Détox

 

Guió i dibuix dels personatges: Jim. Dibuix del fons i grisos: Antonin Gallo.

Editorial cARTEm. (2025).

Matthias d'Ogremont és un alt executiu amb un ritme de vida trepidant, enganxat a tota mena de dispositius digitals, i una vida social extensa. Després d'una experiència personal que el fa témer pels efectes de l'estrès en la seva salut, decideix apuntar-se a una estada de desintoxicació per connectar amb la natura, desconnectar i arribar a l'autoconeixement. No serà gens fàcil per al protagonista passar del luxe a viure en una tenda de campanya enmig del camp, una dieta limitada a infusions de romaní, contacte humà molt limitat, i tot sense mòbil. Un infern. L'organització que porta el curs, són allò que esperem: naturistes, vegetarians, nudistes, il·luminats, i altres personatges que lluny de ser antipàtics, veurem que tenen una actitud pacient i comprensiva amb els addictes al món modern. 

Jim (Thierry Terrasson), és un guionista de còmics, però també ha escrit novel·les, i guions per a pel·lícules de cinema. I a més del guió, també dibuixa les seves obres. En aquest cas ha fet els personatges, deixant els fons i els efectes de color en mans de l'italià Antonin Gallo. L'obra està acolorida en dos tons ocres o grisos, amb efectes de llum i ombres, i algun color extra en moments puntuals. En l'edició original, Détox, es va editar en dos volums. En aquesta edició integral de l'editorial Cartem trobarem una introducció de Diego García Rouco, textos dels autors parlant del seu treball, i com Jim va construir el relat des de les experiències d'un amic seu. També podem gaudir dels esborranys dels personatges i com s'afegien els fons per completar les vinyetes.

Una lectura senzilla, molt divertida, plena d'humor, amb uns personatges ben definits i coherents, i una història que a tots ens resultarà en major o menor mesura propera. Quasi totes i tots tenim un ritme de vida accelerat, i molts dies als quals li falten hores i sobren exigències. De fet, tenim entre les mans una comèdia, però basada en fets reals i amb una crítica subtil del ritme de les societats modernes.

Una edició impecable, de gran format, i cent setanta-sis pàgines ben impreses. Llàstima del preu. La traducció és de Inés Sánchez. 

Una bona oportunitat per riure de nosaltres mateixos. 

La catastròfica visita al zoo

 

Autor: Joël Dicker.

Editorial: Alfaguara. (2026).

Joël Dicker és un fenomen global amb vint-i-dos milions de lectors i obres traduïdes a més de quaranta idiomes. Una autèntica màquina a l'hora d'aconseguir èxits de vendes. Guanyador del "Premi Goncourt des Lycéens", "Gran Premi de la Novel·la de l'Acadèmia Francesa", "Premi Lire", "Premi Qué Leer", "Premio San Clemente", i "Premi Internacional Alacant Noir".

Aquest llibre és una novel·la divertida i emocionant, que es llegeix d'una volada, apta per a lectores i lectors de totes les edats, que malgrat la seva senzillesa, exposa de forma subtil assumptes importants com el valor de la democràcia, el rol dels pares i els mestres, i temes delicats com l'educació inclusiva, i l'assetjament escolar. 

La narració és molt i molt àgil, i aconsegueix mantenir la curiositat per descobrir què ha originat un desastre de tal magnitud. Abans de Nadal, la visita al zoo de la classe de Joséphine demostra que un desastre no arriba mai sol, que les aparences enganyen i que els esdeveniments poden prendre un gir inesperat. Una investigació plena d'humor feta per la Joséphine i pels seus companys que acabaran trobant l'inici de tota la sèrie de petits accidents que acaben en un delirant final al zoo.

"Los últimos días de nuestros padres", la trilogia composta per "La verdad sobre el caso Harry Quebert", "El libro de los Baltimore", i "El caso Alaska", "El tigre", "La desaparición de Stephanie Mailer", "El enigma de la habitación", i "Un animal salvaje" són altres obres d'aquest monstre nascut a Suïssa l'any 1985. 

Un llibre fàcil de llegir amb idees interessants.  

Los domingos también

 

Autor: Juan Berrio.

