Maltempo

 

Autor: Alfred.

Editorial: Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2025).

Aquest còmic tanca la trilogia d'obres que transcorren a Itàlia, formada per: Come Prima (2013), Senso (2019), i ara Maltempo. Totes elles escrites quan Alfred (Lionel Papagalli) es va traslladar a viure a Venècia l'any 2009 poc després d'haver publicat No moriré cazado. La trilogia italiana està publicada a Espanya de forma magistral per Salamandra Graphic, mentre els nostres amics d'Astiberri ens van portar l'altra obra. Ja podeu veure que Alfred ja és un autor molt seguit al blog.

Com a les anteriors obres de la trilogia, l'autor francès ens fa gaudir del país transalpí, dels seus paisatges, de la seva gent i els seus costums, dels colors mediterranis, i de les seves "Vespes". A Come Prima trobarem una road movie amb dos protagonistes joves als anys cinquanta, a Senso són dues persones de mitjana edat en l'actualitat, i a Maltempo són un grup d'adolescents als anys seixanta. Si mirem amb detall i conjuntament les obres veurem com Alfred fa una estudiada descripció de com ha anat canviant el país i de l'impacte del turisme, de vegades positiu, de vegades negatiu. 

El protagonista aquesta vegada és un adolescent, Mimmo Maltempo, que sembla viure en una illa paradisíaca al sud d'Itàlia, que amb altres joves formen una banda de rock, i que com la resta vol sortir d'allà, veure món i trobar un camí de futur. És el moment de deixar l'adolescència i fer-se adult, moment en el qual molts somnis cauen aixafats per la realitat més crua. Maltempo és una obra molt coral, on un ventall de personatges narren les seves aspiracions i dificultats per viure. Una situació de crisi econòmica, la desigualtat social, l'arribada de l'especulació pel turisme, i també l'arribada de l'extrema dreta apareixen en el fons.

Com a les altres obres, l'autor fa una magnífica demostració de com plasmar la llum del sol i les ombres del Mediterrani, i una autèntica exhibició de mostrar la llum de la nit en una doble pàgina que deixa bocabadat. Els dibuixos dels personatges d'Alfred són molt expressius, molt nets, un traç delicat marca de la casa.

Absolutament recomanable viatjar a Itàlia amb Alfred. Una trilogia espectacular. 

El peso de los héroes.

 

Autor: David Sala.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

Tremenda. Una obra autobiogràfica tremenda per la narració i per les magnífiques pintures plenes de color que omplen les seves pàgines. L'obra és un homenatge als seus dos avis, l'avi matern: Antonio Soto, un supervivent al camp de concentració de Mauthausen, i l'avi patern: Josep Sala, internat en el camp de refugiats d'Argelès-sur-Mer, i posteriorment integrant de les milícies franceses contra l'ocupació nazi. El còmic ens presenta al mateix autor des de la infantesa, la relació amb la seva família, el seu creixement, i fins i tot la seva passió pels còmics que el portarà a intentar publicar la que va ser després la primera obra de l'autor: "Replay", també publicada en Astiberri, amb guió de Jorge Zentner fa ja vint anys. I ho fa combinant sàviament el relat de la seva vida, amb els records dels seus avis. Un record que va marcar a l'autor en el seu pensament antifeixista. Una obra que ens mostra amb cruesa la veritable història del nostre país, una història que els guanyadors de la guerra intenten enterrar, i ignorar, quan no manipular i tergiversar. La mentida que blanqueja el franquisme més ranci i letal.

Pictòricament, l'obra és un veritable exercici de mestratge. Des del més brillant pop de les escenes de la seva infància i adolescència amb referències a jocs i trobades familiars, a escenes més fosques tal com avança el temps i l'autor n'és més conscient del pes del passat, i que recupera la lluminositat amb el naixement dels seus fills. Un altre tema són les escenes de l'internament a Mauthausen on la pintura adopta un caràcter expressionista que dibuixa l'horror i el patiment infernal d'aquells moments. També en algunes escenes dels seus avis de naturalesa onírica, la pintura es mostra amb certa deformació i tonalitats lluny de la realitat. A les darreres pàgines del còmic hi ha una col·lecció d'esborranys, proves, i altres propostes de l'autor que ja constitueixen un plaer afegit. La traducció del francès és de Rubén Lardín.

