Loops

 

Guió: Luca Pozzi. Dibuixos: Elisa Macellari.

Editorial. Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2024).

Aquest còmic és fruit d'unes converses dels autors amb el reconegut físic teòric i divulgador científic Carlo Rovelli. Al llarg de les cent setanta pàgines de l'obra es mostra l'origen de la ciència, la natura del temps i les noves teories de la física que permeten avançar en la comprensió de l'univers. Carlo Rovelli va obtenir un èxit mundial amb la seva obra: "Set breus lliçons de física" l'any 2016, entre altres obres que ha anat publicant. N'és cofundador de la teoria de la gravetat quàntica de bucles o loops.

El còmic està molt ben fet. Intentar explicar la física quàntica no és gens senzill, i malgrat que ho fa detingudament, hi ha aspectes que costen d'assimilar sense que et tremoli alguna neurona. Els dibuixos de l'Elisa Macellari són espectaculars, plens de llum i color, i el repte de dibuixar imatges infinitament petites i infinitament grans, és tot un repte fer-ho entenedor. Amb les seves obres demostra que el format gràfic és un potent vehicle per a la divulgació científica.

Us posarem un fragment per mostrar la complexitat de l'assumpte:

"De què parlem en el cas de l'espai-temps?, l'espai temps està format per bucles, és a dir, per anells minúsculs. Un trilió de vegades més petit que un nucli atòmic. Aquests bucles no estan aïllats, sinó entrellaçats amb altres bucles formant una xarxa de relacions que teixeix la trama de l'espai. No els veiem per què no són a l'espai, són l'espai, són quants de gravetat individuals". Pura quàntica. La Teoria Nodular, les Xarxes d'Espín, la Teoria de l'Univers Participatiu que s'autoobserva, de Wheller, el Principi d'Incertesa de Heisenberg, són conceptes que van apareixent a la curta narració i donen una àmplia visió de la física moderna. Conceptes que aïlladament ja necessiten moltes hores per intentar entendre el pensament actual de com està organitzat tot sense perdre l'equilibri.

Luca Pozzi és artista interdisciplinari. Fascinat per la física, la cosmologia, l'art i la informàtica, es va llicenciar en pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera, a Milà, i es va especialitzar en Sistemes i Computació Gràfica. Col·labora en diferents projectes relacionats amb la gravetat quàntica de bucles (PI), el solenoide compacte de muons (CERN), (això tan rar és una bobina que funciona com un electroimant, i els muons són partícules elementals de la família dels leptons que viuen 2,2 microsegons abans de desintegrar-se en un electró i neutrins, poca broma amb el tema), i el telescopi de gran àrea Fermi (INFN-NASA).

Elisa Macellari és una il·lustradora italotailandesa que ha treballat per a editorials i revistes de tot el món. L'any 2018 va aparèixer "Papaya Salad", la seva primera obra, i el 2020 la biografia gràfica "Kusama, obsessions, amors i art". Va guanyar la "Medalla d'Or d'Autors d'Imatges" a la categoria editorial, i el 2019 i 2021, la "Medalla de Plata" a la categoria de còmic.

La traducció és de David Paradela. 

Poseu-vos el vestit d'astronauta i comenceu a navegar per l'infinitud de l'univers. Savieu que a més dels forats negres, també hi ha forats blancs que només treuen informació còsmica?, és absolutament fascinant. "La ciència comença quan decidim sortir dels confins dels nostres sentits".

Remington 1885

 

Guió: Josep Maria Polls.  Dibuixos: Sagar.

Norma Editorial. (2025).

Aquest còmic m'ha agradat com a obra gràfica i narrativa, però per sobre de tot, per fer-me descobrir un artista que dominava totes les tècniques, des dels apunts a llapis i carbó, l'oli, l'aquarel·la, i el gravat. No entenc com Frederic Remington no és més conegut en el món de la pintura.

El còmic descriu com un jove dibuixant visita la reserva índia de San Carlos, en Arizona, amb el desig i alguna esperança de vendre els seus dibuixos a la revista Harper's Weekly. És l'any 1885, la seva estada coincideix amb la darrera revolta apatxe liderada pel llegendari cap Gerónimo. L'interès de l'il·lustrador serà aconseguir dibuixar-lo, però caldrà integrar-se a la tribu i l'ajut de la màgia ancestral per aconseguir captar la seva ànima, no el seu cos. Remington vol immortalitzar la fi d'una època crespuscular, i es planteja si un home del sistema opressor pot retratar amb justícia allò que el mateix sistema destrueix.

