La casa

 

Autor: Paco Roca.

Editorial: Astiberri. (2015).

L'he tornat a rellegir per segona vegada fa uns dies. Aquesta obra és senzillament perfecta. Com sempre, Paco Roca ens meravella amb el seu dibuix, i la història és rodona, tendra, emotiva i propera.

Tres germans tornen a la casa on van viure la seva infantesa. El pare ha mort i la idea és vendre la casa, però a cada pas i a cada moviment de qualsevol objecte els records flueixen com rius imparables. Tota la casa és viva per les coses que han anat succeint, pels esforços i per les alegries compartides. El record del pare i del seu passat comú ara sembla en perill en una possible venda. 

L'obra té un fons autobiogràfic important, i com en una altra obra seva "Arrugas", l'autor sembla tenir la necessitat d'explicar passatges de la seva vida o molt propers. I encara i així, el que explica pot passar en qualsevol altra part del món, és una història humana i universal.

Ja hem gaudit de Paco Roca amb Los surcos del azar, Las calles de arena i Regreso al Edén. Aquesta darrera també té un toc vital molt proper a l'autor.

El color i la llum estan exquisidament tractats i tota l'obra respira frescor, tranquil·litat i pau.

Aquests dies sortirà a les pantalles dels cinemes una versió en pel·lícula. Tinc molts dubtes de veure-la, un ja s'ha fet una construcció sonora i ambiental, que ben segur no coincidirà amb la del film. Haig de pensar-ho. 

Obra monumental que no es pot perdre d'un autor imprescindible. Seu sota la pèrgola de la casa i pren-te un got d'aigua o vi mentre converses. Relaxa't. Viu.