L'obra ha guanyat al seu país França, els premis Landerneau BD, el BD RTL del mes, la Selecció FNAC-France-Inter, el Gran premi de la BD Elle, i el Premi de la BD del Museu de la història de la Immigració. D'aquest poderós il·lustrador ja vam gaudir al blog fa uns tres anys amb: El jugador de ajedrez. Una altra molt bona obra amb misteri i foscor. Malauradament per als lectors, David Sala és un autor amb un ritme de creació tranquil i pausat. 

Una meravella d'obra que recordant als seus avis la narració passa de ser un relat personal a ser una història universal. Un exercici de memòria història que presenta a dos dels herois que van lluitar amb la seva força i pensament contra les forces feixistes que van fer retrocedir el país moltes dècades i van enterrar a moltes persones, moltes amb foses comunes encara per localitzar.

"Mirar al passat per trobar el futur".

El tesoro del cisne negro

 

Guió: Guillermo Corral. Dibuixos: Paco Roca.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2018). 

D'entrada tenim els dibuixos de Paco Roca, garantia de treball exquisit com ja hem vist a Los surcos del azar, El abismo del olvido, Las calles de arena, La casa, i Regreso al Edén. En aquesta ocasió l'acompanya com a guionista, l'escriptor, fotògraf i diplomàtic Guillermo Corral. L'obra narra tota la investigació i lluita que un grup de funcionaris, secretaris i ministres de l'Estat espanyol va desenvolupar sense treva per recuperar uns tresors enfonsats en l'estret de Gibraltar que una empresa nord-americana amb el nom, al còmic, d'Ihtaca, va agafar sense gaires miraments del fons marí i se'n va endur a Florida l'any 2007. El seu valor estimat era de quatre-cents milions d'euros. Els cercatresors anomenen la meravellosa troballa com "El Cisne Negro" i neguen que sigui una nau espanyola. Es tracta del més gran tresor submarí que es descobrirà posteriorment correspon a un vaixell espanyol, La Merced, que anava acompanyada per les altres fragates: La Piedad, La Famosa i La Medea. Les naus portaven moltes monedes i or del Perú cap a Espanya, i La Merced va ser enfonsada, quan ja veia les costes espanyoles, per les fragates angleses, concretament per l'Amphibious, amb els seus tresors i tots els tripulants. Va ser el detonant per a l'inici de la guerra naval amb Anglaterra l'any 1804.

El còmic descriu amb detall tota la trama jurídica i política que han d'activar davant del poder econòmic i mediàtic de l'empresa nord-americana. La participació de l'advocat Jonas Gold i la determinació d'un equip de persones farà moure totes les forces pròpies i contràries dels estats, moltes d'elles fora dels terrenys estrictament legals. La història està basada en una realitat que Corral va tenir molt a prop pel fet que va ser diplomàtic en l'ambaixada espanyola a Washington, i al Ministeri de Cultura en aquells temps. Com a anècdota apareix en algunes vinyetes el president Zapatero que en aquells anys ocupava la Moncloa. 

Guillermo Corral debuta en el còmic amb aquesta obra. Ha escrit un llibre de relats amb el títol de "Mientras crece el bosque" i relats curts en diferents revistes literàries.

Una obra que combina la narració històrica amb una trama d'investigació i de judicis, amb uns escenaris meravellosament detallats que ens apropen a les aventures de Tintín, les epopeies de Salgari, i els documentals de Jac Costeau. Una edició impecable, amb tapa dura i més de dues-centes pàgines, una joia més d'Astiberri.

El almanaque de mi padre

 

Autor: Jiro Taniguchi.

Editorial: Biblioteca Pachinco. PlanetaDe Agostini. (2001).

Aquest estiu hem tornat a recuperar la lectura d'aquest mestre japonès. Ja vam rellegir: El caminante i molt abans: Mascotas. Ara comentem aquesta monumental obra que es va publicar fa quasi vint-i-cinc anys en tres petits llibrets, i que avui podem gaudir en un sol volum, més gran i ben editat per la mateixa editorial o en unes altres editorials. La darrera edició és de l'any 2020, molt ben enquadernada i impresa, i amb el sentit de lectura original japonès. L'edició que vaig llegir és aquesta dels tres modestos i petits llibres. Una edició molt justeta, però que mostra l'enorme talent d'aquest llegendari autor nipó.

