Baumgartner

 

Autor: Paul Auster.

Editorial: Edicions 62. Col·lecció El Balancí. (2024).

La divuitena novel·la ha estat la darrera d'aquest meravellós escriptor estatunidenc. Un càncer ha posat fi a la seva vida als setanta-set anys després de ser colpejat per la desgràcia de perdre al seu fill i la seva neta fa tres anys. Paul Auster, novel·lista, poeta, guionista, traductor i director de cinema, és un dels autors més premiats i valorats per la crítica i els lectors, i les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta llengües.

Baumgartner és un escriptor cèlebre i professor de filosofia a punt de la jubilació amb setanta-un anys. Va perdre la seva dona, l'Anna Blume, fa gairebé una dècada en un accident de natació. L'intent d'acostumar-se a la seva absència es converteix en un exercici diari. L'ha estimada amb bogeria i el record dels apassionats quaranta anys viscuts amb ella és a tot arreu. L'aparició d'una periodista que vol conèixer l'obra poètica de la seva dona el farà viure emocionat i nerviós la recerca de tot el material entre centenars de papers, emocions i records.

Tot el llibre és una reflexió emocionant sobre el que significa estimar algú, i també, per contra, el que significa perdre'l. Com de costum a l'autor, el tema de l'atzar sempre apareix. Aquelles casualitats que acaben conformant la vida de les persones. Aquesta darrera novel·la ve després de la monumental "4,3,2,1", una de les obres més grans de l'autor. Aquesta d'avui és una novel·la amb molta llum i que té la curiosa particularitat que té un final obert, una mena de "continuarà" irònic ara amb la mort d'Auster.

Un llbre que diu coses molt importants i que donen ganes de subratllar i memoritzar. Un dels meus autors  favorits em torna a fer gaudir de la lectura. Al nostre blog curiosament d'ell només hi ha un altre comentari  que vam escriure fa ara sis anys: Bogeries de Brooklyn. Una joia també. 

Com diu el protagonista amable i excèntric de Baumgartner: "Viure és sentir dolor, i viure amb por del dolor és refusar de viure".