Mariko parade

 

Guió: Frédéric Boilet. Dibuixos: Kan Takahama.

Editorial: Ponent Mon. (2004).

La lectura d'aquesta obra respon en part per la fascinació pel Japó  que tinc,  i en part per conèixer el perquè de la consideració com obra de culte per part de molts lectors i crítica.

I les expectatives creades, són en molta part, satisfetes. Si bé l'obra té un ritme pausat i carregat de petits detalls costumistes, no deixa de ser un retrat de la relació d'una parella constituïda per un occidental que dibuixa còmics a partir de fotografies de la seva parella model, i la noia japonesa plena de misteri i seducció. De vegades, el dibuix en alguna part de l'obra perd definició i contrasta amb altres pàgines molts més treballades i precises. Les pàgines en blanc i negre són acompanyades d'unes pàgines en color quasi fotogràfiques del cos de la noia en un acte sexual, un taronja intens omple aquestes pàgines.

També hi trobarem les imatges dels dotze signes de l'horòscop dibuixades per Boilet que formen part d'una altra obra seva i que aquí formen part de la història. 

L'obra descriu el viatge de la parella a l'illa de Enoshama per trobar fons exòtics per fer fotografies, i  continuar la seva relació amorosa. Apareix la por de perdre l'amor, la solitud, el desig, i ho fa des de la intensitat d'allò més íntima, més emotiu, més sensible. Estem parlant del Japó. El dolor sempre forma part del millor i del pitjor. L'obra és una especial continuació de la seva obra "La espinaca de Yukiko"

que Boilet va fer com a autor complet i que apareix dibuixat a les primeres vinyetes on Mariko parla amb el mateix Boilet en l'interior d'un tren.  

Frédéric Boilet va néixer a Épinal (França), i l'any 1983 va començar una carrera molt personal on cercava la relació entre fotografia i dibuix. Entre les seves obres més destacades podem trobar "Love Hotel", "Tôkiô est mon jardin", i "Demi-tour". L'any 1998 va anar a viure al Japó i va crear "La espinaca de Yukiko" que es converteix en un èxit enorme i l'autor francès agafa el títol de mangaka. Després arribaria l'obra que comentem avui acompanyat de l'autora i dibuixant japonesa Takahama amb la que va mantenir una relació d'admiració mútua. Kan Takahama va obtenir el premi Osamu Tezuka per la sèrie manga "Nyx no Lantern", i el seu primer còmic va ser "Monokuro Kinderbook". La gran part de la seva obra està traduïda i publicada a França, i molta d'ella a Anglaterra i Espanya.

Una obra molt especial creada a quatre mans i tota l'atmosfera eròtica de les nits japoneses de calor i pluja.

Jaybird

 

Guió: Jaakko Ahonen. Dibuixos: Lauri Ahonen.

Editorial: Eccediciones. (2015).

Obra guanyadora del premi "Comic Book Finlàndia" de l'any 2013, i del "Kuitahuippu" (millor obra il·lustrada de l'any) el 2012, i nominada als premis "Eisner" dels Estats Units l'any 2015. L'obra de debut dels germans finlandesos Lauri i Jaakko Ahonen combina amb saviesa una història claustrofòbica, tenebrosa i una mica kafkiana amb alguns pocs moments d'esperança i tranquil·litat. Des de l'inici, el còmic et tanca dins de la casa del pobre protagonista i els seus avantpassats, i veuràs que la sortida del laberint és força complicada. 

Quan vaig tenir entre les mans aquesta obra ja vaig quedar fascinat per les seves il·lustracions. Absolutament meravellosa la recreació d'un interior clàssic i tancat en si mateix com el que ens presenten aquests dos germans, els quadres, les moquetes i terres, el mobiliari, les escales i finestres, i per sobre de tot, la mirada d'aquest petit ocell, una mirada difícil d'oblidar. Els seus ulls expressen amb claredat totes les seves sensacions: enfadament, por, desencant, pànic, tendresa amb la mare, complicitat amb una companya inesperada, Amb molt pocs diàlegs la lectura d'aquest còmic és vertiginosa, hi ha tanta tensió que el lector devora les pàgines per trobar la llum.