L'obra és del 94, i està marcada per les mateixes experiències vitals de l'autor que també va néixer al poble de Tottori. El protagonista, Youichi, un jove oficinista ben situat al modern Tòquio, amb una família feliç, ha de tornar al seu petit poble per assistir als funerals del seu pare. Un pare que és un desconegut per ell, i al que ha considerat sempre una persona vulgar i mediocre. El viatge i el retrobament amb els familiars i amics farà que el protagonista comenci a veure l'autèntica realitat de la vida dels seus pares, el perquè de moltes coses, i l'absurd allunyament seu de les seves arrels. Una realitat que va ser molt marcada pel terrible incendi que va destruir per complet la ciutat de Tottori, i amb ell, també la relació dels seus pares.

Com de costum, Taniguchi crea una narració impecable, un autèntic llibre, on analitza l'estructura familiar, l'amor, la modernització versus la tradició, l'honor de vegades malaltís, el pes dels records, la mort, i la lluita per tornar a començar quan tot ha desaparegut. No pot faltar l'amor als nostres animals de companyia, segell de l'autor que sempre hi és present. A la contracoberta dels tres llibrets apareix una fotografia en blanc i negre del desastre causat per l'incendi. Pensem que totes les construccions eren de fusta i el foc no el van poder detenir amb els pocs mitjans que hi havia en aquell temps. La ciutat ja havia sofert un terratrèmol devastador pocs anys abans de l'incendi. 

El dibuix en blanc i negre amb aquests punts de trama ja són marca de la casa, i una demostració de la seva enorme capacitat per descriure esdeveniments, però per sobre de tot, moure sentiments i sensacions. Si els còmics de Taniguchi no t'emocionen t'ho has de fer mirar. Pura vida i emocions sobre el paper. Una altra joia d'indispensable lectura. Un manga "seinen" (per a adults) intimista i commovedor.

La guerra de Audrey

 

Guió: Salva Rubio. Dibuixos: Loreto Aroca.

Editorial Planeta-Cómic. (2025).

De vegades els còmics t'enseneyen coses d'una realitat absolutament que ignores per complet. No en tenia ni idea que la icònica actriu, famosa per pel·lícules tan emblemàtiques d'una època daurada del cinema nordamericà com "Esmorzar amb diamants", "Vacances a Roma", "Sabrina" i moltes altres, guanyadora de "l'Òscar a la millor actriu", premis "Bafta", "Globus d'Or" i molts altres, haguès tingut una infantesa tan i tan complicada.

El còmic descriu amb cruesa la dura infància que va passar per la invasió i ocupació dels Països Baixos per les tropes nazis a la Segona Guerra Mundial. Les moltes dificultats per a tot, la desaparició de molts amics i familiars jueus, la pèrdua de llibertat, els treballs quasi forçats de dones i homes, la terrible fam, el racionament més demolidor, i les bombes, primer a la invasió, després al conflicte, i al final l'originat en l'expulsió del territori de les forces alemanyes per part de les tropes nord-americanes, franceses i angleses. Malgrat tot això, Audrey no va mai abandonar el seu somni de ser ballarina, de practicar la dansa de forma professional. El que va ser primer un refugi de l'assetjament d'algunes companyes d'escola per no parlar bé l'holandès, es va convertir en el somni de la seva vida. El seu inici com a ballarina va ser als cinc anys en una escola del poble on residia. Ella va néixer a Bèlgica, tenia nacionalitat britànica, però va passar la infantesa als Països Baixos fugint dels bombardejos dels avions nazis. Tothom pensava que els alemanys respectarien la neutralitat d'aquest país, però va ser malauradament un altre territori envaït, castigat i massacrat.

Salva Rubio és doctor en Història i Art, reconegut guionista de cinema, televisió i publicitat que va guanyar un "Goya" per la seva pel·lícula d'animació "Checkout", i nominat per "Deep". En el món del còmic va obtenir una nominació als "Premis Eisner Award", va rebre un "Japan International Manga Award", i un "Premi a la millor Novel·la gràfica de la Fête de la BD" de Brussel·les. Darrerament, ha publicat "El fotògraf de Mauthausen", "La bibliotecària de Auschwitz" amb Loreto Aroca, i "Monet, nòmada de la llum".

Loreto Aroca és una molt jove dibuixant mallorquina, amb formació a l'Escola Joso de Barcelona, que es va estrenar en la publicació de còmics amb la primera col·laboració amb Salva Rubio. Treballa molt en obres per al públic infantil. El seu dibuix és molt clar, amb molta llum, elegant com la mateixa Audrey.

Tots dos artistes han aconseguit una bona obra, punyent, però elegant, basada en una realitat molt dura del passat d'Europa i del món, on queda molt clar el coratge, l'alegria de viure malgrat tot, i la força de voluntat indestructible de perseguir els somnis de la protagonista. Trobarem en un moment de la narració la immensa sort i fortuna que va tenir quan es va poder deslliurar d'una mort segura davant dels soldats alemanys.