Un intent honest d'intentar entendre l'altre. De fet, l'artista intenta fer viure amb l'art, el que l'altre intenta salvar amb la lluita. Gerónimo apareix com un home cansat, conscient que la guerra ja està perduda, però encara fidel a la seva dignitat, una imatge poderosa i humana al mateix temps. 

Polls construeix un guió amb un ritme calmat, íntim, que mostra el viatge del dibuixant com un viatge d'aprenentatge, de maduració personal. Josep Maria Polls, nascut a Barcelona, és un autor de còmics, guionista, articulista, i va ser Cap d'estudis de l'Escola Joso de Barcelona.

Sagar, amb el seu dibuix precís i expressiu descriu perfectament les escenes d'acció, però també els moments de silenci, de meditació, de reflexió dels protagonistes. La gamma de colors taronges, ocres i terres ens fan sentir la calor extenuant del desert, i també el silenci d'una foguera enmig de la nit plena d'estels. Sagar, (Sagar Forniés), nascut a Osca, però vivint des de fa vint anys a Barcelona, després d'estudiar Belles Arts va fer direcció artística i escenografia, i va treballar amb La Fura dels Baus. Des del 2004 ha fet diferents obres de novel·la gràfica amb diferents premis nacionals. 

L'obra pertany als westerns crepusculars que no glorifiquen la conquesta, ans al contrari, la contemplen des del desencant. Planteja també el dilema alhora de plasmar la realitat entre el dibuix i la pintura davant de les primeres victòries de la fotografia. Al final de l'obra trobem un epíleg amb molt material addicional, notes, i les meravelloses pintures d'aquest artista Frederic Remington. Una obra, que malgrat que en la realitat no va passar mai la trobada entre els dos protagonistes, descriu amb tot detall el que hauria passat.

Carcayú

 

Guió: Eldiablo. Dibuixos: Djilian Deroche.

Editorial: Yermo Ediciones. (2024).

Pot semblar una història més d'aventures dels temps de la recerca d'or, però és una narració de la maldat que dona el poder, i la corrupció que genera al seu voltant. L'acció passa a finals del mil vuit-cents, però malauradament, és extensible a qualsevol temps.

El protagonista, Gus Carcayú, és el propietari d'un turó d'on treu petites quantitats d'or que li serveixen per viure, i també per pagar-se la beguda que consumeix sense aturador. Viu en una petita cabana i no aspira a res més. Jay Foxton és el tirà i dèspota propietari de la gran part de terrenys i locals de la petita ciutat de Sinnergulch, a la província d'Alberta, Canadà. El turonet de Carcayú li queda molt a prop, i ara l'objectiu de Foxton serà un altre tipus d'or, l'or negre que està dins de la muntanya, i farà qualsevol cosa per apropiar-se d'aquesta fortuna. La guerra està servida. Tot està permès. La intervenció dels "indis" afegeix un nou ingredient.

Eldiablo és el pseudònim de Boris Dolivet, reconegut director d'animació, realitzador i guionista de còmics. A la seva terra, França, és especialment famós per ser un dels creadors de la mítica sèrie d'animació "Lascars".

Djilian Deroche és un il·lustrador i dibuixant de novel·les gràfiques, nascut a l'illa de La Reunion, que es va instal·lar a París per fer els seus estudis. Es va iniciar com a gravador i en llibres d'art, va participar en la creació del taller "París Print Club", i el seu primer còmic "Els Déus de l'Egipte" va sortir publicat l'any 2017, i posteriorment, "Pirates, de Barba-roja fins a Ching Shih", l'any 2019. Col·labora regularment en diferents mitjans de premsa.

Una obra que es llegeix a bon ritme, sense cap problema d'alts i baixos, un dibuix simpàtic i eficaç, i molt acolorit. Un cru western ambientat en el gèlid hivern del Canadà.

El desconegut

 

Autora: Anna Sommer.

Editorial: La Topera. (2025).

Reconec que aquesta obra li ha agradat més a Gingebre, l'estimat company de blog que darrerament publica una mica menys que abans, que a mi en la primera lectura. M'ha costat llegir l'obra sense percebre aquesta mena de tensió interior que té l'obra, i això és el que pretén l'obra, una faula moderna, tendra, però molt punyent. També s'ha de destacar la necessitat de l'existència d'aquestes obres en aquest món actual, reivindicatives, feministes, atrevides i originals. I en català!, bona feina de l'editorial Topera.

