Merel

 

Autora: Clara Lodewick.

Editorial: Garbuix Books. (2024).

De la mateixa manera que vam dir que l'anterior obra comentada, "Röd i Snön", era una meravella podem dir que aquesta també ho és. Tintes planes, vinyetes regulars i un dibuix amb un lleuger to caricaturesc són les eines per construir una narració perfecta, plena de sensibilitat, tendresa i de vegades molt dura.

La protagonista, Merel, és una dona d'uns quaranta anys sense més compromisos que la cria d'ànecs, i escriure cròniques esportives dels partits del club de futbol del poble. Una vida relaxada i tranquil·la de poble que es converteix en un infern quan una nit una broma sobre la sexualitat del marit d'una de les seves veïnes fa córrer el rumor que Merel se'n va al llit amb tots els homes del seu poble de Flandes. Des d'aquest moment tothom li girarà la cara i serà objectiu dels joves brètols. 

La veritat és que hi ha algun passatge de la història que et fa sentir malament, i no entens com la gent pot ser de vegades tan miserable, però per desgràcia s'ajusta molt a la realitat. De totes maneres aquests núvols negres fan que els moments de tranquil·litat i joia tinguin molta més brillantor. Una obra que sens dubte emociona.

L'autora de només vint-i-set anys i nascuda a Brussel·les obre la seva carrera professional al món del còmic amb aquesta peça amb to rural i profunda descripció social del que és viure en un poble molt petit de la regió flamenca de Flandes. La localització de l'autora és per la seva proximitat a la zona, però el que passa és extensible a molts petits pobles de tot arreu: poques botigues, un bar, un col·legi, i moltes ganes de criticar i tafanejar en la vida dels altres veïns. L'obra va ser seleccionada al Festival d'Angoulême en l'edició de l'any passat.

Gaudiu de la vida al camp i feu costat a la nostra estimada Merel.

Röd i Snön

 

Autor: Linhart.

Editorial: Bang ediciones. (2023).

Brutal. Una autèntica meravella aquest còmic que podem enquadrar dins dels "nordic noirs" que va fer esclatar l'escriptor suec Stieg Larsson amb la saga "Millenium". També trobarem senyals inequívocs de films com "Fargo" dels germans Coen, o alguna raresa del David Cronenberg o fins i tot de "Twin Peaks" de David Lynch. És a dir, joies del "noir" més potent amb una bona colla d'estranys i complexos personatges secundaris,  a destacar la sergent Anya i el senyor Tanaka, uns paisatges desèrtics i freds amb la seva particular fauna, i una trama detectivesca molt ben organitzada, plantejada i compte, una resolució coherent i gens gratuïta de tot l'assumpte, cosa que no passa sovint.

El protagonista, Arne Gunnarsson, és un tenaç inspector d'assegurances que ha d'anar a un petit poble suec anomenat Karlsbacka a investigar la mort de Jakob, un dels pocs habitants del poble que havia convocat, aquell mateix dia de la seva mort, a tot el poble per comunicar un assumpte que considerava vital. Com podem veure des de la mateixa imatge de la bonica portada, l'inspector Arne té un alter ego molt present a la seva vida i que sovint discrepa de les accions del protagonista. Fins i tot això se'ns explicarà amb pèls i senyals. Res és gratuït ni l'autor fa cap mena de truc o enganyifa per resoldre la trama.

Linhart, Francisco Torres Linhart, mallorquí va publicar aquesta aventura al seu Instagram per petites píndoles. Ara, una vegada publicat en paper veurem que s'ha millorat molt el color i algunes línies, obtenint un resultat excepcional. La regularitat de les vinyetes molt pròpia de la línia clara valenciana ja et dona informació de la seva obra i dels seus inicis a la revista més icònica d'aquest gènere com era "Cairo". Linhart ha estat un temps fora del camp de la publicació de còmics per endinsar-se en terrenys més estables com a la il·lustració per a llibres, però sense dubte amb aquesta obra mostra que és un gran autor d'històries i que el seu món continua sent molt ric. La síntesi en el seu dibuix és un plaer per al lector.