Si volem trobar més profunditat en la narració, veurem que és una crítica de la creació de les pors i odis d'un perill i mal exterior que moltes vegades creen les comunitats per mantenir al grup quiet i callat.

Tots dos joves germans, rapats al zero i amb el mateix tipus de barbes retallades, tenen ara molta projecció des de l'èxit de Jaybird. L'il·lustrador Lauri té un Màster per la Universitat d'Aalto i ha treballat com a artista gràfic i il·lustrador en el món de la publicitat, de l'edició, i del cinema. Jaakko és dos anys més jove, i a més d'escriptor és un valorat ictiòleg, i treballa principalment en la recerca de peixos rars i abissals. 

No us penedireu d'acompanyar aquest petit ocell, però aneu amb compte, podeu ser l'enemic.

La colla Mata-degolla

 

Autor: Edward Gorey.

Angle Editorial. (2008).

Un abecedari macabre per veure els perills de la vida. Poc més de cinquanta pàgines deliciosament tenebroses, macabres i extremadament incorrectes políticament. M'ha fascinat el treball de trames de diferents intensitats, direcció i compacitat que donen múltiples plans i volums dels escenaris terrorífics on es mouen les pobres víctimes infantils.

Edward Gorey, escriptor, il·lustrador  i creador de tipografies i d'escenografies teatrals, va néixer a Chicago l'any 1925. Va estudiar Belles arts a la seva ciutat natal i Filologia francesa a Harvard. Més endavant es va traslladar a Nova York, on va treballar com a director artístic a l'editorial "Doubleday" i va col·laborar com a il·lustrador a Squire, Vogue, The New Yorker i Playboy.

Autèntic autor de culte i clar predecessor de creadors com Tim Burton.  Va il·lustrar obres d'autors il·lustres com Chesterton, H.G. Wells, Bradbury i Poe.

Molts anys va ser rebutjada la seva obra pels editors que la consideraven massa morbosa, negra i absurda. Va crear més d'un centenar d'obres que escrivia a les nits, la feina per als altres autors li menjava totes les hores del dia. A la seva obra apareixen sovint la figura de les ballarines, i, sorpresa, molts i molts gats. 

A més de la seva obra literària va realitzar diferents escenografies per al teatre i la televisió. Va crear els crèdits de la sèrie "Mistery" i l'any 1977 va guanyar el premi "Tony" al millor disseny de vestuari per l'adaptació teatral de Broadway del clàssic de Bram Stoker Dràcula.

Un autèntic artista que va morir sol a la seva mansió anomenada "Elephant House". 

No us perdeu les tenebres d'aquest mag de la foscor. I a més en una edició bilingüe català-anglès. La traducció és de Jordi Puntí.

Cuentos afilados en noches extrañas y otras puñaladas

 

Autora. Bebi Fernández.

Editorial Planeta. (2022).

Abans de comentar l'obra, destacaria les petites il·lustracions que apareixen sota els més de setanta títols de contes, i també la que apareix a la portada del llibre. Són de Carla Fuentes, una jove valenciana que ha realitzat moltes obres per a publicitat, portades de discos i llibres, i que em sembla molt interessant. 

Soc un bon lector de contes, m'agrada la seva capacitat de síntesi i de concentració d'idees. En l'obra de Bebi la idea de reducció arriba en alguns contes al seu màxim exponent. Contes d'una línia, de dues, de tres o de quatre. També trobarem contes de més d'una pàgina. Tots ells són ben afilats, directes al cor i estimulants per al cervell. Potents i sensibles, molt combatius i que es poden llençar com a dards.

No coneixia aquesta autora valenciana, criminòloga especialitzada en violència de gènere i delinqüència organitzada, molt activa a les xarxes, escriptora i activista feminista, i que ja ha publicat vuit novel·les llargues. De vegades utilitza el pseudònim de Srta. Bebi.

Posaré alguns dels contes més curts que figuren al llibre, no perquè siguin més bons, sinó per una pura qüestió d'espai.

1. COBARDÍA  Ella nunca lo dijo. Él nunca preguntó.

2. LA CUERDA  -No me sé desnudar delante de la gente-dijo la cuerda avergonzada. -No te preocupes-le contestó el marinero -Tengo mucha experiencia con los nudos.

