L'alegria de viure

 

Autora: Sílvia Soler.

Editorial: Univers Llibres. (2022).

Fa uns anys ja vam comentar un altre llibre de la Sílvia, Nosaltres, després. En aquesta ocasió, es tracta d'una obra plena d'imatges de la seva pròpia vida, de les cases on va viure, dels carrers que va trepitjar, de la seva joventut, de dies plens de llum i colors d'estiu, de sal i sorra de mar. Tot respira ganes de viure, optimisme, la felicitat de descobrir persones, sensacions, indrets.

La coberta del llibre ja ens presenta la part de darrere d'un Renault Gordini on tres germans trapelles canten a tot drap en una excursió amb els seus pares, una nena addicta als llibres d'Enid Blyton que els llegeix d'amagat, una noia amb moltes ganes de jugar que troba l'amor de la seva vida en una discoteca de Mallorca, una dona conscient del privilegi que és passejar per una platja amb una amiga i veure com surt el sol, la dona que recull llimones i fa una llimonada extraordinària pel plaer de fer-la, estampes de felicitat en les petites coses, en els petits moments, en les coses realment importants que s'han de viure en el moment. Viure aquí i ara. 

El llibre està ple d'imatges de la vida de l'escriptora que inevitablement algunes d'elles coincidiran amb els nostres records, amb la nostra geografia personal.

"L'alegria de viure" és la penúltima obra d'aquesta autora que escriu fàcil, de forma planera, però amb detalls, atmosferes, i amb aquesta posada en escena molt cinematogràfica tan característica d'ella. 

La Sílvia Soler és una periodista catalana que escriu novel·les, i també una escriptora que treballa en diferents mitjans de comunicació, diaris, revistes, redactora en programes de ràdio i televisió, i que ha guanyat premis tan importants com el "Prudenci Bertrana" i el "Ramon Llull".

Un llibre optimista que et farà a tornar a aquells dies en que tot semblava posssible, però també a aquests que ara no podem perdre.

Ocàs i fascinació

 

Autora: Eva Baltasar.

Editorial: Club Editor. (2024).

He quedat fascinat per aquest llibre. Em permeto un símil, trobes un camí de terra, és un bon camí, és fàcil caminar per ell, agradable, i de sobte aquest camí s'endinsa en un bosc, un bosc ple d'arbres, de matolls, de rius, d'animals, d'incerteses... La lectura del llibre de l'Eva és atractiva, magnètica, t'enganxa, i t'introdueix quasi sense adonar-te en altres nivells de percepció.  

D'aquesta obra s'han fet mil i un comentaris, entrevistes, debats i comparacions amb altres llibres seus. "Ocàs i fascinació" ve després del tríptic que l'ha fet mundialment famosa: "Permagel", "Boulder" i "Mamut". La narració ens presenta a una nova heroïna que ho ha perdut tot i, per sobreviure, neteja cases: però ningú sap què fa quan es queda sola dins d'elles. 

L'obra aborda el tema del risc per a moltes persones de no poder tenir els recursos necessaris per sobreviure, fins i tot malgrat tenir una feina de merda. La narradora diu que una abraçada no et salva, però t'infon l'ànim de salvar-te. La protagonista del llibre no té aquesta xarxa. Les ciutats fabriquen solitaris i els obliguen a conviure.

Podeu trobar muntanyes d'informació de l'escriptora i del llibre a les xarxes, només us dic que si teniu oportunitat de llegir alguna obra de l'Eva Baltasar, no dubteu, agafeu-la i endinseu-vos al seu bosc.

La maledicció de Castelmaure.

 

Guió: Lewis Trondheim. Dibuixos: Alfred.

Editorial Finestres. (2025).

