La muerte de Irene Márquez

 

Autora: Irene Márquez.

Editorial: Autsaider Cómics. (2025).

Feia temps que no em trobava amb unes pàgines d'un còmic, tan provocadores, divertides i irreverents.

L'autora, nascuda a Valdepeñas l'any 1990, ens presenta un còmic amb històries de llargades molt variades, des de tires de tres vinyetes a dues molt més llargues que són una mica diferents. De la mateixa manera en la part gràfica trobem des d'històries que són pràcticament esborranys, altres en un blanc i negre contundent, i altres en color, però totes amb uns personatges molt expressius que provoquen hilaritat i sorpresa alhora.

Funerals, enterraments, accidents, suïcidis, moments surrealistes, tots sinistres i terrorífics, però molt divertits. Fins i tot, hi ha alguna història amb un toc existencialista que et planteja la mort com una salvació, i l'eterna relació de la humanitat amb la mort.

Malgrat que la temàtica pot resultar incòmoda o ofensiva en algun moment per alguna gent, en cap història apareix cap to masclista, ranci, o racista. Tenim entre les mans un exquisit producte per a les persones que gaudeixen de l'humor més negre.

Irene Márquez va estudiar Belles Arts a Conca, i després un màster de dibuix a Granada. Des de l'inici es mou en el terreny de l'humor negre, primer en fanzins, i xarxes socials, per passar a col·laborar de forma regular l'any 2016 amb la revista "El Jueves". Des del 2018 té fins i tot una secció setmanal de tires d'humor negre amb el títol de "Te has pasado".

L'any 2020, Autsaider Cómics va publicar també la seva primera obra "Esto no está bien", una capsa amb diferents còmics en el seu interior de diferents mides, que va ser nominada a "Autora Revelació" al "Saló del Còmic de Barcelona" 2021, i va guanyar el mateix any el "Premi Autora Jove" en el "Splash! Festival de Cómic de la Comunitat Valenciana".

Amb l'obra que avui comentem ha guanyat el "Premio Ojo Crítico. Radio Nacional de España", l'any 2025.

A la contraportada, i de forma molt divertida apareix un personatge que ens diu: "Usted lea este libro y experimente emociones complejas como jocoso disgusto, profundo dolor, risa incrédula, inquietud romántica, risa malévola, y la perturbadora certeza de que todos vamos a morir, acompañada de una tensa paz". Una definició perfecta del que trobarem a les quasi cent cinquanta pàgines d'aquest còmic valent, atrevit i molt original.

Caperucita en Manhattan

 

Guió: Catalina González. Dibuixos: Helena Bonastre.

Editorial. Ediciones Siruela. (2025).

El còmic que avui comentem és una adaptació molt fidel de la novel·la que va escriure Carmen Martín Gaite l'any 1990. La protagonista és Sara Allen, una nena de deu anys que viu a Brooklyn, Nova York. El seu desig més gran és anar a Manhattan per portar a la seva àvia un pastís de maduixa. Una àvia que havia estat cantant de music-hall, i que ha tingut més d'un matrimoni.  Apareixen altres personatges a la llarga travessa, com el pastisser milionari que té el seu edifici amb forma d'un enorme pastís molt a prop de Central Park, i la figura màgica de Miss Lunatic, una sense sostre amb una edat incerta que sembla viure dins de l'estàtua de la Llibertat, i que a les nits es dedica a ajudar a les persones, donar pau i felicitat, i que fins i tot té un elixir per vèncer a la por. A les nits, quan l'estàtua tanca els seus ulls per descansar, els nens i nenes que no dormen, somien en grans aventures i travessar el pont que uneix Brooklyn amb l'illa que brilla a l'altra banda.

El guió de Catalina González aconsegueix sintetitzar amb molt d'encert tota la màgia de la novel·la, sense allunyar-se gaire del text original i donant ritme a la narració. A la novel·la, Martín Gaite fa una adaptació moderna del conte "La caputxeta vermella", de transmissió oral a gran part d'Europa que després va escriure Charles Perrault, i posteriorment els germans Grimm.

Els dibuixos d'Helena Bonastre són molt acolorits, vius i amb senzillesa de línies que fa de l'obra una peça atractiva també per als lectors molt joves.