La protagonista, Hélène, és una atractiva dona de quaranta anys propietària d'una botiga de moda, que troba un nadó abandonat dins de l'emprovador. Per a sorpresa de totes i tots, ella decideix amagar-lo discretament a la rebotiga. No diu res a ningú, i molt menys al seu marit, Antoine, que manté una relació amb una jove estudiant. Amb aquest escenari veurem com Hélène s'anirà fent càrrec del petit aprofitant les hores de botiga i les visites de les passejades que fa amb un gos que li ha regalat Antoine per tractar de compensar els instints maternals d'ella. 

Com diu l'editorial: "Anna Sommer ens porta un còmic amb una mirada que acaricia i punxa alhora. La innocència, com el diable, s'amaga en els detalls del seu dibuix indescriptiblement pertorbador. Dolç i àcid, el seu univers femení rima lleugeresa amb crueltat, i no deixa de sorprendre amb tota mena de troballes".

Anna Sommer, autora suïssa que treballa a Zurich, ha publicat obres importants dins del panorama europeu, com: "Remue-ménage", "Amourettes", "Tout per arriver", "Les Grands Filles", entre altres. Va guanyar el Premi Max & Moritz a la millor autora de còmic de parla alemanya. Col·labora amb molts mitjans de premsa com il·lustradora, i dissenya publicacions per a hospitals infantils.

Una autora que parla de les relacions, l'amor, el conflicte, els malentesos, les mentides, el desig, la sexualitat. "El desconegut" és la primera història llarga i la primera amb diàlegs, que tenint en compte els temes que tracta no deixa de ser tot un repte majúscul. El seu dibuix en blanc i negre amb un traç de tinta inestable ja forma part de la descripció de la mateixa inestabilitat del sistema.

Una obra incòmoda per moments, però que diu coses importants i retracta una societat un xic malalta com la nostra. La traducció és de Marta Armengol.

Arnes

 

Autor: Pau Sif.

Editorial: Adia Edicions. Col·lecció Ossos de Sol. (2016).

L'autor, Pau Sanchis i Ferrer, nascut a La Pobla de Farnals (País Valencià), es presenta ell mateix a la contraportada d'aquest petit llibre com a: "Ensenyant, traductor, rapsode, editor i manifasser. De Dante he après el valor de l'exactitud; de Rilke, la delicadesa; de Pessoa, la seriositat del joc".

Amb curiositat vaig mirar què vol dir amb manifasser, i el diccionari em diu: persona xafardera, entremetuda o que es fixa i intervé en allò que no li pertoca."

El llibre va caure a les nostres mans per una presentació del llibre de poemes que va fer al nostre poble de Vallromanes. El Pau, a més d'escriure bé, llegeix encara millor. Es nota que és professor de secundària.

També ha publicat "Ferralla", "Tríptic d'un carrer" que va obtenir el Premi Senyoriu d'Ausiàs March, "Viatger que s'extravia", "Veles", i "Breakfast at Saint Anthony's Market". Ha viscut a Venècia, Sant Cugat del Vallès, i Zadar, on va ser professor a la seva Universitat de Literatura Catalana.

Darrerament, s'ha llançat a l'escenari amb l'espectacle "Oh, Foll Amor", i al món de l'edició amb "Edicions del Buc".

No tenen res a veure l'un amb l'altre, un és en castellà barceloní de la perifèria, aquest és en valencià, però hi ha alguna cosa a la seva poesia que em recorda els versos orgànics de l'amic Francesc Reina, que vam comentar fa molts anys: La soledad de las promesas .

Tanco l'entrada amb un poema escollit de la trentena llarga que compon l'obra:

L'edifici s'assenta després d'uns anys, 

quan s'ha exhaurit la garantia,

però encara queden dos terços d'hipoteca.

Aleshores, amb els fonaments ben arrelats,

comença la maduresa

i afloren les primeres esquerdes

que no cobreix l'assegurança

ni tapa la pintura plàstica.

Nòmades de l'estructura, 

s'obrin camí entre la carn i el gres,

cap al plomall d'una bugada. 

El otro mundo

 

Guió i dibuixos: Enrique Bonet i Joaquín López.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

L'obra ens explica amb tendresa la voluntariosa missió que feien les "Misiones pedagógicas", en temps de la Segona República, d'apropar la cultura a aquells que per mitjans econòmics i també per viure molt lluny de les grans ciutats no hi podien accedir. Una tasca de vegades molt complicada pel dur  enfrontament que suposaven les noves idees davant dels alcaldes, cacics locals, guàrdia civil i l'església. A les pàgines del còmic podem veure el què va passar a l'arribada de les "Misiones" a alguns pobles de l'Alpujarra granadina l'agost del 33. Figures conegudes com el director de cinema José Val del Omar i l'escriptor i poeta Antonio Sánchez Barbudo van portar la cultura a través de llibres, pel·lícules, teatre, pintures, música, avanços tecnològics, a més d'obrir debats i fer xerrades al voltant de l'educació i els drets i deures dels ciutadans. Davant de l'immobilisme, prejudicis i pors, arribaven el progrés i la democràcia.

