divendres, 29 de maig del 2026

Primera persona del singular

 




Autor: Haruki Murakami.
Editorial Empúries. (2021).

Vuit contes de Murakami: - el coixí de pedra, - crema, - Charlie Parker Plays Bossa Nova, - whith the Beatles, - el recull poètic dels Yakult Swallows, - carnaval, - la confessió del mico de Shinagawa, i - primera persona del singular. En les vuit històries, el narrador és molt a prop del mateix autor , i el que narra són molt sovint les seves experiències del passat.
Apareixen els amors de joventut, la seva passió pel beisbol i l'amor pel seu equip, un mico parlant de la recerca de l'amor, l'existència o no del mític disc de bossa nova que potser va gravar el músic de jazz Charlie Parker, i altres records, inventats o transformats, de la seva vida.
Tots els contes combinen amb saviesa una realitat quotidiana amb una deriva cap a la màgia i  la fantasia. Sembla que el motor del narrador acostuma a ser l'amor per una persona, un moment, una cançó, una posta de sol, i aleshores apareixen la solitud, l'amor i el desamor, la infància, la memòria, el passat i la pèrdua de desitjos, somnis i esperances.
Com ja vaig comentar en alguna entrada, Murakami és un dels meus autors predilectes, he llegit molts llibres seus, i al blog apareixen alguns comentats: La noia de l'aniversariTony Takitani, i El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, Murakami és fill de dos professors de literatura nipona, l'avi era un monjo budista. El seu estil que l'ha fet conegut internacionalment ve originat per les seves lectures de joventut on sovintejaven autors estatunidencs com Jack Kerouac, Richard Brautigan o Kurt Vonnegut. Això l'ha diferenciat de molts altres autors japonesos. Ha escrit més de vuitanta obres, moltes de les quals han estat traduïdes a molts idiomes, i compta amb una sèrie molt i molt llarga de premis nacionals i internacionals.   
Una altra petita joia d'aquest mestre del gir argumental estrany i enigmàtic. Tot sembla absolutament normal, però hi passen coses, coses estranyes. Ja friso per tenir entre les mans la darrera obra de l'autor: "La història de Kaho", una obra que té, per primer cop, a una dona com a protagonista principal i narradora. Per descomptat, passen coses estranyes. Murakami no decep mai. 
La traducció del japonès és de l'Albert Nolla Cabellos. I en català. Mil gràcies per la bona tasca de l'editorial Empúries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada