Guió: Séverine Gauthier. Dibuixos: Jérémie Almanza.
Editorial: Nuevo Nueve. (2025).
Un còmic gòtic deliciós que té una marcada influència dels mons del cineasta Tim Burton. A més d'una narració ben trenada i estructurada, sense cap problema de ritme i amb un interès creixent amb el pas de les pàgines, podem veure a cada pàgina un treball exhaustiu i sorprenent en la quantitat de detalls que tenen totes les vinyetes. Una autèntica exhibició en els fons, en les figures, en la realitat i en el món de més enllà.
La protagonista, Perséfone, una noieta de dotze anys, acompanyada per dos éssers del món dels morts que tenen el càrrec de col·leccionistes dels darrers sospirs, hauran d'intentar recuperar l'últim sospir que va fer el pobre veí Víctor en el moment de la mort. Els col·leccionistes arriben tard dos dies i el perden en la immensitat. Ara, per no rebre un càstig exemplar, hauran de perseguir-lo i aconseguir atrapar.
La pregunta que mou la narració és el perquè la noieta veu aquests éssers i pot relacionar-se amb ells. I el camí al món dels morts tindrà camí de tornada?, i que passa quan Perséfone es troba amb ella mateixa?
Podria ser una narració de terror molt fosca, però els personatges són molt divertits i l'acció és trepidant, i malgrat tots els escenaris dantescs, sempre hi ha un punt d'humor que dona llum a la història.
Tots dos autors francesos ja havien col·laborat en altres obres i es veu la gran química que hi ha entre ells. Tots dos amants de les obres de Roald Dhal i Lewis Carroll. Com a il·lustrador, Almanza té influències de Nicolas de Crecy, Taiyou Matsumoto, Mike Mignola, Tony Sandoval i Cyril Pedrosa.
Un còmic molt i molt maco, amb una narració intel·ligent i àgil. Un plaer trobar aquestes meravelles.
Una bona enquadernació de Nuevo Nueve amb traducció de Lorenzo F. Díaz.
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada