Mariko parade

 

Guió: Frédéric Boilet. Dibuixos: Kan Takahama.

Editorial: Ponent Mon. (2004).

La lectura d'aquesta obra respon en part per la fascinació pel Japó  que tinc,  i en part per conèixer el perquè de la consideració com obra de culte per part de molts lectors i crítica.

I les expectatives creades, són en molta part, satisfetes. Si bé l'obra té un ritme pausat i carregat de petits detalls costumistes, no deixa de ser un retrat de la relació d'una parella constituïda per un occidental que dibuixa còmics a partir de fotografies de la seva parella model, i la noia japonesa plena de misteri i seducció. De vegades, el dibuix en alguna part de l'obra perd definició i contrasta amb altres pàgines molts més treballades i precises. Les pàgines en blanc i negre són acompanyades d'unes pàgines en color quasi fotogràfiques del cos de la noia en un acte sexual, un taronja intens omple aquestes pàgines.

També hi trobarem les imatges dels dotze signes de l'horòscop dibuixades per Boilet que formen part d'una altra obra seva i que aquí formen part de la història. 

L'obra descriu el viatge de la parella a l'illa de Enoshama per trobar fons exòtics per fer fotografies, i  continuar la seva relació amorosa. Apareix la por de perdre l'amor, la solitud, el desig, i ho fa des de la intensitat d'allò més íntima, més emotiu, més sensible. Estem parlant del Japó. El dolor sempre forma part del millor i del pitjor. L'obra és una especial continuació de la seva obra "La espinaca de Yukiko"

que Boilet va fer com a autor complet i que apareix dibuixat a les primeres vinyetes on Mariko parla amb el mateix Boilet en l'interior d'un tren.  

Frédéric Boilet va néixer a Épinal (França), i l'any 1983 va començar una carrera molt personal on cercava la relació entre fotografia i dibuix. Entre les seves obres més destacades podem trobar "Love Hotel", "Tôkiô est mon jardin", i "Demi-tour". L'any 1998 va anar a viure al Japó i va crear "La espinaca de Yukiko" que es converteix en un èxit enorme i l'autor francès agafa el títol de mangaka. Després arribaria l'obra que comentem avui acompanyat de l'autora i dibuixant japonesa Takahama amb la que va mantenir una relació d'admiració mútua. Kan Takahama va obtenir el premi Osamu Tezuka per la sèrie manga "Nyx no Lantern", i el seu primer còmic va ser "Monokuro Kinderbook". La gran part de la seva obra està traduïda i publicada a França, i molta d'ella a Anglaterra i Espanya.

Una obra molt especial creada a quatre mans i tota l'atmosfera eròtica de les nits japoneses de calor i pluja.