Un còmic molt bo, que conté una història amb molts vessants de "noir", però amb tocs molt originals, amb una presentació visual de primeríssim nivell i que constitueix una lectura estimulant de la primera a la darrera pàgina. Fins i tot el format horitzontal i la impecable enquadernació fan de l'obra una peça molt bona. Com he dit a l'inici: brutal.

Selección automática

 

Autora: Yukiko Motoya.

Alianza Editorial. (2023).

L'autora japonesa va néixer a Ishikawa l'any 1979, és novel·lista, dramaturga i directora de teatre.

A la seva arribada a Tòquio va estudiar art dramàtic, va fundar la seva companyia teatral amb el seu nom, i dirigeix i escriu les obres que representen. Ha guanyat, entre d'altres, els premis "Noma", "Yukio Mishima" i "Kenzaburo Oe". La premsa l'anomena l'"Amélie Nothomb" japonesa.

En aquest llibre podem trobar dos relats ben diferents. El primer i que porta el títol del llibre ens situa en una distopia futurista força inquietant. La tecnologia digital controla totes les nostres decisions mitjançant xips inserits al nostre cos des de ben petits. No cal preocupar-se per triar res, no decidir res, ni ser original, l'algoritme ens organitzarà la vida i ens farà a tots i totes ben iguals. Un món on ningú enveja a ningú i on tots tenim les mateixes opinions, criteri i destí. Tot sembla anar bé, però es produeix alguna errada en el sistema. 

La segona narració, "Mis eventos", planteja la situació de l'arribada imminent d'un tifó que es preveu arrasi i inundi tota una àrea del país. Una parella s'enfronta a aquest negre panorama, ell, Katsuyuki ho viu des de la previsió i el càlcul que també incorpora egoisme davant dels veïns menys preparats, la seva dona té un plantejament ben diferent. Una situació de contrastos i opinions enfrontades davant d'un temporal que farà història.

La traducció de l'obra la fa Emilio Masiá, i el llibre resulta de lectura àgil i amb ritme malgrat que descriu de vegades costums i maneres d'actuar molt pròpies del Japó.

Un llibre que et fa reflexionar al voltant dels comportaments humans, individuals i com a societat. Yukiko Motoya et porta a l'absurd més irracional per la via d'un humor irònic i que posa el dit a la nafra amb insistència. Sota l'aparença d'una lectura agradable trobarem situacions que després d'uns segons et deixen el somriure un xic glaçat.

Hanami. Tú, yo, 19 m2 y Japón

 

Autora: Julia Cejas.

Norma Editorial. (2023).

Hanami és un quadern de viatge amb les moltes anècdotes, curiositats i aventures que ofereix un viatge al Japó. Julia, l'autora del còmic, i Marc, el seu company, realitzen el seu somni de passar una temporada al seu paradís, el destí somiat per una dibuixant de còmics i un compositor de música per a vídeojocs.

Una temporada a Tòquio suposa el repte d'aprendre japonès a les classes que organitzen per a estrangers, viure en espais que aquí semblen impossibles per la seva mida, entendre el funcionament d'una societat molt endreçada i moderna, però a la vegada molt marcada per les tradicions, i per descomptat administrar uns diners que semblen molts a l'inici, però que acaben esgotant-se. La referència dels dinou metres quadrats del pis on viuen els protagonistes planteja l'equació complicada d'on posar les coses, treballar els dos en les seves activitats, menjar i descansar sense perdre la paciència.

Anècdotes com el funcionament de la recollida d'escombraries, la presència d'una mena de vigilants nocturns molt sorollosos pels carrers, i tota una referència absoluta de llocs, transports i menjars  fan del còmic una bona guia si has d'emprendre aviat un viatge al país del Sol Naixent.

El dibuix de Cejas és una curiosa combinació de detalls i minimalisme que serveix perfectament a l'hora de descriure tant sensacions dels personatges com mostrar l'entorn urbà i natural per on es mouen. Quasi totes les pàgines són compostes per dues o tres tintes sobre el blanc, i la distribució de les vinyetes és poc regular.

Julia Cejas, nascuda a l'Argentina viu des de petita entre Múrcia i València. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Treballa d'il·lustradora, principalment en llibres infantils. Ha rebut diferents premis nacionals i va guanyar la beca espanyola "Generación" amb la que va poder finançar el viatge de sis mesos al Japó. Després de Hanami ha publicat un altre còmic inspirat en el món nipó: "Hanan & Genji".

