Meteoros

 

Guió: Jean-Christophe Deveney. Dibuixos: Tommy Redolfi.

Editorial: Salamandra Graphic. (2025).

Compte!, això que presentem avui és una petita meravella. Tres-centes vint pàgines plenes de silencis que parlen, problemes habituals, i una manca d'esperança absoluta.

"El vacío es lo que tengo por delante. Y es lo que hay. No existe el destino. Solo una concatenación de hechos sin más sentido que el que uno cree que tienen. Obligaciones y errores, como cualquier hijo de vecino". Aquesta és la frase del pròleg. L'autor és Raymond Carver, del conte "Menudo" del seu llibre "Tres rosas amarillas". Una definició perfecta d'aquesta buidor existencial pròpia d'aquestes societats modernes que hem creat entre tots. Carver és un dels meus autors favorits.

Els mitjans de comunicació ho han dit de forma clara: un meteor es dirigeix a la terra i el seu impacte pot ser de la magnitud equivalent al que va provocar la desaparició dels dinosaures. No hi ha alternativa ni herois que puguin impedir el desastre. Davant del possible final, cadascú haurà d'enfrontar-se a aquest moment preapocalíptic amb les seves eines, fortaleses i vulnerabilitats. O potser, no cal preocupar-se per una cosa inevitable, i estar més atent a resoldre els problemes domèstics i banals de cada dia. El subtítol de l'obra ja ens diu que són històries de gent que passa, gent com nosaltres.

L'obra ens parla de temes universals i tan actuals com la solitud, la insatifacció i frustració, la incomunicació, la desinformació i alienació dels treballadors, la inhumanitat de tot el sistema, els problemes de les persones grans, i els de les persones que els cuiden. 

Els silencis en aquesta obra ens dibuixen les emocions dels personatges, uns personatges magníficament descrits que reaccionen com poden i saben davant d'una nova incertesa global. Deveney és un guionista francès amb un nivell literari i del món de la història molt gran.

Els dibuixos de Redolfi ens fan sentir la buidor i el fred amb els seus tons blavosos i el blanc de la neu. Un escenari perfecte d'abandonament i solitud per reunir uns personatges perduts en el desert. 

Una obra plena d'humanitat, melangia, i un sentiment de necessitat de calidesa humana .

L'obra va guanyar el "Premi del Jurat" al Festival d'Angoulême, l'any 2025. La traducció és de Regina López Muñoz. 

"A la vida no hi ha protagonistes secundaris, tots tenim el nostre propi paper, tots tenim la nostra importància".