Belleville Story

 

Guió: Arnaud Malherbe. Dibuixos: Vincent Perriot.

Norma Editorial. (2014).

Aquesta edició de Norma inclou els dos volums de l'edició original de Dargaud de l'any 2012. La primera part és "Antes de medianoche", i la segona, lògicament: "Después de medianoche". El protagonista d'aquesta endimoniada i vertiginosa història és Freddy, un delinqüent polonès que es mou en la part més fosca i sinistra del popular barri de París, Belleville. Assassinats a sou, extorsions, xantatges, prostitució, drogues, tracte de blanques, tot això apareix en una narració que va a la velocitat de les bales. Ara, Freddy haurà de decidir si mata a un estrany xinès que acaba d'arribar a París, (un personatge digne de tota una sèrie especial) o enfrontar-se a la banda de sicaris del Sr. Wang si no ho fa. Hi ha molt més del que sembla en joc, i les aparences, com sempre, enganyen. Malherbe aconsegueix trenar els esdeveniments un darrere l'altre, sense treva, i manté la tensió i el ritme fins al final. Un final especialment romàntic. Penseu que tres anys abans de l'edició del còmic, Arnaud Malherbe havia realitzat una pel·lícula per a la televisió francesa amb aquesta història que després va adaptar al còmic. De fet, aquest autor és més un director de cinema i televisió que un autor exclusivament de novel·les gràfiques.

Els dibuixos enèrgics de Perriot estan carregats de la tensió de la història. Hi són els detalls que ajuden a la narració, però també mostra un bon exercici per descriure arquitectures, perspectives i punts de vista insospitats, i jocs d'ombres. El color, com apareix ben indicat a l'inici de les pàgines de l'obra, és d'Isabelle Merlet. La bona col·laboració amb el dibuixant crea unes imatges atractives i dinàmiques. Perriot és un jove dibuixant format a l'Escola de Belles Arts d'Angoulême que va guanyar el premi "Young Talent 2009" per l'obra "Taiga Rouge".

En resum, un "Trhiller" carregat de sensacions, un "Noire" ple de les olors dels baixos fons, i com es deia abans, un "Polar" amb tot el sabor del millor cinema francès de polis i dolents. No us perdeu les aventures d'aquest Freddy, dur i implacable, però amb un cor ben gran.

Emigrantes

 

Autor: Shaun Tan.

Editorial: Barbara Fiore Editora. (2016).

He tornat a mirar aquest llibre que vaig descobrir fa quasi deu anys. Aleshores ja em va semblar un artefacte molt atractiu, però estrany. Comencem per què l'editorial el recomana per a lectores i lectors preadolescents. No trobo que la manera d'abordar un tema tan complex com la immigració i de la manera que ho fa sigui la lectura més entenedora per a elles i ells. Podem dir a més que l'obra resulta un xic claustrofòbica, i aquesta pàtina d'antigor que tenen les imatges encara la situa en un terreny oníric i fantasmal. El fet que no hi hagi cap text en tota l'obra ajuda a crear aquest aspecte d'irrealitat carregada de certa desesperació, violència i agitació.

El protagonista decideix deixar la seva dona i el seu fill a la seva terra per, travessant immensos mars, trobar un futur possible que els tregui de la misèria. El que trobarà a l'altra banda serà una ciutat embogida, costums estranys, animals molt rars, idiomes indesxifrables, i objectes sorprenents. Carregat d'una sola maleta i unes poques monedes haurà de trobar un lloc on viure i una feina per guanyar alguns diners. També trobarà personatges que l'ajudaran i altres que no entendran que fa allà.

Shaun Tan és un autor i il·lustrador australià amb la gran part de la seva obra destinada al públic molt jove. L'any 2011 va guanyar l'Òscar al millor curtmetratge d'animació per la seva adaptació de l'obra "The Lost Thing". A més de l'obra que comentem avui, i que va ser un èxit de vendes i crítica, podem destacar algunes obres més. "La cosa perduda" que va originar el curt, "L'arbre vermell", "Cuentos de la periferia", i "Cigarra".

La gran mida de l'obra, la seva enquadernació i el seu disseny converteixen a aquesta obra un preuat regal tant per als lectors de llibres com per als de còmics. Una obra molt particular, més visual que narrativa, però molt recomanable per passar la mirada per aquests mons tan hermètics.