Original, divertit, entretingut i ben dibuixat. Tot això i una mica més és aquest còmic fet amb molt de criteri, sensibilitat i molt d'humor. La narració de Trondheim ens presenta al monarca Marcus, un rei que va desaparèixer fa vint anys, un castell envoltat d'una tempesta i foscor permanent, el naixement de milers de nadons nascuts el mateix dia, una bruixa i un jove periodista d'aquells temps, un mitògraf. Una narració que li dona la volta a les convencions clàssiques dels contes i les llegendes, i on la fantasia arriba a nivells molt alts.

Del dibuix tornarem a tenir entre les mans a l'Alfred, del que ja hem comentat al llarg dels anys, moltes obres: Maltempo, Come Prima, No moriré cazado, i Senso. Al seu dibuix amb el to contingut caricaturesc tan personal d'ell, Alfred torna a fer una obra atractiva, ben acolorida i il·luminada.

El color el posen Lou i Alfred, i la traducció és de Pau Gros Calsina.

L'edició de Finestres és impecable per la impressió, el paper i una enquadernació en tapa dura magnífica, i a més en català. Perfecte, vaja.

Un conte brillant i ple d'humor.

En silencio

 

Autora: Audrey Spiry.

Editorial: Diábolo Ediciones. (2014).

Des de la portada a la contraportada, passant per totes les pàgines ens trobarem enmig d'una ona de colors intensos i formes aquàtiques pintades amb valentia i llibertat per aquesta pintora i il·lustradora francesa. Malauradament, aquesta és l'única obra d'aquesta artista traduïda al castellà.

La protagonista, Juliette, és una noia que fa amb la seva parella, i un altre grup de persones, unes vacances d'aventura. L'instructor els guia per dins d'una selva tancada fins que de sobte apareix un poderós riu on faran barranquisme. Després de vestir-se amb els neoprens, tots inicien pas a pas un descens sota les aigües, uns amb més pors, altres més decidits a viure l'experiència amb intensitat. El descens físic s'anirà barrejant amb els sentiments dels personatges i les seves emocions. La fusió entre realitat i el món interior de les persones és com la de dos corrents d'aigua que flueixen pel mateix canal. L'obra obre moltes preguntes i deixa moltes respostes a l'aire, perquè cadascú les vagi trobant en el seu interior.

L'obra és una autèntica joia en el tractament de l'aigua, de la seva fluïdesa, transparència o foscor, i alguns crítics troben cert paral·lelisme formal amb l'obra del brillant Bastien Vivès El gusto del cloro.

A veure, totes dues obres tenen una especial manera de descriure el què passa sota l'aigua, l'entrada en altre món. 

Una obra poderosa de color i amb una narració captivadora. Compte, que cal sortir de l'aigua per respirar aire, encara que sigui un instant.

Vivian Maier. Claraobscura.

 

Guió: Marzena Sowa. Dibuixos: Émilie Plateau.

Editorial: Andana Gràfica. (2024).

De les dues autores ja hem pogut gaudir de dues obres que hem comentat al blog: No puedes besar a quien quieras de la guionista polonesa Marzena Sowa, i Negra. La vida desconocida de Claudette Colvin de la belga Émilie Plateau. I totes dues mantenen el seu estil personal en aquest bonic còmic que ens parla de la curiosa vida d'una artista de la fotografia. Només fa cinc mesos ja vam comentar una altra bona obra sobre la Vivian: Vivian Maier. En la superficie de un espejo, de la francesa Paulina Spucches. Aquella era plena de colors i un traç lliure, proper al fauvisme més intens, per contra, en aquesta ocasió l'Émilie Plateau manté el seu dibuix quadriculat, retallat i senzill, amb vinyetes sense marc, i personatges molt petits. N'és la mateixa història, però explicada de manera molt diferent. Totes dues són molt bones. 

Vivian Maier va ser una de les fotògrafes de carrer més importants del segle XX, que va morir en l'anonimat després de tota una vida treballant de mainadera. El talent d'ella es va descobrir després de la seva mort, en trobar una caixa de pel·lícules sense positivar en la subhasta de les seves poques possessions. Tots els perdedors del somni americà van aparèixer a les seves fotos, criatures perdudes a Nova York i Chicago. La seva Rolleiflex també feia aparèixer el rostre de la fotògrafa reflectida en miralls i vidres d'aparadors.

