Presas fáciles

 

Autor: Miguelanxo Prado.

Norma Editorial. (2016).

La inspectora de policia Olga Tabares i el seu ajudant Carlos Sotillo investiguen el que sembla ser obra d'un assassí en sèrie. Un crim darrere l'altre en diferents punts de la ciutat amb una única cosa en comú que uneix totes les víctimes: ser treballadors de banca, des de directius fins a comercials, des de tresorers a oficinistes. Sense voler desvelar el misteri de la trama, només indicarem que resultarà molt fàcil identificar-se amb l'assassí. I no dic més perquè el que fa interessant l'obra, a més del dibuix del mestre Prado, és el descobriment progressiu de tots els indicis i proves que portaran a la resolució del cas. També és de destacar la relació entre els dos protagonistes principals, ella, la cap, una dona forta i segura, i ell, l'ajudant, un jove amb ganes d'apropar-se a ella i fer-se valorar. El protagonisme de la dona és tot un encert i un gir als esquemes més clàssics. 

Els dibuixos de Prado, aquesta vegada en una esplèndida gamma de grisos, són com sempre una demostració de la seva vàlua. Aquest home pot dibuixar el que sigui i amb la tècnica que vulgui. 

De Miguelanxo Prado, autor i il·lustrador gallec de dilatadíssima carrera, només direm que ha guanyat molts premis importants com el "Premio Nacional del Cómic", el "Premi a la millor obra estrangera en Angoulême", el "Premi Saló del Còmic de Barcelona" o el "Eisner Award for Best Anthology". A més de ser nominat l'any 2007 al "Goya a la millor pel·lícula d'animació" per la seva: "De profundis". Si mirem una mica la seva obra, veurem que acostuma a entrar de forma subtil i elegant en temes de denúncia i conflictes socials. Una mirada incisiva al nostre entorn, i un qüestionament al voltant de l'existència del bé i del mal. Fa ara justament un any que ja vam quedar fascinats per una altra de les seves obres: El pacto del letargo.

Buscant dades per escriure l'entrada m'he detingut un moment en la seva pàgina web. Trobareu coses molt interessants d'aquest mestre corunyès que és des de fa molts anys una icona i referència al màxim nivell europeu.

Tif y Tondu. ¿Dónde está KikÍ?

Guió: Robber.  Dibuixos: Blutch.

Editorial Dolmen. (2023).

Patrick Hincker (Robber) i el seu germà gran, Christian Hincker (Blutch), han continuat amb molt d'encert aquesta sèrie que fa molts anys que és un dels clàssics del còmic franco-belga. I ho han fet creant un thriller ple de misteris, girs inesperats, referències culturals, i no deixant el to d'humor característic d'aquesta longeva sèrie que ja porta quaranta-sis volums. Els dos germans Hincker han tornat a dinamitzar unes històries que van arribar al zenit amb Maurice Tillieux, un dels mestres més importants i reconeguts de la línia clara. 

El guió manté el suspens i la tensió sense perdre el ritme en cap moment i actualitzant uns personatges que fa molts anys que lluiten contra el crim i les malifetes. L'ambientació en el París de la dècada dels vuitanta és tot un encert per servir de fons als dos escriptors i detectius que sempre compten amb l'ajut de la comtessa Amàlia d'Yeu (Kiki). .

El dibuix de Blucht, que va ser qui va animar al seu germà a iniciar aquesta aventura, és molt regular en la constitució de les pàgines, quatre tires de tres vinyetes que únicament trenca per mostrar alguna escena de més potència i impacte. El color combina sovint els contrastos oposats de colors complementaris i de vegades fa servir el suport fotogràfic per alguns fons i arquitectures. Blucht ha col·laborat amb nombrosos guionistes, té una enorme col·lecció d'obres personals, ha treballat en diferents revistes, i en el camp del cinema ha realitzat curts, espectacles audiovisuals, i cartells de cinema. És destacable la seva col·laboració amb el director Alain Resnais. Va rebre l'any 2019 el "Grand Prix de la Ville d'Angoulême" per la seva trajectòria artística.

