Li dèiem Bebeto

 

Autor: Javi Rey.

Norma Editorial. (2025).

"Li dèiem Bebeto perquè tothom li deia Bebeto i no ens importava quin era el seu nom de debò. No en sabíem gaire d'ell. Només que era més gran que nosaltres i que sempre estava assegut a les grades mirant com jugàvem. Sempre era a les pistes. Sempre. Com les porteries o les ratlles gastades del terreny de joc. Com les flors que tornaven a créixer cada primavera entre les esquerdes del ciment..."

Aquest és el text que figura a la contraportada del còmic i a les referències de l'obra a la seva editorial.

Amb un dibuix clar, senzill i ben acolorit, l'autor ens porta a les tardes d'estiu de la nostra infantesa. Resulta molt fàcil empatitzar amb algun personatge o reviure situacions semblants a les que viuen els personatges d'aquesta història coral al voltant d'aquest curiós adolescent amb el nom d'un llegendari futbolista. A les pàgines apareix l'amistat, el sentit de grup, l'aventura, els primers amors, i la calor de l'estiu, però també la pèrdua de la infantesa, els desencants i la marginalitat. El còmic es llegeix amb interès i sense alts i baixos en la narració. Curiosament, la narració la fa un dels nois, que ja adult rememora i troba a faltar moltes d'aquelles sensacions viscudes. També es pregunta que s'haurà fet d'aquell noi especial al que anomenaven Bebeto.

Javi Rey, format a l'Escola Joso com tants altres autors que hem comentat al blog, ha treballat en el món de l'animació, ha estat il·lustrador de llibres de text, i fer de story-boarder per a diverses agències de publicitat. Inicia el seu camí en el món del còmic l'any 2011, principalment en el mercat francès. Amb la seva obra Intemperie va guanyar el "Premi al millor Autor Revelació" al saló del Còmic de Barcelona. També vam comentar al nostre blog una altra obra més recent: Un enemigo del pueblo. A totes tres obres que hem llegit i comentat podem veure la clara influència dels mestres Hergé, André Juillard, i Miguelanxo Prado.

Poc més de cent cinquanta pàgines amb el soroll del mar, els riures infantils i les anades i vingudes amb bicicleta. Gaudiu d'un estiu que no tornarà.

Al otro lado de la vía

 

Autora: Rut Pedreño.

Editorial: Sandro Mena. Spaceman Project. (2025).

Aquesta jove val·lisoletana va estudiar Belles Arts a Madrid, i va tornar a la seva terra. És una artista a qui li agrada tocar molts pals, des de la pintura mural, al collage, o al còmic. També ha tocat la il·lustració, i va ser premiada l'any 2022 al Saló del Còmic de Barcelona amb la seva obra: "Nicoleta y el misterio del colmillo", una obra dirigida al públic infantil, amb el guió de l'actriu, guionista i escriptora Katia Klein. 

Una artista polifacètica que aplaudeix la cançó de la Rosalia. "Saoko", quan diu "fuck el estilo, yo lo que quiero es poder permitirme cambiar y probar, porque si no me aburro".

En aquesta obra ja trobarem una obra amb moltes tècniques i aspectes diferents: pàgines dibuixades, altres amb tècnica de collage, altres pictòriques, però sense perdre el fil de la narració ni la seva potència.

No és una obra autobiogràfica, però Ana, la protagonista, té molt de la seva autora. La ciutat està dividida per les vies del tren, i l'Ana sempre ha viscut a l'altre costat. El que eren abans camps de cultiu ara és un barri més de la ciutat. Així i tot, per arribar a aquesta banda, hem de creuar la foscor d'un túnel, amb els signes inequívocs de la violència i la misèria. Per a l'Ana això genera una reflexió sobre la identitat, l'autoacceptació, i la marginalitat d'un barri perifèric.

L'editorial Spaceman Project és una valenta aposta d'autoedició basada en el micromecenatge que ja compta amb diferents autors.

Una obra de poc més de cent pàgines, seriosa, valenta i profunda, que es llegeix d'una volada i que et deixa amb moltes ganes de continuar trobant la sensibilitat aquesta autora. 

Cómo sobrevivir en el norte

 

Autor: Luke Healy.

Editorial: Nórdica Libros. (2025).

Un còmic molt curiós. D'entrada sorprèn per la distribució de les vinyetes, a quasi totes les pàgines apareixen en quatre files deu o dotze vinyetes petites amb un text ben petit. Ben acolorit i amb un dibuix net i senzill ens presenta una narració que combina l'infern de les expedicions a l'Àrtic de principis del segle XX amb un altre infern més emocional de la crisi de la mitjana edat d'un home a l'època actual. 

La història real de les expedicions d'Ada Blackjack, una dona del poble inupiat que va ser l'única supervivent de l'expedició a l'illa de Wrangel organitzada per Viljalmur Stefansson i el capità Robert Bartlett, mostra la cruesa i bogeria d'uns homes i una dona, amb objectius de somnis impossibles enmig d'un blanc letal. La història de ficció mostra un professor amenaçat per la seva sexualitat i que es refugia en una recerca en la solitud de la biblioteca.

Totes dues narracions són un viatge visual i d'emocions d'amor i pèrdua que ens mostren tota la força que ens empeny a sobreviure fins i tot en les condicions més extremes. Quan tot sembla perdut sembla haver-hi encara una sortida. 

Luke Healy, nascut a Dublín, amb una llicenciatura en Periodisme al seu país, i un màster en Belles Arts a Vermont (Estats Units) ha publicat quatre obres: "Cómo sobrevivir en el norte", "Permanent Press", "Americana", i "The Con Artists". El seu treball ha estat exposat al Museu del Còmic de Manhattan, i col·labora a The New Yorker, BBC, Vice, i Narrative.