Una obra entretinguda, senzilla i divertida plena dels contrastos i curiositats que suposa anar a viure a un país tan diferent com el Japó per a nosaltres els occidentals.

El calamar gegant

 

Autor: Fabio Genovesi.

Editorial: Edicions del Periscopi. (2023).

Aquest petit llibre que no arriba a les dues-centes pàgines el vaig agafar després d'una tarda mirant i fullejant llibres en una cèntrica llibreria de Barcelona. És una obra que es pot llegir de forma continuada o a batzegades, compartint-lo amb altres lectures diferents. L'agafis per on l'agafis el que diu resulta interessant. És d'aquelles obres on trobes moltes línies que es podrien subratllar o copiar. El motor principal de l'obra sembla a priori parlar dels animals que viuen dins de les profunditats dels mars, en especial el mític calamar gegant, l'anomenat Kraken, però això és l'inici d'una autèntica reivindicació de creure en aquelles coses que de vegades la ciència o els coneixements preestablerts neguen d'entrada. Avui, l'home és incapaç de veure més enllà del que és palpable i ha oblidat l'emoció per les narracions i els descobriments impensables. La descripció de la lluita entre els catxalots i els calamars gegants a milers de metres de profunditat i la total foscor, pot donar pas al descobriment dels estels quan l'àvia de l'escriptor li diu que apagui el llum i de sobte apareix tota la volta celeste del cosmos. El llibre incideix especialment en la necessitat de tornar a viure la natura formant part d'ella, no com si fos un parc d'atraccions o un parc infantil amb el terra verd on anem a fer quatre fotos, córrer i menjar plats típics, per tornar corrents a gaudir de les cues a les autopistes, els passadissos dels supermercats i les fredes oficines. De tant viure per sobre de la resta de components de la natura ens hem convertit en éssers inadaptats a ella, personatges maldestres, atordits i tristos en un món sec i gris. De fet, som el principal verí per a la natura.

Fabio Genovesi ha escrit guions de cinema, obres teatrals, reportatges per a la revista Rolling Stone i altres revistes musicals, i ha traduït autors de culte com Hunter S. Thompson. A més de totes aquestes coses explica  a la televisió les històries dels llocs per on passen els ciclistes del Giro d'Itàlia i del Tour de França per a la cadena de la Rai.

Un llibre que dona gust llegir i que com diu a la portada, pot semblar una lectura gairebé inofensiva i, en canvi, desencadena tempestes. La traducció de l'italià és de Núria Saurina Eudaldo.

Vértigo en Groenlandia

 

Autor: Tanquerelle.

Editorial: Penguin Random House. Col·leció Sapristi.(2024).

L'enquadernació, el gruix de les pàgines, la distribució de les vinyetes, els colors, la portada i la contraportada, fins i tot la disposició del títol et porta mentalment als volums de l'immortal Tintín d'Hergé. Una vegada hem passat aquest primer efecte del còmic i l'obrim, veurem que també es tracta d'una narració d'aventures, on tampoc apareix cap dona i on el protagonista és un jove que si bé no és periodista, aquí és un guionista de còmics, s'ha d'enfrontar a situacions noves i arriscades algunes.

El jove guionista, un home nerviós, dubitatiu i poc destre, rep una invitació d'un amic escriptor per participar en una expedició científica en vaixell a Groenlàndia. Amb el seu amic, una tripulació de cinc membres, un ornitòleg, un geòleg, un artista escultor que finança el viatge, el seu ajudant, i un equip  de filmació iniciaran un viatge entre els fiords i els enormes icebergs. La missió principal és la instal·lació d'una peça de l'artista per representar la lluita contra la degradació de la natura i el problema que suposa la recerca de petroli a l'Àrtic. Una vegada enllà, sortiran moltes sorpreses.

La narració és àgil i amb molt ritme, els dibuixos tenen cert to caricaturesc, però amb molts detalls i una perfecta definició tant de les figures com dels elements de l'entorn (vaixells, cabanes, avions). El color dels dibuixos  de l'obra és obra de l'Isabelle Merlet amb un fons molt treballats.