Cent quaranta pàgines de màgia i tendresa amb un final un xic enigmàtic, però feliç. Un cant a la llibertat. La publicació del còmic coincideix amb el centenari del naixement de Carmen Martín Gaite. 

El diablo y Coral

 

Autor: Homs.

Norma editorial. (2025).

Josep Homs és un autor barceloní, que com altres dibuixants, va estudiar a l'Escola Joso de Barcelona, i que ha treballat per a editorials dels Estats Units tan importants com Marvel, i moltes altres del circuit francobelga com Dupuis. A Nord-amèrica va ser autor dels dibuixos de les sèries "Blade", i "Red Sonja". A Europa ha publicat a la prestigiosa revista "Heavy Metal", ha fet els dibuixos de "El Ángelus", una adaptació de les novel·les de Stieg Larsson "Millennium", i l'exitosa sèrie "Shi" guionitzada pel mestre Zidrou. "El diablo y Coral" és la seva primera obra com a autor complet.

Praga, 1938, la jove protagonista Coral que viu formant part d'una troupe de circ va sempre acompanyada d'un personatge tan torbador com el mateix Satanàs. Només el veu ella, però sempre hi és. Mantenen una relació forçada que es va iniciar a la mort del pare de Coral, un rabí jueu que no va poder evitar-ho a les seves darreres hores. L'única alternativa per trencar la malvada relació és baixar als inferns i allà aconseguir sortir sense perdre l'ànima, una tasca gens fàcil.

Homs actualitza els mites de Faust, i els combina sàviament amb la pujada del feixisme a Europa, Hitler es prepara per a l'assalt definitiu en una Europa que no reaccionarà a temps. Àustria i l'antiga Txecoslovàquia ja havien estat ocupades pels nazis.

El dibuix d'Homs és ple de detalls i genera un ambient carregat de foscor gòtica on es mouen diferents realitats. La blancor i puresa de la protagonista destaca en les penombres.

Una narració emotiva, plena de llum, però també angoixant i fosca, delirant com el mite de la llegenda clàssica alemanya de Goethe.

Una bona edició de Norma Editorial, amb un format gran, més de cent pàgines que es devoren, i ben acolorida. Deixa't acompanyar pel diable, però només una estona.

I un dia. Formentera 1940.

 

Guió: Vicent Ferrer, Carles Torres, i Antoni Ferrer.  Dibuixos: Víctor Escandell.

Editorial: La Oveja Roja. (2025).

Molt dura, amarga i crua és aquesta monumental obra, dues-centes pàgines, un format esplèndid de 31 cm d'alçada per 24 cm d'amplada amb tapa dura (no podia ser d'una altra manera) i impressió amb una bicromia salvatge com el tall d'un ganivet.

Un capítol que s'ha intentat esborrar pel feixisme d'una magnitud terrorífica absurda i cruel. Acabada la Guerra Civil, les autoritats franquistes van instal·lar una presó a l'illa de Formentera. En el seu moment de més concentració va arribar a tenir uns mil cinc-cents presoners, i van passar més de dues mil persones, de les que van morir almenys seixanta. Les condicions de vida estaven marcades per la fam, la desprotecció, la manca de serveis i el brutal comportament de la direcció del penal. 

Malgrat el desmantellament de la presó l'any 1943, diferents testimonis van sobreviure, bé de forma oral, bé en documents escrits, han servit amb una meticulosa recopilació per escriure un guió dramatitzat que ens permet veure els intents de sobreviure, la interacció entre els reclusos, les poques relacions amb els guardians, les diferents procedències dels presoners, i la nul·la possibilitat de fugir d'una presó enmig d'una illa. Es pot percebre la humanitat que lluita per suportar una injustícia immoral, però també la crueltat dels vencedors.

Els dibuixos de Víctor Escandell semblen tallats amb un ganivet, sobre un gris compacte apareixen uns negres intensos i uns blancs enlluernadors, una composició dura, però al mateix temps rica i creativa. El vehicle perfecte per descriure una monstruositat com aquesta.

Al final de l'obra podem veure un amplíssim document de més de vint pàgines on podem trobar molts detalls del procés de creació del  còmic i del context històric i penal.

