Que no se olvide

 

Autora: Marina Velasco Marta.

Editorial: Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2023).

Paquita, Arnau, Santiago, Manuel, Carmen i Olivia són testimonis d'una memòria històrica d'un passat molt difícil i moltes vegades traumàtic, el que van patir molts membres de la comunitat LGTBIQ+. Aquesta crònica va des dels temps foscos del franquisme fins avui dia.

El còmic és un recordatori, el títol ja ho indica així, de la importància de donar veu a veus silenciades, de valorar el camí recorregut, però a la vegada, és una advertència de continuar la lluita i no perdre cap de les importants coses que s'han pogut obtenir al llarg dels anys.

El dibuix de Marina Velasco és tendre i divertit, i un vehicle perfecte per parlar de coses íntimes, personals, i de vegades absolutament desconegudes per moltes persones. La distribució de les vinyetes és molt lliure, les històries dels personatges es van barrejant fent un cor amable de persones que han patit, però no han perdut l'esperança i les ganes d'expressar els seus sentiments. Els colors són amables, gens cridaners, Creen unes pàgines agradables de llegir, comunicant una informació molt ben exposada.

Tota l'obra respira aire de complicitat i ganes de lluitar per la causa. L'autora, il·lustradora i docent, entén el seu art com una eina per intentar canviar el món. Així ha fet, també il·lustracions per a causes de temàtica feminista, i ecologista. Com a autora de còmics aquesta és la seva primera creació. Ha guanyat amb ella, el "XVI Premi Internacional de Novel·la Gràfica Fnac-Salamandra Gràphic".

Direm nosaltres

 

Autor: Roc Casagran.

Editorial: Som Ara llibres. Col·lecció Amsterdam. (2018).

Com comentàvem a l'anterior entrada, Adiós al frio aquest és el 15è llibre de poesia que hem comentat al blog. Aquesta obra compta amb un brillant pròleg de Feliu Formosa i quasi cinquanta poemes directes amb un perfil ideològic i emocional molt determinat.

Roc Casagran va guanyar el "Premi Martí Dot" de Sant Feliu de Llobregat per a menors de vint-i-cinc anys, i des d'aleshores el "Premi Miquel Àngel Riera" de Mallorca, el "Premi Pin i Soler", el "Premi Parc Taulí", i el "Premi d'Òmnium Cultural".

En aquesta obra conviuen poemes de mètrica molt diversa, i de llargades molt diferents. La seva poesia té una càrrega metafòrica molt important. Sembla clara la seva aposta de lluita, de vèncer la por, de fer un pas endavant darrere un altre. El poeta ens parla de temàtiques molt pròximes ja sigui de les relacions humanes com l'amor, la por, la solitud, i també de la situació del nostre entorn, i per descomptat en aquest sabadellenc, de política. De fet, a les pàgines d'aquest llibre trobem un poema dedicat a Jordi Cuixart i una manera de viure l'independentisme.

Per tancar poso tres breus poemes:

Desitjar-te.

Desitjar-te amb no matisos, /sense màscara ni ring, /com el foc els dies grisos, /com trucar-te que ara vinc.

Pregunto.

I si ens partim pa i dolor/i anem tirant sense apunts/i no temem l'horitzó/ i en ser vellets estem junts.

Olímpicament.

Guanyar m'importa poc. /Gens. / La victòria/ que estimo a cegues/ i sempre/ i molt /és participar/ amb tu.

Un llibre amb una enquadernació ben feta i una coberta interessant de la il·lustradora Ana Yael, que m'ha agradat per la seva contundència, claredat d'idees i precisió en l'ús de les paraules. I també per la proximitat de les seves idees, això també sens dubte. Una obra que mou i commou amb la força de la paraula.

Adiós al frio

 

Autora: Elvira Sastre.

Editorial: Visor Libros. Colección Visor de Poesía. (2020).

Vaig agafar aquest llibre quan cercava una obra per a una lectura del grup de Feministes. Després de fullejar uns quants llibres de molts autors i autores, vaig trobar aquesta petita joia. Em vaig enamorar a la primera passada per les seves pàgines. 

Mirant endarrere, des de l'inici del blog hem comentat 135 llibres, 13 han estat de poesia: 

Ciència exacta del Manuel Forcano, Los idiomas comunes de Laura Casielles, Poemes d'Amor de Montserrat Abelló, Altes Valls de Valentí Puig, Camp de Bard de Ponç Pons, La soledad de las promesas de Francesc Reina, Tot sembla tan senzill de Montserrat Abelló, Les banyes del croissant d'Antonina Canyelles, Forats de Carla Fajardo, Ningú més i l'ombra de Màrius Sampere, Canvi de guàrdia de Pere Antoni Pons, El cor heretge d'Aina Garcia Carbó, i Bestiari de Pere Quart. 

