precisió quirúrgica la història real d'una família assassinada i de dos condemnats a mort. L'obra ens mostra la vida personal de l'escriptor, els seus dubtes, les seves pors i traumes, i l'esforç titànic que suposa escriure, i esperar i acompanyar al patíbul a algú que ja coneixes com a tu mateix. De fet, les converses que va mantenir amb un dels condemnats, Perry Smith, li va suposar caure en una depressió de la qual no sortiria fins als seus darrers dies de vida, als seixanta anys. Truman Capote va tenir una infantesa molt difícil amb uns pares que el deixaven sol i amb violència familiar al seu voltant que va marcar el seu caràcter.

El còmic em va interessar, per sobre de tot, pel seu dibuixant, Nadar (Pep Domingo), del que ja hem comentat al nostre blog: Justin, Transitorios, El cineasta, ¡Salud! i Papel estrujado. Torna a fer una obra sublim, en les figures dels personatges, la posada en escena dels anys seixanta, els espais urbans, els vehicles, i una utilització del color i la llum, molt bones. 

La narració del guionista francès Xavier Bétaucourt és molt propera al periodisme i a la cinematografia, dues de les seves passions com la d'escriure amb imatges. Resulta curiosa l'aventura d'escriure un guió per a un còmic de l'adaptació al cinema d'una novel·la. A l'obra queda molt ben reflectida la seva homosexualitat, i el patiment de l'escriptor que intentar suportar amb viatges, alcohol i capricis, tota la càrrega del fet d'escriure sobre una realitat incòmoda i amarga.

La darrera Reina

 

Autor: Rochette.

Editorial: Símbol Editors. (2023).

Un còmic enorme, amb una narració fluida, dinàmica i sense cap pèrdua de ritme, i un dibuix valent, amb uns negres forts, ombres molt marcades, i una utilització de llapis molt ben treballat. Malgrat que a quasi totes les pàgines es manté l'estructura de quatre fileres de vinyetes, el còmic resulta atractiu i enganxa des de l'inici. Si hem de trobar un però, seria l'enorme desgràcia que acompanya als personatges protagonistes. 

L'escultora Jeanne Sauvage dona una nova vida a Édouard Roux, un soldat de la Primera Guerra Mundial que perd gran part del seu rostre. De portar un sac al cap perquè la gent no el vegi com un monstre, ara porta una màscara de cuir que li proporciona un rostre d'una bellesa molt gran. Tots dos coneixen el món d'ella, Montmartre i els artistes, i el món d'ell, la majestuositat del Vercors i les seves muntanyes. En aquells paratges, i quan l'Édouard encara era un nen, va conèixer la història del darrer os del massís.

Al cor de les muntanyes, ell anima a la Jeanne a crear una obra artística monumental que la pot convertir en una artista de renom mundial. El futur oferirà moltes sorpreses als protagonistes.

Jean-Marc Rochette és pintor, il·lustrador i escriptor. Un autor francès complet que ha fet moltes obres per a llibres infantils, i ha col·laborat com a dibuixant en els dos àlbums de "Trencanéus", el primer amb Benjamin Legrand i Jacques Lob, i el segon amb Olivier Boucquet, que després s'adaptaria amb moltíssim èxit per al cinema coreà amb direcció de Bong Joon-ho. És l'autor també de El llop, un altre còmic que té com a escenari les altes muntanyes cobertes de neu. El vam comentar al blog fa ara quatre anys. 

Una història d'amor, de puresa de sentiments, de l'esforç i la superació, del valor de la vida en totes les seves dimensions, i amb un final que et deixarà glaçat com si estiguessis en els cims més alts coberts de neu i gel. Són dues-centes trenta-vuit pàgines que passen volant com l'aire en una tempesta d'alta muntanya. També una magnífica edició d'aquesta editorial, i a més, en català.

La travesía del Louvre

 

Autor: David Prudhomme.

Editorial: 001 Ediciones. (2023).

L'autor es passeja per les infinites sales del Museu del Louvre. Trenta-cinc mil obres d'art a les que s'apropen milers de visitants de cada dia, però la mirada de David Prudhomme no només es fixa únicament en els quadres, les escultures o les restes arqueològiques, també ho fa sobre els visitants, els espectadors, els passejants de sales i galeries. Tots ells i elles creen una coreografia suau i silenciosa que dura cada hora de visita del museu. L'espai invita a l'observació, la reflexió i també a escapar del món exterior. 

M'ha agradat passar per les pàgines d'aquest breu còmic pel seu dibuix, per tornar a veure espais per on has passat algunes vegades, i per què comparteixo una mica l'esperit de l'obra. A mi també m'agrada observar als visitants que circulen pels museus. De fet, adjunto tres fotos de diferents sales i moments on he practicat l'art de l'observació. En silenci, discretament. 

Aquest còmic no és només una publicació de promoció del Louvre, és molt més interessant, curiosa i divertida. El seu dibuix va des de la senzillesa d'algunes imatges, fins al màxim detall d'algunes altres. El color que apareix de forma intermitent brilla per la seva tècnica manual de llapis de colors. Una delícia. 

A les darreres pàgines hi ha un complet escandall de dades del Museu del Louvre, obres, visitants, personal, i una descripció dels seus espais indicant, mesures, sales, finestres, i un munt d'altres divertides dades. Algunes sorprenents com el nombre d'obres que hi conté el museu, al voltant de quatre-centes mil, de les que sols podem veure aquestes trenta-cinc mil obres que hem indicat a l'inici; o els més de nou milions de visitants cada any. Quantitats galàctiques.

Hoka Hey!

 

Autor: Neyef.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2023).

El western és un gènere que em costa una mica d'entrada, però davant de la recomanació entusiasta del meu company de blog Gingebre, vaig decidir entrar en aquest còmic ple de natura, cavalls, i la guerra desigual entre els nadius i els invasors vinguts de tot el món. 

Un nen Lakota, però educat i dominat per la cultura anglosaxona, un jove guerrer Lakota, Litle Knife, una jove guerrera Lakota, No Moon, i un rebel irlandès, Sully O'reilly es constitueixen com una família davant de la invasió dels colons i de l'exèrcit dels blancs. El motor és la venjança generada per les atrocitats i el setge permanent, i davant d'això només queda cridar: Hoka Hey! (sempre endavant!), un crit de guerra sortit des del cor. 

El còmic és una road movie de ritme accelerat, la lectura s'apropa al fet de veure una pel·lícula dinàmica. La potència de les accions dels personatges es combina al poder de les imatges de la natura, grandiosa, infinita, horitzons inacabables on els animals viuen en llibertat. L'escena de la matança dels bisons, per una banda, que fa aquesta acció per destruir l'hàbitat i aliment dels indis, i per sobre de tot, per cometre una violació de la cultura dels indis, resulta terrible i esfereïdora. Fa mal. 

El dibuix de les figures destaca per la seva precisió, i el treball de la llum és sorprenent, des de les llums i ombres solars fins a les ombres projectades pel foc, o la llum dels estels i la lluna. El ventall de colors també és enorme i descriu tota la gamma de colors i tons de la natura. Un dibuix equilibrat que busca l'essencial i descarta el superficial, de la mateixa la manera que la narració. Un enquadrament humà, emotiu, dels sentiments més autèntics i naturals. 

Neyef (Romain Maufront) és un autor francès obsessionat de petit per Dragon Ball, i que va estudiar a l'Escola d'Arts Aplicades Pivaut mentre col·laborava ja en fanzins. Amb una dilatada carrera arriba ara amb aquesta obra al màxim resultat segons crítica i lectors.

Un fascinant western que et farà sentir el vent a cavall.