Llibre d'absències

 

Autor: Miquel Martí i Pol.

Editorial: Edicions 62. Empúries. (1998).

Fa molts anys que vaig comprar aquest petit llibre. Els rellegeixo sovint, és una mena de company, i moltes nits és la darrera lectura abans de dormir.

Són trenta-tres poemes. Alguns molt breus, d'altres més llargs, tots ells plens de vitalisme, serenor, i tendresa. Un llibre de dol que ens parla de l'ésser que ha marxat, que hem perdut, que no tornarà més. 

Malgrat la idea de dol, Martí i Pol és capaç de parlar de les absències amb molta llum, amb la sensació  que encara que la persona hagi marxat, podem viure amb ella amb els nostres records. El llibre és una mena de resposta de l'escriptor a la mort de la seva primera dona, Dolors Feixas. 

No parlaré gaire de l'autor, és un dels poetes, escriptors i traductors de poesia més llegits i reconeguts del segle XX. Va guanyar nombrosos premis, els més grans van ser el "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes", la "Creu de Sant Jordi", la "Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya", i el "Ciutat de Barcelona". Martí i Pol va viure molts anys de la seva vida marcat per l'esclerosi múltiple.

Em resulta difícil destacar un poema per sobre dels altres, però aquest amb el que tanquem l'entrada em resulta especialment dolç:

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena. / Senzillament parlem de tu, de com / em vas deixar, del sofriment lentíssim / que va anar marfonent-te, de les teves / coses parlem i també dels teus gustos / del que estimaves i el que no estimaves, / del que feies i deies i senties, / de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra / que no caldrà ni que parlem de tu / per recordar-te, a poc a poc seràs / un gest, un mot, un gust, una mirada / que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.   

Cruce de caminos en el Valle Dorado

 

Guió: Lewis Trondheim. Dibuixos: Sergio García Sánchez.

Editorial: Astronave. (2024).

Quatre minúscules històries que es creuen, i que de fet, són una. La història d'un nen juganer al qui li regalen un gat i vol un gos; la d'un gos que vol salvar a la seva propietària, la d'una nena fantasma que vol interactuar amb els vius, i la d'un comptable que el fan president de govern que ha de caçar criatures sobrenaturals. Totes elles escrites en primera persona, pròximes i entranyables. Sota l'aparença d'uns senzills contes infantils, els autors tracten temes que potser no semblen tan fàcils d'abordar com. la mort, l'ànima, el dol, l'enyorança, les pors, el desig i la frustració. 

L'ordre de lectura dels quatre petits llibres és indiferent. Continguts en una capsa de format quadrat constitueixen un magnífic objecte de regal. La narració del francès Lewis Trondheim és molt i molt dinàmica, i d'una agilitat sorprenent. Laurent Chabosy (el nom real de Trondheim) va ser el creador de "Le Fauve", el gat que va ser la mascota del Festival d'Angulema l'any 2007.  Els dos anys anteriors va ser premiat en el mateix festival. El mes passat ja vam poder llegir al nostre blog un altre brillant guió d'aquest escriptor: La maledicció de Castelmaure.

Els dibuixos del granadí Sergio García són molt divertits, clars i lluminosos. Aquest dibuixant i il·lustrador té quasi tota la seva obra en el mercat francès, i va rebre el "Premi Nacional d'Il·lustració" d'Espanya l'any 2022.

L'obra diu a la capsa que és recomanada per a "primers lectors". Oblideu la recomanació. Els quatre títols són quatre meravelles d'enginy i profunditat, i recomanables per a totes les persones amb humanitat i sensibilitat. De veritat, no us decebrà la petita capsa del "Valle Dorado".

L'espasa d'en Soler de Vilardell

 

Guió: Josep Busquet. Dibuixos: Pol.

Editorial: Ajuntament de Sant Celoni. (2011).

Un molt petit llibre que té molta gràcia. Basada en una llegenda popular la breu narració (noranta-dues línies de text) del barceloní Josep Busquet es combina sàviament amb el dibuix de Pol Guillén. Dos artistes de l'Escola Joso de Barcelona amb força obra publicada. L'obra compta amb tretze imatges a tota pàgina de línia clara i ben acolorides.

L'edició que va fer l'Ajuntament de Sant Celoni està feta amb molta cura: una enquadernació impecable, un format quadrat atractiu, paper de qualitat i una bona impressió. Es nota que el projecte va ser realitzat amb molt d'amor.

Magnífica iniciativa municipal que va ser donada a tots els vilatans santcelonins fa quasi quinze anys, i que ara ha caigut a les meves mans de forma casual. 

L'alegria de viure

 

Autora: Sílvia Soler.

Editorial: Univers Llibres. (2022).

Fa uns anys ja vam comentar un altre llibre de la Sílvia, Nosaltres, després. En aquesta ocasió, es tracta d'una obra plena d'imatges de la seva pròpia vida, de les cases on va viure, dels carrers que va trepitjar, de la seva joventut, de dies plens de llum i colors d'estiu, de sal i sorra de mar. Tot respira ganes de viure, optimisme, la felicitat de descobrir persones, sensacions, indrets.

La coberta del llibre ja ens presenta la part de darrere d'un Renault Gordini on tres germans trapelles canten a tot drap en una excursió amb els seus pares, una nena addicta als llibres d'Enid Blyton que els llegeix d'amagat, una noia amb moltes ganes de jugar que troba l'amor de la seva vida en una discoteca de Mallorca, una dona conscient del privilegi que és passejar per una platja amb una amiga i veure com surt el sol, la dona que recull llimones i fa una llimonada extraordinària pel plaer de fer-la, estampes de felicitat en les petites coses, en els petits moments, en les coses realment importants que s'han de viure en el moment. Viure aquí i ara. 