Com es pot veure, lectures molt diferents, autors joves, autores consagrades, una mica de tot.

Elvira Sastre va publicar el seu primer llibre de poemes quan tenia vint anys. "Cuarenta y tres maneras de soltarse el pelo", després van arribar: "Baluarte", "Ya nadie baila", i "La soledad de un cuerpo acostumbrado a la herida". Més tard, amb la seva novel·la "Días sin tí" va guanyar el Premi Biblioteca Breve.

Aquest llibre, que en les seves primeres versions portava el títol de "La razón de los lamentos", ens descriu les empremtes de la vida que necessitem entendre per prendre consciència del que som i del que ja no som, la necessitat de dir les coses, les ferides que arrosseguem, l'amor i el dolor, escoltar el nostre entorn i gaudir d'aquelles coses que ens fan felices sense saber el perquè. En una entrevista, l'escriptora va dir que per a ella: "l'amor és estar amb algú que et doni tranquil·litat, no demano gaire cosa més".

Tanco l'entrada deixant unes poques línies d'aquesta jove segoviana que em va sorprendre i que penso seguir amb atenció.

"Desde que te fuiste,/ los días son más tranquilos./ Ha desaparecido el sobresalto, el colmillo hendido en la espalda, el ruido de todas las ambulancias./ Desde que te fuiste, también,/ te recuerdo de otra manera."

La desaparición de Josef Mengele

 

Guió: Matz. Dibuix: Jörg Mailliet. Color: Sandra Desmazières.

Editorial Planeta. Planeta Cómic. (2024).

Aquesta densa obra està basada en la novel·la del mateix títol  de l'escriptor, guionista i periodista francès Olivier Guez.

Ens fa una detallada relació de tots els moviments del diabòlic metge nazi Mengele, el principal torturador al camp d'extermini d'Auschwitz, des que desembarca a Buenos Aires l'any 1949. Acabada la Segona Guerra Mundial i fugint després de la derrota del Tercer Reich, molts alts càrrecs polítics i militars van fugir a Sud-amèrica per evitar els judicis que els condemnarien amb severitat. La gran part a Argentina, Paraguai i Brasil. 

Ocult sota diferents pseudònims, el metge torturador intenta poder inventar-se una nova vida a l'Argentina del president Perón. Al principi compta amb molts ajuts, contactes i diners. Sembla que el món vol girar full i oblidar-se del desastre, però el món jueu començarà la caça d'aquests assassins.

De seguida cauen els primers nazis, i Mengele es veu obligat a canviar els seus amagatalls cada vegada amb més freqüència, cada vegada amb menys ajuts, menys diners, i en llocs on ell mai s'hagués imaginat que podia caure. Primer Paraguai, finalment el Brasil. La visita del seu fill que acaba declarant odi i repulsió per l'obra del seu pare, inicia el seu final. Un final misteriós, en una platja carioca on desapareix per sempre.

El còmic explica amb detall tota la peripècia de la fugida, una narració exhaustiva que perd una mica d'agilitat, però que segueix sempre el text de la novel·la. Matz és un guionista francès que ha col·laborat amb molts dibuixants i ha realitzat més adaptacions d'obres literàries. El dibuix de Mailliet és crispat, carregat de línies, distribució regular de vinyetes i ben acolorit. Es podria dir que el dibuix manté el to nerviós i inestable de la fugida d'aquesta mala bèstia que fins al darrer moment va justificar les seves atrocitats per aconseguir una raça ària perfecta. Un ús pervers, sàdic i morbós de la ciència. Una bogeria que va matar moltes persones i destruir Europa.

Infectado

 

Guió: David Muñoz. Dibuixos: Manuel Meseguer.

Editorial: Astiberri Ediciones. Colección Sillón Orejero. (2021).

David Muñoz construeix el guió amb l'experiència de passar ell mateix  divuit mesos amb una hepatitis C que li va canviar la vida, i de la que com el personatge protagonista de l'obra, es va recuperar. Alguns malalts triguen anys a tornar a la salut, i altres no ho fan mai.