Un homenatge de Blutch al còmic que llegia en la seva infantesa i que continua despertant atenció entre els antics seguidors i els nous lectors que descobreixen als intrèpids detectius. 

Let's Pacheco! Una semana en familia

 

Guió: Carmen Pacheco. Dibuixos: Laura Pacheco.

Editorial: ¡Caramba! (2011).

Les germanes Pacheco són d'Almeria, i en aquesta curiosa obra ens expliquen amb molt d'humor la relació amb els seus pares al llarg d'una setmana especial. La germana gran ve a passar uns dies a casa dels seus pares. El pas dels dies està indicat amb la progressiva desaparició d'un pernil que acabarà només en un os pelat. Són historietes curtes, de poques pàgines, amb un to costumista, familiar i molt proper. La Carmen, la gran i cabells castanys, és una seguidora tenaç de la ciència-ficció. Ha publicat ja tres llibres per a lectors juvenils: "Misterioso asesinato en Oz", "Tres veces la mujer de Gris" i "En el corazón del sueño". Escriu en diferents blogs i en la publicació "Memorama".

La Laura, la petita, és una addicta als trencacaps de milers de peces. Llicenciada en Belles Arts i especialitzada en conservació i restauració de pintures. Va començar el web-còmic dels Pacheco per a demostrar-se a si mateixa que n'era capaç de dibuixar i publicar una pàgina cada dia.  Com autora completa ha publicat. "Señor Pacheco", "Agente secreto", i "Problemas del primer mundo".

Totes dues són col·laboradores estrella en "Smoda", la revista fashion de "El País" on publiquen unes tires cada dia. Del recull d'aquestes petites històries, l'editorial Astiberri ha publicat un divertit volum amb el títol de "Divas de Diván". L'editorial Astiberri va absorbir a l'editorial Caramba l'any 2015.

Una obra fresca, amb un dibuix molt personal i una utilització del color ben interessant. El que ens expliquen les germanes Pacheco ens quedarà més o menys  proper perquè en el fons tots ens semblem molt en moltes coses. Humor elegant i educat amb una crítica subtil a les relacions socials i familiars.

La tienda de las ilusiones

 

Autor: Rabaté.

Norma Editorial. Colección Nómadas. (2010).

Pascal Rabaté és un dels autors més estimats i admirats al nostre blog. Això, ja ho  vam comentar fa poc més d'un mes quan vam parlar de La debacle, l'obra més recent de l'autor francès. En aquella entrada ja vam dir que havíem tingut la sort de llegir i gaudir dels seus dibuixos a: Revienta cerdo, on col·labora amb el dibuixant Simon Hureau, Didier, la 5ª rueda del tractor, ell com a dibuixant, i un guió de François Ravard, Sota els còdols, la platja, i Un gusano en la fruta, obres on escriu i dibuixa tot sol.

Aquesta és una obra antiga, de l'any 2009. Han passat quinze anys i l'obra es manté fresca i divertida, amb aquest to costumista, proper i un pèl irònic de vegades.

Patrick és un home a qui acaba de deixar la dona, desanimat i amb l'autoestima per terra passa els dies portant la seva botiga d'articles de broma i joguines. Subsisteix amb les converses amb el seu amic Hammed, la secretaria Stéphanie, el propietari de la fàbrica, i la poca ajuda del germà petit Christian. Tot canvia quan coneix a Clarisse, una jove acròbata de circ que passa una breu temporada amb el circ molt a prop de casa de Patrick. La noia i el circ obren la llum a la seva vida, però la història acaba de començar. Una bona dosi d'ironia quan la vida sembla una broma de mal gust.

Com sempre que parlo de Rabaté haig de destacar la seva proximitat, tendresa, delicadesa amb la intimitat de les històries, densitat dels personatges, narracions ben dissenyades i estructurades, i un dibuix ple de recursos i molt personal. Hem llegit molta obra d'ell, però cada vegada que trobem alguna cosa nova, mai ens decep, ben al contrari, resulta una altra sorpresa genial. 

Tornem a il·lusionar-nos a la botiga de Patrick. Elegància en temps difícils.