3. MALA SUERTE  Se topó con la muerte de cara. Tenía la mirada del amor de su vida.

4. FRACASAR ES NO INTENTARLO  -Hasta que la vida quiera-dijo-Lo dejaré en sus manos. La vida no quiso. Habría sido mejor dejarlo en las suyas.

5. INCOMPATIBLE  Ella era la tijera perfecta para cortar con su pasado. Intentó que funcionara, pero no supo cómo hacerlo. No era para zurdos.

6. LA NIÑA  Y, entonces, la niña se asustó tanto tanto tanto que, en vez de volverse miedosa, se volvió fuerte.

7. MICROCUENTO DE TERROR  Cuando por fín despertó, todos sus sueños se habían ido.

8. LA TORMENTA  Cuando la vieron caminar para adentrarse en aquella imponente tormenta, la mayoría dijo que no lo conseguiría. Unos pocos-algunos miedosos y otros envidiosos-creyeron para sí que no habría ninguna posibilidad. Pero solo alguien decidió no opinar y le prestó un paraguas.

9. TIRA Y AFLOJA  Tenían las manos sangrando por el tira y afloja. estaban tan concentrados en ganar que no entendían que realmente cada uno tiraba hacia su lado porque quería acercar al otro.

 

He agafat nou a l'atzar. La sensibilitat, la rebel·lia i la imaginació són ben presents en tots ells. Un descobriment d'una autora a qui li agrada prendre foc a les consciències. 

En nombre de Catherine

 

Guió: Julia Billet. Dibuixos: Mayalen Goust.

Norma Editorial. Col·lecció Astronave. (2024).

Una obra ben escrita i espectacularment dibuixada. La guionista Julia Billet ha adaptat la seva novel·la al terreny del còmic, i ho ha fet mantenint tot l'esperit i força del text original.

La protagonista, Rachel Cohen, abandonarà a l'Étienne, el noi amb el qual va sobreviure la invasió dels nazis a França, per emprendre una nova vida com a Catherine Colin, una noia apassionada per la fotografia. Arriba a París i en poc temps va tenint diferents oportunitats, des de presentacions, moda, i actes públics, fins que apareixen dues propostes més delicades, la primera no la podrà acceptar pel seu passat: un reportatge del camp d'extermini d'Auschwitz, la segona farà d'ella una fotògrafa consagrada: la lluita contra el racisme als Estats Units. Aquest serà un pas definitiu pel seu desenvolupament professional i personal.

Catherin Colin és una dona valenta, emprenedora, i independent que ha de lluitar amb els seus dubtes, les seves pors, el seu passat, i també per la condició de ser dona en un món dominat pels homes.

L'obra és interessant des de molts punts de vista, com a crònica d'un temps passat, com a reivindicació de feminisme i lluita contra el racisme, i també com una biografia inspirada en l'adolescència de la mare de l'autota

Julia Billet és una escriptora parisenca que ha escrit nombroses obres per als lectors infantils i juvenils i també en el món de la poesia. Mayalen Goust és una dibuixant i il·lustradora francesa amb una enorme quantitat d'obres realitzades, moltes per als infants i adolescents, amb molt interès per la crònica històrica i la reivindicació dels drets humans. Destaca la sèrie "Kamarades" amb tres volums per al moment. La seva capacitat de combinar colors i formes l'apropa molt al terreny del disseny i la publicitat, els seus dibuixos són elegants i molt impactants, i posats al servei d'un guió com aquest resulten espectaculars. Una bona combinació, sens dubte.

La debacle

 

Autor: Pascal Rabaté.

Norma Editorial. (2024).

Norma Editorial publica ara aquesta magnífica obra que a França es va publicar en dos volums per l'editorial Futuropolis entre 2026 i 2018. Són més de dues-centes pàgines, però és difícil deixar la seva lectura una vegada començada.

El protagonista de la narració, Amédée Videgrain, és un soldat que intenta regressar a París una vegada derrotat l'exèrcit francès per la pèrdua de la línia Maginot davant de l'escomesa de les tropes alemanyes el juny de 1940. No és un retrocés endreçat, és un caos sense sentit ni lògica.