Editorial: Salamandra Graphics. (2026).

Cent dotze pàgines d'amor. En un tendre i amable edifici, l'autor ens va ensenyant tots els personatges que hi viuen. La vida d'un jove que acaba d'arribar al nou pis, Tristán, canvia radicalment un diumenge amb l'arribada de Claudia. La parella inicia una història d'amor basada en els petits moments, en els petits detalls. Així les xerrades, els passejos, les mirades, els dubtes i els somnis van construint un enamorament que converteix l'ordinari en extraordinari. Qualsevol gest els apropa, qualsevol espai és ideal. Els personatges que els envolten: la senyora Dora, Tibur, Cálpur, assisteixen a aquesta aventura d'amor, amb curiositat i tendresa. Tot respira bondat, calma, humanitat. L'edifici també es constitueix com a un personatge, un encreuament simpàtic de pisos i escales. La formació d'arquitecte de l'autor es fa evident en els espais i les línies que els conformen.

Un dibuix senzill, de línia clara, amb els detalls imprescindibles, acolorit amb tons suaus creen una obra dolça i lluminosa. Les diferents històries ocupen sovint dues planes, i en algunes, és una sola vinyeta on apareix l'edifici en planta i els personatges movent-se per ell.

La narració, que pot semblar senzilla, està planificada al mil·límetre per fer-la àgil, i no caure mai en la repetició.

L'autor, el val·lisoletà Juan Berrio, historietista, fotògraf, i il·lustrador, va rebre el "V Premi Fnac-Sins Entido de Novel·la Gràfica" l'any 2012, amb la seva obra "Miércoles", que també té com a escenari una comunitat de veïns. 

L'obra va rebre una ajuda del Ministeri de Cultura, a través de la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura.

Una obra tendra i subtil que combina amor, humor i bondat, i que lluita contra el estrès, les preses, les pressions, i la immediatesa del món real i virtual on intentem viure. Una glopada d'aire pur. 

Nosaltres, qui

 

Autora: Mireia Calafell.

Editorial: La Breu Edicions. (2020).

El divendres 28 d'agost vaig anar a l'onzena edició de "Poetes sota la Lluna" a Can Vallerià, Premià de Dalt. Era el tercer cop que anava, sempre ben acompanyat d'en Víctor Pàmies, l'amic i insigne paremiòleg. Els dos anys anteriors havien estat bé, però aquest any ha estat més que bé.

En aquesta edició i sota una lluna esplèndida, participaven les poetes Dolors Coll Magrí, i Mireia Calafell, i per tancar l'acte hi havia l'espectacle de "Debon canta Suau".

Dolors Coll va obrir la vetllada. No va ser una lectura molt àgil i això et feia mirar els estels, de vegades passen aquestes coses malgrat que els poemes eren interessants. Poc després va aparèixer la Mireia Calafell, i allò va elevar la vetllada molts graus. És d'aquelles persones que quan pugen a un escenari saps que passarà alguna cosa. I va passar. Els poemes són poderosos, de fet vaig comprar el llibre a la sortida de l'acte, però ella llegint-los i interpretant-los és tot un espectacle. La força de la veu, els canvis de to i velocitat, la dicció, les mirades i els moviments de les mans, tot empenyia per poder gaudir dels seus textos. Enorme.

Per tancar la nit, la sorpresa de tenir a l'escenari al Pau Debon, el cantant de l'ara desaparegut grup mallorquí Antonia Font. Acompanyat del poeta Pere Suau, i del compositor, pianista i ànima del grup Toni Bujosa. Allò era molt àgil, dinàmic i potent. La poesia d'aquesta forma resulta atractiva, fresca i viva. Pau Debon et porta a la galàxia més llunyana amb la seva veu com va fer molts anys acompanyat de Joan Miquel Oliver.