La lluita estava servida. Al totalitarisme i el poder no li agrada la cultura. Són els nens i nenes els principals aliats dels nouvinguts, tot és nou i màgic per ells, i les seves ments són més netes i encara estan lliures de prejudicis.

El protagonisme és molt coral, però són tres dones les que constitueixen l'eix de la narració: Maria, una de les mestres de la Missió, Tiznà, una nena marginada que viu al poble en situació de pobresa absoluta, i el fantasma d'una dona gran que acaba de morir. Són una mica la representació d'un present ideal, el futur possible, i el passat. Gràficament, a l'obra tenen algun element vermell que les fa destacar sobre els tons apagats que apropa les imatges al sípia de les fotografies antigues i el blanc i negre dels documentals d'aquells anys.

Tota aquella meravellosa aventura pedagògica i educativa quedaria frustrada i tapada quan pocs anys després arribaria la Guerra Civil i la victòria del feixisme. Una dictadura que suposaria tot el contrari del que defensava la Segona República.

Una obra feta a quatre mans, amb un dibuix net i polit propi de la Línia Clara dels inicis de la revista "El Cairo", que narrativament funciona sense alts i baixos, i que mostra com eren els pobles i els seus habitants de l'Espanya profunda.

Un còmic necessari, i més en aquests temps en què es veuen núvols foscos a l'horitzó per tot arreu. Tancarem l'entrada amb la frase de Miguel de Unamuno: "La llibertat no és un estat, sinó un procés: només el que sap és lliure, i el més lliure és el que més sap.  Només la cultura dona llibertat".

Marcel Cerdan. El corazón y los guantes

 

Guió: Bertrand Galic. Dibuixos: Jandro.

Norma Editorial. (2026).

Desconeixia per complet l'existència d'aquest boxejador, nascut al Marroc quan estava sota el protectorat de França. De fet, la boxa no és un esport al qual li tingui gaire estima, però haig de dir que la història està molt ben explicada, amb detall i bon ritme de narració, i el dibuix de Jandro és resolutiu i eficaç descrivint una realitat d'un trist passat. 

Un boxejador molt humil que cada victòria seva era un bàlsam per una França derrotada pel Tercer Reich. Va fer caure a la lona molts dels púgils que representaven el totalitarisme feixista, i les seves victòries eren l'orgull i esperança de tot un país. A més del guany esportiu, Cerdan també col·laborava econòmicament ingressant part dels seus diners a la caixa clandestina de la resistència. Al llarg de la seva curta carrera, va morir als trenta-dos anys en un accident d'avió, va disputar cent deu combats, amb cent sis victòries. Les quatre derrotes mai van ser per KO: dues per desqualificació (impugnades), una per punts i una altra per abandonament davant del mític Jake LaMotta.

Va ser campió del món del pes mitjà, malgrat que a ell de petit no li agradava la boxa, preferia el futbol on destacava entre els seus companys, però la força d'un pare autoritari el va obligar a iniciar els primers combats als vuit anys. 

La seva relació amb la cantant Edith Piaf els va convertir als dos en les dues icones del primer "Star System" francès.

A les darreres pàgines, de les cent quatre que componen l'obra, trobem algunes fotos del boxejador, una breu entrevista al guionista i un resum en dades de la vida personal i esportiva de Cerdan.

Bertrand Galic és un professor i guionista  francès, amb passió per l'esport i la història, que combina la novel·la amb la novel·la gràfica. Norma Editorial ha publicat recentment dues de les seves darreres obres: "Los viajes de Gulliver - De Laputa al Japón", i La niña y el cartero, amb dibuix de Roger Vidal, que vam comentar l'any passat.

Jandro és un dibuixant valencià, professor a l'Escola Joso de Barcelona, i que treballa quasi exclusivament en el mercat francès. Va estar nominat com a autor revelació al Saló del Còmic de Barcelona. 

Marcel Cerdan va ser més que un brillant boxejador, va ser una arma antifeixista i l'esperança de tot un país submergit en la foscor. La traducció és de Gema Moraleda.