Amédée considera un deure ètic i moral defensar el seu país i la seva democràcia davant de l'atac de la dictadura nazi, però una vegada dins de l'engranatge bèl·lic es trobarà un panorama absurd, cruel, inhumà i sovint estúpid. Una vegada cau tot el més important és salvar la vida, i haurà de fugir de les tropes en rendició, desertar i escapolir-se amb un company. L'únic destí és tornar viu amb la seva dona.

L'autor exposa amb contundència la fragilitat d'un exèrcit inexpert, sense preparació i compost per una barreja incòmoda de classes socials, pensaments, i ideologies. Un exèrcit antiquat, decadent davant de la maquinària, freda, precisa i letal d'un exercit alemany quasi professional amb un pensament únic.

El dibuix de l'obra és enèrgic i vibrant, els traços negres es mouen sobre extensions de blanc, de vegades amb superfícies grises que donen volum, o amb ratllats contundents i negres en les imatges nocturnes. Una meravella de síntesi.

Rabaté és un dels autors estimats i admirats al nostre blog. Així, ja el vam comentar i gaudir a: Revienta, cerdo, on col·labora amb el dibuixant Simon Hureau, Didier, la 5ª rueda del tractor, ell com a dibuixant, i un guió molt i molt divertit de François Ravard, Sota els còdols, la platja, i Un gusano en la fruta, obres on escriu i dibuixa tot sol. Afortunadament, molta obra d'aquest autor ens va arribant al nostre país per l'esforç d'algunes editorials com Norma, o Barbara Fiore.

Rabaté, nascut a Tours l'any 1961, té un enorme nombre d'obres publicades, col·laboracions amb altres autors i dibuixants, una col·lecció de premis molt important,  i traduït a moltes llengües. És un dels grans de França, però a més, des de l'any 2010 ha dirigit cinc llargmetratges al cinema amb un èxit notable. Un artista complet.

"La debacle" és una narració antibèl·lica que ens mostra amb detall l'ensorrament dels pensaments i els comportaments socials de les persones en una guerra.

Las palabras lo pueden todo

 

Guió: Silvia Vecchini. Dibuixos: Sualzo.

Iliana Editorial. Col·lecció Bromelia. (2021).

Un còmic dividit en tretze capítols que porten el nom de tretze lletres de l'alfabet hebreu: alef, lamed, bet, vav, qof, nun, shin, ghimel, ain, het, tav, yod, i mem. Cadascuna d'elles té un poder determinat pel seu disseny i per la seva posició. L'obra té com a protagonista a Sara, una jove introvertida, que ha patit un accident, la separació dels seus pares i el trencament sobtat de la relació amb la seva millor amiga. Un incident més al seu institut la portarà a fer serveis socials a una residència de gent gran. Allà coneixerà a un home gran que l'ajudarà a trobar-se ella mateixa, és el Senyor-T que porta aquesta lletra per ser la darrera de l'abecedari i representar la veritat. Les seves paraules i coneixements faran que Sara torni a viure i pugui relacionar-se amb el món de forma alegre i positiva.

Silvia Vecchini és una escriptora italiana amb molts estudis d'escriptures antigues com el cuneïforme,  l'ugarític, la llengua d'Acàdia i l'alfabet hebreu. La gran part de la seva obra és dirigida al lector juvenil, en novel·les o en guions per a còmics, també té una part en el terreny poètic.

Suazo, Antonio Vincenti, és un dibuixant i il·lustrador italià que ha col·laborat en diferents ocasions amb la Silvia en la creació de novel·les gràfiques. Ha treballat amb diversos autors de fora i de dins del seu país.

El seu dibuix és clar, perfilat, amb distribució regular de vinyetes i ús formal del color. 

Una obra molt seriosa que ens parla de la dificultat de l'adolescència, de la necessitat dels altres i d'escoltar. A més, ens parla d'un alfabet ple de saviesa i coneixement antic. De totes maneres, és una lectura agradable, i amb bon ritme i frescor. La Sara es fa estimar.

The Killmasters

 

Guió: Damián. Dibuixos: Javier.

Norma Editorial. (2020).