El llibre està ple d'imatges de la vida de l'escriptora que inevitablement algunes d'elles coincidiran amb els nostres records, amb la nostra geografia personal.

"L'alegria de viure" és la penúltima obra d'aquesta autora que escriu fàcil, de forma planera, però amb detalls, atmosferes, i amb aquesta posada en escena molt cinematogràfica tan característica d'ella. 

La Sílvia Soler és una periodista catalana que escriu novel·les, i també una escriptora que treballa en diferents mitjans de comunicació, diaris, revistes, redactora en programes de ràdio i televisió, i que ha guanyat premis tan importants com el "Prudenci Bertrana" i el "Ramon Llull".

Un llibre optimista que et farà a tornar a aquells dies en que tot semblava posssible, però també a aquests que ara no podem perdre.

Ocàs i fascinació

 

Autora: Eva Baltasar.

Editorial: Club Editor. (2024).

He quedat fascinat per aquest llibre. Em permeto un símil, trobes un camí de terra, és un bon camí, és fàcil caminar per ell, agradable, i de sobte aquest camí s'endinsa en un bosc, un bosc ple d'arbres, de matolls, de rius, d'animals, d'incerteses... La lectura del llibre de l'Eva és atractiva, magnètica, t'enganxa, i t'introdueix quasi sense adonar-te en altres nivells de percepció.  

D'aquesta obra s'han fet mil i un comentaris, entrevistes, debats i comparacions amb altres llibres seus. "Ocàs i fascinació" ve després del tríptic que l'ha fet mundialment famosa: "Permagel", "Boulder" i "Mamut". La narració ens presenta a una nova heroïna que ho ha perdut tot i, per sobreviure, neteja cases: però ningú sap què fa quan es queda sola dins d'elles. 

L'obra aborda el tema del risc per a moltes persones de no poder tenir els recursos necessaris per sobreviure, fins i tot malgrat tenir una feina de merda. La narradora diu que una abraçada no et salva, però t'infon l'ànim de salvar-te. La protagonista del llibre no té aquesta xarxa. Les ciutats fabriquen solitaris i els obliguen a conviure.

Podeu trobar muntanyes d'informació de l'escriptora i del llibre a les xarxes, només us dic que si teniu oportunitat de llegir alguna obra de l'Eva Baltasar, no dubteu, agafeu-la i endinseu-vos al seu bosc.

La maledicció de Castelmaure.

 

Guió: Lewis Trondheim. Dibuixos: Alfred.

Editorial Finestres. (2025).

Original, divertit, entretingut i ben dibuixat. Tot això i una mica més és aquest còmic fet amb molt de criteri, sensibilitat i molt d'humor. La narració de Trondheim ens presenta al monarca Marcus, un rei que va desaparèixer fa vint anys, un castell envoltat d'una tempesta i foscor permanent, el naixement de milers de nadons nascuts el mateix dia, una bruixa i un jove periodista d'aquells temps, un mitògraf. Una narració que li dona la volta a les convencions clàssiques dels contes i les llegendes, i on la fantasia arriba a nivells molt alts.

Del dibuix tornarem a tenir entre les mans a l'Alfred, del que ja hem comentat al llarg dels anys, moltes obres: Maltempo, Come Prima, No moriré cazado, i Senso. Al seu dibuix amb el to contingut caricaturesc tan personal d'ell, Alfred torna a fer una obra atractiva, ben acolorida i il·luminada.

El color el posen Lou i Alfred, i la traducció és de Pau Gros Calsina.

L'edició de Finestres és impecable per la impressió, el paper i una enquadernació en tapa dura magnífica, i a més en català. Perfecte, vaja.

Un conte brillant i ple d'humor.

En silencio

 

Autora: Audrey Spiry.

Editorial: Diábolo Ediciones. (2014).

Des de la portada a la contraportada, passant per totes les pàgines ens trobarem enmig d'una ona de colors intensos i formes aquàtiques pintades amb valentia i llibertat per aquesta pintora i il·lustradora francesa. Malauradament, aquesta és l'única obra d'aquesta artista traduïda al castellà.

La protagonista, Juliette, és una noia que fa amb la seva parella, i un altre grup de persones, unes vacances d'aventura. L'instructor els guia per dins d'una selva tancada fins que de sobte apareix un poderós riu on faran barranquisme. Després de vestir-se amb els neoprens, tots inicien pas a pas un descens sota les aigües, uns amb més pors, altres més decidits a viure l'experiència amb intensitat. El descens físic s'anirà barrejant amb els sentiments dels personatges i les seves emocions. La fusió entre realitat i el món interior de les persones és com la de dos corrents d'aigua que flueixen pel mateix canal. L'obra obre moltes preguntes i deixa moltes respostes a l'aire, perquè cadascú les vagi trobant en el seu interior.

L'obra és una autèntica joia en el tractament de l'aigua, de la seva fluïdesa, transparència o foscor, i alguns crítics troben cert paral·lelisme formal amb l'obra del brillant Bastien Vivès El gusto del cloro.

A veure, totes dues obres tenen una especial manera de descriure el què passa sota l'aigua, l'entrada en altre món. 

Una obra poderosa de color i amb una narració captivadora. Compte, que cal sortir de l'aigua per respirar aire, encara que sigui un instant.