Hervé Tanquerelle, dibuixant francès nascut a Nantes, té una llarga col·lecció d'obres amb altres guionistes i en solitari,, i ha rebut diferents galardons com el Premi René-Goscinny l'any 2020.

Un còmic molt divertit i entretingut que sembla a primera vista una actualització de les aventures del Tintín de la nostra infantesa, amb un altre protagonista i companys de viatge. No us el perdeu, es llegeix amb un somriure des de l'inici fins al final.

Al Capone

 

Guió: Swann Meralli. Dibuixos: Pierre François Radice.

Norma Editorial. (2023).

Aquest còmic és una autobiografia totalment subjectiva d'Alphonse Gabriel Capone, el personatge més popular i letal del món de l'hampa. La dècada dels anys vint va ser el moment estel·lar del crim organitzat amb centenars de morts i milions de dòlars en moviment. La llei seca va ser el detonant per a l'aparició de molts circuits per entrar alcohol des de molts punts i la creació d'una xarxa de destil·leries il·legals.

A Chicago el nom d'Al "Scarface" Capone tots el pronunciaven amb molt de respecte o una por radical.

Una quarantena d'assassinats fets per ell mateix i més d'uns centenars pels seus homes el van convertir en una figura intocable que només van poder fer caure per temes fiscals. La reivindicació de nacionalisme italià davant del menyspreu dels nord-americans i l'odi i competència delictiva d'irlandesos i polonesos va ser també un motor per al creixement de l'imperi d'Al Capone. 

El guió és com si es tractés d'una mena de justificació del mafiós a la seva mare per la seva trajectòria criminal. Ben trenat i amb bon ritme la lectura és molt dinàmica. El dibuix es mou entre la caricatura i els traços del còmic underground americà. Contundent i acolorida obra d'aquest dibuixant que també té la passió de la cuina. De fet, l'altra obra que comparteix amb Meralli és "La pastisseria en còmic". Enquadernació i edició impecable de Norma. 

Una bona lectura d'un personatge que malgrat que hem llegit llibres d'ell i hem vist en pel·lícules, algunes molt bones, sempre desperta curiositat i perplexitat en la mateixa mesura.

Baumgartner

 

Autor: Paul Auster.

Editorial: Edicions 62. Col·lecció El Balancí. (2024).

La divuitena novel·la ha estat la darrera d'aquest meravellós escriptor estatunidenc. Un càncer ha posat fi a la seva vida als setanta-set anys després de ser colpejat per la desgràcia de perdre al seu fill i la seva neta fa tres anys. Paul Auster, novel·lista, poeta, guionista, traductor i director de cinema, és un dels autors més premiats i valorats per la crítica i els lectors, i les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta llengües.

Baumgartner és un escriptor cèlebre i professor de filosofia a punt de la jubilació amb setanta-un anys. Va perdre la seva dona, l'Anna Blume, fa gairebé una dècada en un accident de natació. L'intent d'acostumar-se a la seva absència es converteix en un exercici diari. L'ha estimada amb bogeria i el record dels apassionats quaranta anys viscuts amb ella és a tot arreu. L'aparició d'una periodista que vol conèixer l'obra poètica de la seva dona el farà viure emocionat i nerviós la recerca de tot el material entre centenars de papers, emocions i records.

Tot el llibre és una reflexió emocionant sobre el que significa estimar algú, i també, per contra, el que significa perdre'l. Com de costum a l'autor, el tema de l'atzar sempre apareix. Aquelles casualitats que acaben conformant la vida de les persones. Aquesta darrera novel·la ve després de la monumental "4,3,2,1", una de les obres més grans de l'autor. Aquesta d'avui és una novel·la amb molta llum i que té la curiosa particularitat que té un final obert, una mena de "continuarà" irònic ara amb la mort d'Auster.

Un llbre que diu coses molt importants i que donen ganes de subratllar i memoritzar. Un dels meus autors  favorits em torna a fer gaudir de la lectura. Al nostre blog curiosament d'ell només hi ha un altre comentari  que vam escriure fa ara sis anys: Bogeries de Brooklyn. Una joia també. 

Com diu el protagonista amable i excèntric de Baumgartner: "Viure és sentir dolor, i viure amb por del dolor és refusar de viure".