Prou! Guia d'autodefensa feminista

 

Guió: Marion Le Muzic. Dibuixos: Maria Kronsky.

Editorial: Litera Libros. (2022).

Aquest còmic en principi és dirigit a les adolescents, i més dones, perquè malauradament en aquesta societat totes elles s'hauran trobat o es trobaran amb comportaments masclistes. Com identificar i afrontar aquestes conductes és la raó d'aquesta obra, curta, no passa de les cent vint-i-vuit pàgines, però molt ben dirigida i realitzada per la Marion i la Maria.

Al llarg de les pàgines les adolescents es trobaran un conjunt de tècniques per a sentir-se més segures i preparades per aquestes incòmodes situacions: postures del cos, defensa verbal, girs de cent vuitanta graus, intervenció paradoxal, defensa física...

En resum, diferents eines per ajudar les dones a sentir-se menys insegures i vulnerables. Es tracta d'augmentar certa seguretat i sentir-se més lliures, tant als espais públics com a l'esfera privada. A l'obra també agafa rellevància el terme de la sororitat, l'agermanament femení que estableix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc. en un context social i polític de discriminació en societats heteropatriarcals.

Les dues autores del llibre han anat creuant els seus camins sense saber-ho al llarg de vint anys a diferents llocs com Madrid o ciutats de la Bretanya francesa. Ha estat una amiga comuna, la Lola, la que finalment les uneix quan la Marion cerca una dibuixant que faci les tres-centes vuitanta-quatre vinyetes d'aquesta magnífica obra. Un dibuix clar i sintètic, però molt ben fet, és la millor eina per transmetre una informació que considero imprescindible per sobreviure les dones enmig d'aquesta societat un xic malalta i estressant.

Coses aparentment intranscendents

 

Autor: Pere Calders. Dibuixos: Agustín Comotto.

Editorial: Nórdica Libros. (2017).

Pere Calders i Rossinyol va ser un escriptor, periodista i dibuixant català. Va néixer el 29 de setembre (amb això coincidim el Pere i jo) de 1912 a Barcelona, i va morir el 21 de juliol de 1994. Un personatge molt important dins de la nostra llengua. Calders és conegut sobretot per la seva faceta d'escriptor de contes. Al llarg de la seva vida va rebre molts premis, entre altres guardons destaquen el "Premi Lletra d'Or", i el "Premi de la Crítica Serra d'Or" l'any 1979, el "Premi de Creació Literària de la Generalitat" l'any 1984, la "Creu de Sant Jordi" el 1982, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986. Va començar a escriure ben jove, i va publicar els seus primers contes als vint-i-quatre anys. La Guerra Civil Espanyola i la victòria dels feixistes va provocar el seu internament en un camp de concentració d'on es va escapar. Va fugir primer a França i després a Mèxic on va viure vint-i-tres anys, sempre amb el desig de tornar a Catalunya. Curiosament, la fama i el reconeixement general li va arribar amb el recull de contes que va fer el grup de teatre "Dagoll Dagom" amb el muntatge "Antaviana".

En aquest recull de contes que avui comentem, hi ha trenta comptes escrits entre els anys 1955 i 1984. Com en tota la seva obra, l'absurd, l'imprevist, l'atzar, i un humor carregat d'ironia són ben presents en tots els contes. Els personatges sempre es mouen en situacions versemblants, paradoxals o surrealistes, i malgrat això reaccionen amb resignació, tendresa i humanitat.

En aquesta edició de l'editorial Nórdica tenim la fortuna de poder gaudir de les il·lustracions d'Agustín Comotto, dibuixant nascut a l'Argentina i seguidor dels mestres Alberto Breccia i Leopoldo Durañona. També ha escrit diferents guions i obres. Des dels noranta viu i treballa a Barcelona, i n'és un dels autors més interessats en la difusió de la Cultura Catalana.

Piezas

 

Autor: Victor L. Pinel.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2024).

La nova obra de l'autor madrileny Pinel té el títol original en francès d'"Échecs", que té el doble sentit de, per una banda, "escacs", però també "fracassos". L'autor planteja un tauler imaginari on una bona quantitat de personatges tracten d'aconseguir la felicitat en les seves relacions sentimentals. Parelles a punt de separar-se, companys que inicien una relació, parelles avorrides, parelles separades per distància, solitaris, componen aquest escenari on com als escacs, els moviments d'unes peces actuen sobre unes altres. De diferents edats, cultures, sexualitats, feines i situacions, tots els personatges cerquen coses que de vegades aconseguiran per allò tan fràgil i efímer com l'atzar.