Mireia Calafell ha publicat "Poètiques del cos" que va rebre el "Premi de poesia Amadeu Oller 2006" i el "VIII Memorial Anna Dodas 2008", "Costures" que va guanyar el "Premi Josep M. López Picó de Poesia 2009", i "Tantes Mudes" que va aconseguir el "Premi de poesia Benvingut Oliver 2013" i "La Lletra d'Or" el 2015. Amb "Nosaltres, qui" ha rebut el "Premi Mallorca de poesia 2019". És membre de la productora cultural "La Sullivan", i col·labora amb la "Fundació Maria-Mercè Marçal". Des del 2018 és comissària de "Barcelona Poesia".

Segons diu la contracoberta, en aquesta obra es distancia del gènere com a eix central del discurs i obre la seva poètica a una nova relació més universal amb la quotidianitat interpretada a partir dels mites clàssics o la reflexió ontològica expressada a través del símbol i l'al·legoria. Es pot dir més alt, i potser una mica més entenedor, però no entrarem ara en camps de violes.

Em va agradar ella, molt, i el que diu em resulta proper, quasi familiar, m'agraden els girs que tenen les seves petites construccions, sovint acaben amb un final inesperat, com un contrapunt musical.

Us deixo només dos petits poemes dels quaranta-quatre que té el llibre, dividit en dues parts: l'eix vertical i l'eix horitzontal. Molt matemàtic, m'encanta.

En descomposició.

Fa dies que no plou i puja pel balcó / el tuf de les deixalles que has baixat al vespre: / flors amb verdet als pètals, l'arròs que va sobrar, / espelmes sense ble, mitja llimona i menta. // S'entén la mala olor de barri en barri / i l'aire és ja a aquesta hora irrespirable: / put la ciutat d'amor. Del nostre.

Lògica I

Al poble d'estiueig li arribarà setembre.

A l'església, dilluns, i al mercat, les nou del vespre.

A les festes del barri, la clausura, i a l'estació de trens, l'últim comiat.

Al port, els pescadors que surten quan ja tot és silenci

i al plàncton fluorescent, l'alba més clara com als salzes, l'hivern.

A nosaltres, amor, nosaltres.

La muerte de Irene Márquez

 

Autora: Irene Márquez.

Editorial: Autsaider Cómics. (2025).

Feia temps que no em trobava amb unes pàgines d'un còmic, tan provocadores, divertides i irreverents.

L'autora, nascuda a Valdepeñas l'any 1990, ens presenta un còmic amb històries de llargades molt variades, des de tires de tres vinyetes a dues molt més llargues que són una mica diferents. De la mateixa manera en la part gràfica trobem des d'històries que són pràcticament esborranys, altres en un blanc i negre contundent, i altres en color, però totes amb uns personatges molt expressius que provoquen hilaritat i sorpresa alhora.

Funerals, enterraments, accidents, suïcidis, moments surrealistes, tots sinistres i terrorífics, però molt divertits. Fins i tot, hi ha alguna història amb un toc existencialista que et planteja la mort com una salvació, i l'eterna relació de la humanitat amb la mort.

Malgrat que la temàtica pot resultar incòmoda o ofensiva en algun moment per alguna gent, en cap història apareix cap to masclista, ranci, o racista. Tenim entre les mans un exquisit producte per a les persones que gaudeixen de l'humor més negre.

Irene Márquez va estudiar Belles Arts a Conca, i després un màster de dibuix a Granada. Des de l'inici es mou en el terreny de l'humor negre, primer en fanzins, i xarxes socials, per passar a col·laborar de forma regular l'any 2016 amb la revista "El Jueves". Des del 2018 té fins i tot una secció setmanal de tires d'humor negre amb el títol de "Te has pasado".

L'any 2020, Autsaider Cómics va publicar també la seva primera obra "Esto no está bien", una capsa amb diferents còmics en el seu interior de diferents mides, que va ser nominada a "Autora Revelació" al "Saló del Còmic de Barcelona" 2021, i va guanyar el mateix any el "Premi Autora Jove" en el "Splash! Festival de Cómic de la Comunitat Valenciana".

Amb l'obra que avui comentem ha guanyat el "Premio Ojo Crítico. Radio Nacional de España", l'any 2025.

A la contraportada, i de forma molt divertida apareix un personatge que ens diu: "Usted lea este libro y experimente emociones complejas como jocoso disgusto, profundo dolor, risa incrédula, inquietud romántica, risa malévola, y la perturbadora certeza de que todos vamos a morir, acompañada de una tensa paz". Una definició perfecta del que trobarem a les quasi cent cinquanta pàgines d'aquest còmic valent, atrevit i molt original.