Nacho, el protagonista, és un escriptor frustrat que es guanya la vida assessorant autors de best-sellers. Quan contrau la malaltia, tot canviarà. La medicació li provocarà un esgotament físic enorme, i un canvi de personalitat que el converteix en un ésser inestable, explosiu, impacient, i que tot l'entorn i totes les persones li resulten insuportables. La seva parella, els seus amics i la seva feina estan en -perill, però ell està decidit a no abandonar el tractament passi el que passi. El seu únic objectiu és tornar a estar bé, la resta deixa de tenir importància.

L'obra analitza molt bé tot el procés d'una malaltia complicada, les diferents etapes, les preguntes del perquè jo, la depressió que acostuma a comportar el malestar i la solitud, i la dificultat de tornar a la normalitat inicial. 

El dibuix de Manuel Meseguer, un dissenyador gràfic i publicista que s'estrena per primera vegada en el món del còmic,  és senzill, net i amb els detalls necessaris, amb gran domini de les expressions dels rostres dels personatges, dels moviments dels seus cossos, i fins i tot de la dificultat del personatge malalt quan es mou o intenta descansar. Tot amb un blanc i negre i un ventall elegant de grisos. 

L'obra no és gens complaent ni cau en cap moment en la caricatura o el melodrama, és absolutament real i fidel malgrat que és una ficció. El passatge en què el protagonista està cansat, fart de les incomoditats i desesperat per la lentitud del tractament, i tot això li provoca dir les veritats incòmodes i no callar res del que realment pensa, és molt divertit  De sobte es converteix en una persona incòmoda i un xic perillosa.

Las cosas que ya no están

 

Autora: Tatee.

Editorial Cicely. Colección Distinta Tinta. (2024).

Tatiana Torres Álvarez, Tatee, és una jove periodista colombiana divulgadora cultural i dibuixant. L'any 2007 desenvolupa un projecte de narració gràfica en el que explica la seva visió d'aquest món al blog "tateeanita". I el mateix any guanya una beca francesa "Maison des auteurs de Angoulême", que li permet realitzar una residència on acaba de fer l'obra que avui comentem, i que és la seva primera creació.

Aquesta obra ens parla dels records, allò que ens serveix per saber qui som i que forma part de la nostra vulnerabilitat. La protagonista viu en els records d'un amor que va marxar i que ara apareix en tot el que l'envolta, una pèrdua que provoca una ferida difícil d'assimilar.

El dibuix és delicat, elegant, quasi minimalista, amb tons neutres que creen l'atmosfera del dolor, de la  lluita per tirar endavant de la dona que ha de refer la seva vida. Refer la vida és fer coses noves, obrir nous horitzons, tornar a donar importància als petits detalls. La narració és àgil malgrat l'especial tractament del pas del temps.  

Un còmic especial, sensible, delicat, amb un tempo tranquil que ens parla de sentiments i sensacions de l'ànima.

Lo que tu biblioteca dice de ti

 

Autor: Grant Snider.

Editorial: Garbuix Books. (2022).

Aquest autor nord-americà nascut a Kansas ha publicat gran part de la seva obra en la premsa, en molts diaris, setmanals, revistes, i en internet, per descomptat. També és autor de llibres infantils, i en aquesta mateixa editorial podem trobar una altra obra seva: "La forma de las ideas", i pròximament "The art of Living". Com a detall curiós, Snider també té temps per dedicar-se a l'ortodòncia.

El que trobarem dins de les pàgines d'aquest còmic és una divertida i entretinguda recopilació  d'historietes al voltant del plaer de ser un amant dels llibres, d'endreçar-los a les biblioteques, de col·leccionar-los, de decorar les nostres cases i habitacions amb ells, d'envoltar-nos d'ells, de gaudir de la seva companyia, i en moltes ocasions, llegir-los, però sobretot, tenir-los. Una afició que es pot esdevenir en addicció per algunes persones que mai llegiran tot el que tenen a casa seva.

Amb el canvi generacional i l'entrada del senyor Google, el fet de jutjar  a les persones per la biblioteca que tenen ha perdut força, però encara i així una bona biblioteca fa molta patxoca.

Els dibuixos de Snider són molt amables i bonics, sense massa detalls, però molt explicatius i acolorits. Quasi sempre les pàgines estan constituïdes per tires regulars de vinyetes amb un breu text i molt pocs núvols de conversa dels personatges. No ho sé del tot cert, però sembla evident que a més dels llibres, també és un amant dels gats. Benvingut al club.

Les cent vint-i-quatre pàgines les llegiràs en un tancar i obrir d'ulls, i amb un somriure al rostre.