Un fragment de la història real d'una Espanya molt fosca i de terror infinit per als perdedors de la Guerra Civil que el feixisme intenta ocultar. També hi ha la versió del còmic en castellà.

Loops

 

Guió: Luca Pozzi. Dibuixos: Elisa Macellari.

Editorial. Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2024).

Aquest còmic és fruit d'unes converses dels autors amb el reconegut físic teòric i divulgador científic Carlo Rovelli. Al llarg de les cent setanta pàgines de l'obra es mostra l'origen de la ciència, la natura del temps i les noves teories de la física que permeten avançar en la comprensió de l'univers. Carlo Rovelli va obtenir un èxit mundial amb la seva obra: "Set breus lliçons de física" l'any 2016, entre altres obres que ha anat publicant. N'és cofundador de la teoria de la gravetat quàntica de bucles o loops.

El còmic està molt ben fet. Intentar explicar la física quàntica no és gens senzill, i malgrat que ho fa detingudament, hi ha aspectes que costen d'assimilar sense que et tremoli alguna neurona. Els dibuixos de l'Elisa Macellari són espectaculars, plens de llum i color, i el repte de dibuixar imatges infinitament petites i infinitament grans, és tot un repte fer-ho entenedor. Amb les seves obres demostra que el format gràfic és un potent vehicle per a la divulgació científica.

Us posarem un fragment per mostrar la complexitat de l'assumpte:

"De què parlem en el cas de l'espai-temps?, l'espai temps està format per bucles, és a dir, per anells minúsculs. Un trilió de vegades més petit que un nucli atòmic. Aquests bucles no estan aïllats, sinó entrellaçats amb altres bucles formant una xarxa de relacions que teixeix la trama de l'espai. No els veiem per què no són a l'espai, són l'espai, són quants de gravetat individuals". Pura quàntica. La Teoria Nodular, les Xarxes d'Espín, la Teoria de l'Univers Participatiu que s'autoobserva, de Wheller, el Principi d'Incertesa de Heisenberg, són conceptes que van apareixent a la curta narració i donen una àmplia visió de la física moderna. Conceptes que aïlladament ja necessiten moltes hores per intentar entendre el pensament actual de com està organitzat tot sense perdre l'equilibri.

Luca Pozzi és artista interdisciplinari. Fascinat per la física, la cosmologia, l'art i la informàtica, es va llicenciar en pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera, a Milà, i es va especialitzar en Sistemes i Computació Gràfica. Col·labora en diferents projectes relacionats amb la gravetat quàntica de bucles (PI), el solenoide compacte de muons (CERN), (això tan rar és una bobina que funciona com un electroimant, i els muons són partícules elementals de la família dels leptons que viuen 2,2 microsegons abans de desintegrar-se en un electró i neutrins, poca broma amb el tema), i el telescopi de gran àrea Fermi (INFN-NASA).

Elisa Macellari és una il·lustradora italotailandesa que ha treballat per a editorials i revistes de tot el món. L'any 2018 va aparèixer "Papaya Salad", la seva primera obra, i el 2020 la biografia gràfica "Kusama, obsessions, amors i art". Va guanyar la "Medalla d'Or d'Autors d'Imatges" a la categoria editorial, i el 2019 i 2021, la "Medalla de Plata" a la categoria de còmic.

La traducció és de David Paradela. 

Poseu-vos el vestit d'astronauta i comenceu a navegar per l'infinitud de l'univers. Savieu que a més dels forats negres, també hi ha forats blancs que només treuen informació còsmica?, és absolutament fascinant. "La ciència comença quan decidim sortir dels confins dels nostres sentits".

Remington 1885

 

Guió: Josep Maria Polls.  Dibuixos: Sagar.

Norma Editorial. (2025).

Aquest còmic m'ha agradat com a obra gràfica i narrativa, però per sobre de tot, per fer-me descobrir un artista que dominava totes les tècniques, des dels apunts a llapis i carbó, l'oli, l'aquarel·la, i el gravat. No entenc com Frederic Remington no és més conegut en el món de la pintura.