Caperucita en Manhattan

 

Guió: Catalina González. Dibuixos: Helena Bonastre.

Editorial. Ediciones Siruela. (2025).

El còmic que avui comentem és una adaptació molt fidel de la novel·la que va escriure Carmen Martín Gaite l'any 1990. La protagonista és Sara Allen, una nena de deu anys que viu a Brooklyn, Nova York. El seu desig més gran és anar a Manhattan per portar a la seva àvia un pastís de maduixa. Una àvia que havia estat cantant de music-hall, i que ha tingut més d'un matrimoni.  Apareixen altres personatges a la llarga travessa, com el pastisser milionari que té el seu edifici amb forma d'un enorme pastís molt a prop de Central Park, i la figura màgica de Miss Lunatic, una sense sostre amb una edat incerta que sembla viure dins de l'estàtua de la Llibertat, i que a les nits es dedica a ajudar a les persones, donar pau i felicitat, i que fins i tot té un elixir per vèncer a la por. A les nits, quan l'estàtua tanca els seus ulls per descansar, els nens i nenes que no dormen, somien en grans aventures i travessar el pont que uneix Brooklyn amb l'illa que brilla a l'altra banda.

El guió de Catalina González aconsegueix sintetitzar amb molt d'encert tota la màgia de la novel·la, sense allunyar-se gaire del text original i donant ritme a la narració. A la novel·la, Martín Gaite fa una adaptació moderna del conte "La caputxeta vermella", de transmissió oral a gran part d'Europa que després va escriure Charles Perrault, i posteriorment els germans Grimm.

Els dibuixos d'Helena Bonastre són molt acolorits, vius i amb senzillesa de línies que fa de l'obra una peça atractiva també per als lectors molt joves.

Cent quaranta pàgines de màgia i tendresa amb un final un xic enigmàtic, però feliç. Un cant a la llibertat. La publicació del còmic coincideix amb el centenari del naixement de Carmen Martín Gaite. 

El diablo y Coral

 

Autor: Homs.

Norma editorial. (2025).

Josep Homs és un autor barceloní, que com altres dibuixants, va estudiar a l'Escola Joso de Barcelona, i que ha treballat per a editorials dels Estats Units tan importants com Marvel, i moltes altres del circuit francobelga com Dupuis. A Nord-amèrica va ser autor dels dibuixos de les sèries "Blade", i "Red Sonja". A Europa ha publicat a la prestigiosa revista "Heavy Metal", ha fet els dibuixos de "El Ángelus", una adaptació de les novel·les de Stieg Larsson "Millennium", i l'exitosa sèrie "Shi" guionitzada pel mestre Zidrou. "El diablo y Coral" és la seva primera obra com a autor complet.

Praga, 1938, la jove protagonista Coral que viu formant part d'una troupe de circ va sempre acompanyada d'un personatge tan torbador com el mateix Satanàs. Només el veu ella, però sempre hi és. Mantenen una relació forçada que es va iniciar a la mort del pare de Coral, un rabí jueu que no va poder evitar-ho a les seves darreres hores. L'única alternativa per trencar la malvada relació és baixar als inferns i allà aconseguir sortir sense perdre l'ànima, una tasca gens fàcil.

Homs actualitza els mites de Faust, i els combina sàviament amb la pujada del feixisme a Europa, Hitler es prepara per a l'assalt definitiu en una Europa que no reaccionarà a temps. Àustria i l'antiga Txecoslovàquia ja havien estat ocupades pels nazis.

El dibuix d'Homs és ple de detalls i genera un ambient carregat de foscor gòtica on es mouen diferents realitats. La blancor i puresa de la protagonista destaca en les penombres.

Una narració emotiva, plena de llum, però també angoixant i fosca, delirant com el mite de la llegenda clàssica alemanya de Goethe.

Una bona edició de Norma Editorial, amb un format gran, més de cent pàgines que es devoren, i ben acolorida. Deixa't acompanyar pel diable, però només una estona.