Abans d'aquesta obra havia guionitzat obres dibuixades per Séverine Vidal: "Rose", "La casa de la playa" i "Inmersión", i per Philippe Pelaez: "Hacen falta hombres". Al llarg d'aquests anys i diferents col·laboracions, Pinel ha consolidat la seva obra gràfica, i ha aconseguit uns dibuixos molt personals.

Ara ens presenta aquest còmic on construeix un guió proper a la comèdia romàntica, ple de positivitat i girs com els d'una partida d'escacs. Les pàgines plenes de tons suaus i lluminosos són el suport ideal per aquesta història de vides creuades sobre els quadres blancs i negres.

Cavalcarem tota la nit

 

Autora: Carlota Gurt.

Editorial Proa. Col·lecció A tot vent. (2020).

Carlota Gurt és traductora, i està titulada en Traducció i Interpretació, Humanitats, Empresarials, Estudis de l'Àsia Oriental, i Comunicació Audiovisual, i per si faltava alguna cosa, ha començat la seva carrera literària amb aquesta obra que ha guanyat el "Premi Mercè Rodoreda 2019". Tot un èxit en el seu debut.

L'obra consta de tretze contes, amb diferents registres estilístics, personatges propers, escenaris quotidians, i que tenen com a nexe comú la idea de no defallir, anar cap endavant malgrat les caigudes, que encara ens esgotem, que ens buidem, lluitem per arribar al nostre objectiu. Hem de cavalcar tota la nit, i combatre la foscor.

El títol original era "Murs de contenció", que expressa la idea de totes aquelles coses que ens impedeixen avançar. De fet, el primer conte reflecteix la contenció total, i el darrer l'alliberament absolut.

Carlota Gurt es troba molt còmoda al gènere dels contes per la seva immediatesa, i per portar molts anys escrivint-los, però ara ja està acabant una primera novel·la.

"Cavalcarem tota la nit" és un debut literari que promet moltíssim. Ella escriu del que té a prop, de les persones que té al seu voltant, d'allò que coneix en la seva vida. El que escriu és un reflex de l'autora, malgrat que els personatges no són ella mateixa. Contes plens d'humor, i també de mala bava.

El vaig agafar de la biblioteca quan vaig tenir la sort de llegir unes poques pàgines, i allà a peu dret em vaig dir: "aquest llibre m'agradarà", i no em vaig equivocar. Una sorpresa deliciosa. Una autora que penso seguir de prop.   

Crónicas de Ramala

 

Autora: Amira Hass.

Editorial: Círculo de lectores. Galaxia Gutenberg. (2005).

Vaig llegir aquest llibre abans de l'ofensiva terrestre israelià a la terra massacrada de Palestina  que ha passat fa pocs dies. L'autora, una periodista israelita que viu a Cisjordània defineix amb precisió quirúrgica l'escenari real d'una situació que es va iniciar fins i tot abans de la proclamació d'estat independent de la nació d'Israel l'any 1948. El que escriu és una denúncia que la gran part dels seus compatriotes no volen sentir ni veure, i ataca frontalment les versions oficials de les dues bandes en guerra. I ho fa perquè considera que la premsa és el desafiament al poder establert.

Explica sense cap mirament l'expansió dels assentaments jueus, la destrucció de cases, carrers, horts i camps de cultiu palestins, la construcció de carreteres per als colons jueus que només poden fer servir ells, la implantació de controls a les carreteres per negar el pas als palestins i moltes vegades humiliar-los, la confiscació de terrenys, la negativa absoluta de concedir cap mena de permisos als palestins, el comportament salvatge dels colons fortament armats, i fins i tot obrir foc sobre nens i nenes que corrien davant dels soldats en una confessió a peu de carretera de membres de les tropes d'Israel.

La creació d'odi per tantes humiliacions, morts i vexacions al llarg de tants anys, i amb l'absoluta passivitat i permissivitat de la resta de món és la principal generadora del terrorisme. És un problema cultural, religiós, però per sobre de tot és fruit de l'odi generat en les dues bandes.