El còmic descriu com un jove dibuixant visita la reserva índia de San Carlos, en Arizona, amb el desig i alguna esperança de vendre els seus dibuixos a la revista Harper's Weekly. És l'any 1885, la seva estada coincideix amb la darrera revolta apatxe liderada pel llegendari cap Gerónimo. L'interès de l'il·lustrador serà aconseguir dibuixar-lo, però caldrà integrar-se a la tribu i l'ajut de la màgia ancestral per aconseguir captar la seva ànima, no el seu cos. Remington vol immortalitzar la fi d'una època crespuscular, i es planteja si un home del sistema opressor pot retratar amb justícia allò que el mateix sistema destrueix.

Un intent honest d'intentar entendre l'altre. De fet, l'artista intenta fer viure amb l'art, el que l'altre intenta salvar amb la lluita. Gerónimo apareix com un home cansat, conscient que la guerra ja està perduda, però encara fidel a la seva dignitat, una imatge poderosa i humana al mateix temps. 

Polls construeix un guió amb un ritme calmat, íntim, que mostra el viatge del dibuixant com un viatge d'aprenentatge, de maduració personal. Josep Maria Polls, nascut a Barcelona, és un autor de còmics, guionista, articulista, i va ser Cap d'estudis de l'Escola Joso de Barcelona.

Sagar, amb el seu dibuix precís i expressiu descriu perfectament les escenes d'acció, però també els moments de silenci, de meditació, de reflexió dels protagonistes. La gamma de colors taronges, ocres i terres ens fan sentir la calor extenuant del desert, i també el silenci d'una foguera enmig de la nit plena d'estels. Sagar, (Sagar Forniés), nascut a Osca, però vivint des de fa vint anys a Barcelona, després d'estudiar Belles Arts va fer direcció artística i escenografia, i va treballar amb La Fura dels Baus. Des del 2004 ha fet diferents obres de novel·la gràfica amb diferents premis nacionals. 

L'obra pertany als westerns crepusculars que no glorifiquen la conquesta, ans al contrari, la contemplen des del desencant. Planteja també el dilema alhora de plasmar la realitat entre el dibuix i la pintura davant de les primeres victòries de la fotografia. Al final de l'obra trobem un epíleg amb molt material addicional, notes, i les meravelloses pintures d'aquest artista Frederic Remington. Una obra, que malgrat que en la realitat no va passar mai la trobada entre els dos protagonistes, descriu amb tot detall el que hauria passat.

Carcayú

 

Guió: Eldiablo. Dibuixos: Djilian Deroche.

Editorial: Yermo Ediciones. (2024).

Pot semblar una història més d'aventures dels temps de la recerca d'or, però és una narració de la maldat que dona el poder, i la corrupció que genera al seu voltant. L'acció passa a finals del mil vuit-cents, però malauradament, és extensible a qualsevol temps.

El protagonista, Gus Carcayú, és el propietari d'un turó d'on treu petites quantitats d'or que li serveixen per viure, i també per pagar-se la beguda que consumeix sense aturador. Viu en una petita cabana i no aspira a res més. Jay Foxton és el tirà i dèspota propietari de la gran part de terrenys i locals de la petita ciutat de Sinnergulch, a la província d'Alberta, Canadà. El turonet de Carcayú li queda molt a prop, i ara l'objectiu de Foxton serà un altre tipus d'or, l'or negre que està dins de la muntanya, i farà qualsevol cosa per apropiar-se d'aquesta fortuna. La guerra està servida. Tot està permès. La intervenció dels "indis" afegeix un nou ingredient.

Eldiablo és el pseudònim de Boris Dolivet, reconegut director d'animació, realitzador i guionista de còmics. A la seva terra, França, és especialment famós per ser un dels creadors de la mítica sèrie d'animació "Lascars".

Djilian Deroche és un il·lustrador i dibuixant de novel·les gràfiques, nascut a l'illa de La Reunion, que es va instal·lar a París per fer els seus estudis. Es va iniciar com a gravador i en llibres d'art, va participar en la creació del taller "París Print Club", i el seu primer còmic "Els Déus de l'Egipte" va sortir publicat l'any 2017, i posteriorment, "Pirates, de Barba-roja fins a Ching Shih", l'any 2019. Col·labora regularment en diferents mitjans de premsa.

Una obra que es llegeix a bon ritme, sense cap problema d'alts i baixos, un dibuix simpàtic i eficaç, i molt acolorit. Un cru western ambientat en el gèlid hivern del Canadà.