Una obra enquadernada i editada en català amb molt de gust per l'editorial Andana Gràfica, de quasi cent cinquanta pàgines i unes pàgines molt interessants de referències de llibres, documentals i articles sobre la fotògrafa. Una artista que va fer desenes de milers de fotografies d'una forma anònima, desinteressada, però sempre amb el desig de millorar els seus resultats.

La traducció al català és de Carlos Mayor.

La niña y el cartero

 

Guió: Bertrand Galic. Dibuixos: Roger Vidal.

Norma Editorial. (2025).

Uns dibuixos clars i ben acolorits són el vehicle ideal per un guió lineal, senzill, emotiu i reivindicatiu.

L'obra se situa a començaments del segle XX, acaba de succeir el terratrèmol de San Francisco. La petita Jenny Bridge ha perdut a sa mare enmig de les runes, el seu pare, malferit, decideix enviar la nena a casa dels seus avis en Omaha, i ho fa mitjançant el servei de correus. El carter que l'acompanyarà com si fos un paquet postal, és Enyeto Johnson, un nadiu americà. El viatge que faran junts serà una odissea que els unirà per sempre. Creuaran paisatges, tota mena de dificultats, i trencaran esquemes socials i culturals. El final, que no explicaré, et deixa amb un bon somriure. De vegades, les coses, malgrat tots els problemes, acaben bé. 

Els dos autors, el bretó Bertrand Galic, i el català Roger Vidal, tenen obra publicada des de fa més de deu anys, i han col·laborat junts en el còmic. "Fukushima, crònica d'un accident sense fi".

Indicaré els companys que apareixen a l'inici de l'obra: Assistent de color: Christina G., Traducció: Alba Pagán, i Retolació: Rocío Vargas.

Una obra bonica, entre el còmic francobelga i el manga, amable i tendre on un gegant protegeix a una noieta davant de tots els entrebancs i dificultats que apareixen. Cent pàgines d'aventures, i sensacions emotives. El bon cor aquí mou muntanyes.

Prou! Guia d'autodefensa feminista

 

Guió: Marion Le Muzic. Dibuixos: Maria Kronsky.

Editorial: Litera Libros. (2022).

Aquest còmic en principi és dirigit a les adolescents, i més dones, perquè malauradament en aquesta societat totes elles s'hauran trobat o es trobaran amb comportaments masclistes. Com identificar i afrontar aquestes conductes és la raó d'aquesta obra, curta, no passa de les cent vint-i-vuit pàgines, però molt ben dirigida i realitzada per la Marion i la Maria.

Al llarg de les pàgines les adolescents es trobaran un conjunt de tècniques per a sentir-se més segures i preparades per aquestes incòmodes situacions: postures del cos, defensa verbal, girs de cent vuitanta graus, intervenció paradoxal, defensa física...

En resum, diferents eines per ajudar les dones a sentir-se menys insegures i vulnerables. Es tracta d'augmentar certa seguretat i sentir-se més lliures, tant als espais públics com a l'esfera privada. A l'obra també agafa rellevància el terme de la sororitat, l'agermanament femení que estableix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc. en un context social i polític de discriminació en societats heteropatriarcals.

Les dues autores del llibre han anat creuant els seus camins sense saber-ho al llarg de vint anys a diferents llocs com Madrid o ciutats de la Bretanya francesa. Ha estat una amiga comuna, la Lola, la que finalment les uneix quan la Marion cerca una dibuixant que faci les tres-centes vuitanta-quatre vinyetes d'aquesta magnífica obra. Un dibuix clar i sintètic, però molt ben fet, és la millor eina per transmetre una informació que considero imprescindible per sobreviure les dones enmig d'aquesta societat un xic malalta i estressant.