Amira Hasss, nascuda a Jerusalem, va estudiar a la Universitat Hebrea de Jerusalem, treballa entre altres pel diari israelià Haaretz. Viu a Ramal·lah, i ha guanyat els premis "Prince Claus Awards", "Bruno Kreisky", i el prestigiós "Herois mundials per la llibertat de premsa".

Un magnífic llibre per començar a entendre una mica totes les desgràcies que estan passant en aquelles terres. El genocidi imposat pels dirigents més radicals del govern jueu és un graó més al descens dels inferns. Un conflicte infinit.

Antananarivo

 

Guió: Mark Eacersall. Dibuixos: Sylvain Vallée.

Norma Editorial. (2025).

Un notari ja jubilat decideix emprendre l'aventura de la seva vida. Es decideix després de la mort de la seva amiga a trobar la recerca d'un hipotètic hereu. El que a primera vista sembla un senzill viatge es convertirà en una odissea conduint el seu descapotable que no havia sortit quasi mai del garatge. L'acompanyarà en el recorregut per les carreteres del nord de França i Bèlgica un company de viatge molt especial, un autèntic aventurer que sembla haver conegut tots els racons del món. En aquest viatge el nostre protagonista s'adonarà que mai és tard per descobrir a les persones i a si mateix. De fet, el viatge és una sortida enriquidora de la zona de confort del protagonista.

El guió de Mark Eacersall resulta molt tendre, humà i manté un ritme àgil que manté l'interès per descobrir l'imprevisible final de la recerca.

Els dibuixos de l'il·lustrador francès Sylvain Vallée són molt bons en tots els aspectes: figures, expressions, llums i ombres, espais i objectes. Amb un lleuger toc de caricatura els seus dibuixos són una eina perfecta per acompanyar al guió de Mark. Entre les seves obres destaca "Katanga", i la sèrie de tres volums "Érase una vez en Francia". Tots dos artistes han estat guardonats al Festival d'Angoulême.

Un còmic amb un personatge entranyable, un antiheroi d'edat avançada, i un viatge emotiu i poètic.

El coche de Intisar

 

Guió: Pedro Riera. Dibuixos: Nacho Casanova.

Editorial: Glénat. (2011).

El guionista i escriptor barceloní Pedro Riera va visitar Iemen amb motiu d'acompanyar la seva dona per motius laborals. Una vegada allà, tots dos van tenir l'oportunitat de realitzar unes quaranta entrevistes a dones d'aquell país en el temps que van ser a Iemen, entre l'any 2009 i 2010. Amb alguna d'aquestes dones es va establir una amistat i una proximitat que va permetre parlar de temes molt privats, íntims i personals. Amb aquesta informació, i les converses a Espanya amb persones expatriades que treballaven en organitzacions internacionals d'ajut, Pedro Riera compon una narració amb una noia jove que treballa en un hospital, Intisar, com a protagonista central de la narració. Es tracta d'una dona que ha de viure en una societat dominada pels homes. El seu cotxe, un Toyota Corolla, i l'ús del niqab (el mocador que cobreix el cap) que l'oculta al carrer del personal masculí li permet viure amb certa llibertat. El niqab que acostuma a ser una forma d'opressió, en algunes vegades també pot ser una eina de les dones per ocultar-se. Els homes manen, però els sistemes tenen esquerdes. 

L'aventura d'Intisar és el compendi de totes les informacions rebudes de les dones a les quals van poder entrevistar, i una excel·lent imatge de la societat d'aquell país. Hi ha molts aspectes d'aquesta societat dominada molts segles pels homes, força desconeguts a Europa, com l'ús molt estès d'una planta, el qat, un potent psicoestimulant o l'absoluta segregació dels sexes en tots els àmbits.

L'obra va guanyar el premi "France Info", i ha estat traduïda a molts idiomes. Va ser un èxit entre les lectores i lectors, fins i tot en el seu país, on es va llegir clandestinament.

Nacho Casanova, amb uns dibuixos senzills, però molt descriptius en una sola tinta, és la millor eina per descriure tot aquest món, proper en distància, però lluny culturalment.

Una molt bona lectura per saber com està el món, especialment per a les dones, que sempre acaben patint les lleis dels homes.