Aquesta obra és anterior a Marcados  que vam comentar fa quasi dos anys en el blog, i posterior a "Blechkoller", que va ser l'inici de la triomfant col·laboració d'aquests dos germans artistes. Damián Belfry (Damián Campanario Hernández) més conegut com només Damián, i Javier Hernández entren en el terreny del terror rural acompanyats de música hard rock i tots els esquemes del gènere, pobles abandonats, monstres diabòlics, humans perdedors i molta sang i fetge. Tot sense perdre l'humor i el sentit de l'acció més trepidant. Els dibuixos de l'obra es mouen a prop del manga, i les caricatures dels personatges es barregen amb esclats d'energia diabòlica molt pictòrics. La història està plena de referències i clixés coneguts, però l'originalitat dels protagonistes la fa molt entretinguda.

Els dos germans van néixer a Bellvitge als anys setanta-sis i setanta-nou respectivament. Damián va estudiar pedagogia i és Educador Social. Es va iniciar en un llibre col·lectiu amb el nom de "Barcelona TM". Javier va estudiar disseny industrial i va treballar en disseny gràfic i de publicitat. Ara tots dos tenen moltes col·laboracions amb altres artistes, però continuen la seva relació i tenen oberta la possibilitat de fer noves obres en comú.

Una obra de terror divertida i monstruosa amb tots els elements per passar una bona estona amb el fusell i la destral a la mà.

Todavía estoy vivo

 

Guió: Roberto Saviano. Dibuixos: Asaf Hanuka.

Editorial: Random House. Col·lecció: Reservoir  Books. (2022).

Aquest còmic no és només una autobiografia del famós escriptor i periodista napolità que va denunciar a la Màfia italiana amb el seu llibre "Gomorra" l'any 2016 i que va vendre més de deu milons d'exemplars, no, és a més una mena de diari personal en el qual de la mateixa manera que apareixen moments de la seva família i infantesa, també trobarem una crítica ferotge a tot el sistema judicial i a la injustícia que li ha suposat viure després de la publicació del llibre amb escolta i serveis de seguretat permanent, i canviant de domicili, ell i la seva família.

L'obra està presentada com si fossin diferents entrevistes de la premsa al periodista i escriptor, on Saviano explica totes les peripècies, anècdotes i dificultats de la seva vida actual en un exili que no té data de finalització. El relat també és una eina de l'autor per recuperar certa tranquil·litat i salut mental mitjançant l'explicació detallada dels molts elements que constitueixen aquest exili, que per exemple no li permet tenir cap relació continuada amb ningú. Qui voldria estar amb una persona que fuig de forma continuada canviant de localització, costums i envoltat de servei de seguretat? La solitud sembla inevitable després que la custòdia policial que havia de ser de poques setmanes, l'hagi mantingut en aquesta situació els darrers quinze anys de la seva vida.

La primera visió en viu d'una víctima de la Camorra, i la mort per assassinat del rector Peppe Dian van ser el detonant per iniciar l'escriptura d'aquesta obra "Gomorra" que li ha suposat viure de manera anònima tants anys. Després d'aquest fenomen mundial ha publicat diverses obres: "El contrari de la mort", "La bellesa i l'infern", "Vine amb mi", "Zero, zero, zero", "La banda dels nens" o "Petó ferotge", a més de continuar publicant en diferents mitjans de premsa com "El País", "The Washington Post", "The New York Times", "La Repubblica", o "L'Espresso".

La creació del còmic és de l'any 2021, cinc anys després de la publicació del llibre que ha estat adaptat més d'una vegada per a televisió i cinema.

Asaf Hanuka és un dibuixant israelita amb nombrosa obra al mercat internacional i que va ser creador amb el seu germà bessó i el guionista Etgar Keret, de la sèrie de còmics "Bipolar", va participar en el disseny d'imatges de la famosa pel·lícula "Vals amb Bashir", i del còmic autobiogràfic "KO en Tel- Aviv" premiat amb la "Medalla d'Or de la Society of Illlustrators" i el "Premi Eisner".

Una obra amb un dibuix brillant quasi quirúrgic, d'una precisió freda i estranya com la vida d'aquest periodista que va voler canviar el món i que com diu ell: "No és cert que de la batalla o tornes viu o no tornes; en cas que tornis, tornaràs ferit".