Altes Valls

Autor: Valentí Puig

Ediciones Proa. (2010).

Remenant entre diferents llibres de poesia, ha caigut a les meves mans aquest curiós artefacte. A les seves pàgines m'he trobat un escriptor content de ser diferent i anar a contracorrent. Un poeta potser conservador, ple de manies, tics, esquemes i rituals que l'allunyen del món on li ha tocat viure. L'obra es divideix en cinc parts amb temàtica molt diferent.

La primera part només té el poema d'Altes Valls, un poema de difícil definició, ambigu i confús, com la boira. Sembla el desig d'un món ben diferent del que ha viscut l'autor. 

La segona part, Belle Dame, parla de les dones. Ho fa amb una visió agre, des del rancor i l'escarni. 

A la tercera part, Criminals i estadistes, la política és el tema tractat. Fa servir un to violent, destraler, arrogant, gens amable. Fins i tot hi ha un poema patriòtic que fa posar els pèls de punta. 

Les següents parts porten els títols de Biologia i Massacres de l'oblit. En aquestes dues ens parla de la seva infantesa,  de la família, del sentiment de llar, de la memòria, però ho fa des d'un punt de vista llunyà, amb un to de cinisme considerable que fa servir sovint com a cuirassa per protegir-se.

Per tancar el llibre, hi ha un poema final que porta el nom de Seixanta. En aquest poema ens fa referència al seu moment en la vida, per una banda  l'enyor del passat i per una altra l'esperança en el que espera que li quedi encara per viure.

Potser no estic d'acord en moltes coses que diu, però reconec que la seva escriptura m'ha sorprés per l'explosivitat i bel·ligerància. Un autor amb un estil particular, diferent i que s'expressa amb riquesa d'idees. 

Per tancar un dels poemes que més m'ha agradat, porta el títol de Gran dinar.

"Tant llenguatge corporal, tant tocar-me l'avantbraç, i tant repetir el meu nom de pila i omplir-me de vi la copa. Tanta falsedat, tan indigne tot el dinar, retrobar-se, l'interès incofessat. Adorable bruticia d'amistats falses que tanta estilística ens reclamen"