Una obra de dues-centes pàgines, realitzada l'any 2016 i que ara arriba al nostre mercat. Tard, però molt actual. Ben arribada. La traducció és de Blanca Gago, la filòloga i investigadora barcelonina que ja hem trobat en més d'una entrada del blog, i que tant tradueix llibres, documents com novel·les gràfiques. 

La cita

 

Autor: Pau Valls.

Editorial Finestres. (2025).

Aquest còmic ja em venia molt recomanat pel meu company Gingebre. I com sempre, tenia molta raó. He trobat una obra divertida, imaginativa, i en alguns moments carregada de la ironia absurda de les pel·lícules dels germans Coen. Només travessar la línia de la primera pàgina et veus dins d'una història poblada de solitaris perdedors tant patètics com entranyables envoltats en situacions rocambolesques i truculentes. Una narració que funciona com un engranatge impecable amb una lògica inevitable, precisa i absurda. Els tres principals personatges creen una comèdia negra amb la negror d'un thriller macabre. 

L'Hèctor és un conserge de mitjana edat que ha quedat amb una noia que ha conegut per internet, però que no ha vist mai. N'és un home amb poques habilitats socials que encara viu amb sa mare. En Víctor és el xòfer d'un mafiós que ha de desfer-se d'un cadàver, es tracta d'una prova que haurà de superar. La tercera protagonista és una jove que sempre està fugint, i que té una particularitat molt especial. Tots ells tenen una raó per coincidir en algun punt del temps i l'espai, però potser el temps també pot tenir trencaments. 

Pau Valls, amb un dibuix senzill, net i polit, tintes planes i trames manuals, crea una narració que t'enganxa des de l'inici i que no decau en cap moment. Aprofundeix en el perfil humà dels personatges i els fa molt propers, malgrat l'absurda història on estan submergits. 

L'autor, nascut a Alcoi, va estudiar il·lustració a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi, i posteriorment es va graduar en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Treballa per a diversos mitjans, com ara "Forbes" i "El País", i per a diferents editorials, com ara "Penguin Random House", i "Sembra". També és autor de la sèrie "Plantes", de la revista "Camacuc". "La cita" és el seu primer còmic. Tota una promesa que esperem amb ganes.

Un altre meravella que podem gaudir en català. Enhorabona, Editorial Finestres.

Per què alguns homes odien les dones?

 

Autora: Vivian Gornick.

L'altra editorial. (2025).

El primer que em va sorprendre d'aquest llibre és l'edat de l'autora, quasi noranta-un anys. Nascuda a Nova York, aquesta escriptora amb un estil precís i directe ha posat la seva mirada sobre l'escriptura i els escriptors, la literatura i la cultura, la política i la situació del feminisme. Tot amb la seva experiència personal, el seu ull crític, i la seva prosa vibrant.

A l'obra apareix una poderosa anàlisi de l'obra dels escriptors Philip Roth, Henry Miller i Norman Mailer, que la veritat és que no surten gairebé ben parats, i d'escriptores com Joan Didion, Paula Fox, i Margaret Drabble. Aprofundeix en l'impacte social del feminisme i dels grups de presa de consciència feminista, i la importància d'explicar i compartir històries, sigui amb les clientes d'una perruqueria de Manhattan o amb els membres del seu grup de lectura, amb qui fa anys es reuneixen.

El llibre és un recull d'assajos, vuit concretament, que l'escriptora ha anat escrivint al llarg de cinquanta anys en què apareix sempre la seva manera de viure i el dolorós procés d'autoconeixement per avançar a la vida.

Vivian Gornick és autora de diversos llibres, entre els quals es compten les dues memòries: "Vincles ferotges" i "La dona singular", una biografia de la feminista revolucionària Emma Goldman, i set col·leccions d'assajos, entre els quals tenim: "Mirar-nos de cara", "Comptes pendents", "La fi de la novel·la d'amor" i "La situació i la història". És professora d'escriptura creativa a la New School, escriu a diversos mitjans, i n'és una novaiorquesa convençuda. Sembla que malgrat el pas dels anys, Vivian continua pletòrica i continua apassionant amb el seu estil lluitador. 

La traducció és de Míriam Cano. Com a curiositat, cal comentar l'errada que apareix a la coberta amb aquest signe previ d'interrogació al títol de l'obra, que en català no existeix.

Un llibre de cent trenta pàgines que es llegeix d'una volada, valent, provocatiu i encoratjador. La resposta del títol la trobareu al seu interior.

Su olor después de la lluvia.

 

Autor: José Luis Munuera.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

No us perdeu aquesta meravella, si us plau. Ho dic seriosament, aquesta adaptació de l'experiència vital de Cedric Sapin-Defour amb el seu gos Ubac al llarg de tretze anys és deliciosa. L'obra provoca autèntiques onades de sentiments que t'arribaran al cor, fins i tot si no has tingut una mascota mai. Si has tingut la sort de tenir-la, no tinc dubte que en alguna pàgina no podràs contenir les llàgrimes d'emoció. 

L'obra està dividida en diferents capítols, i s'inicia com una narració en primera persona de Cedric, però en el segon capítol és el gos el que ens descriu com els animals perceben la realitat i el que passa al seu voltant. I ho fa magistralment. Pura delícia. A més de veure la relació entre els dos, podrem gaudir del paisatge de les muntanyes i les valls on tots dos troben el paradís.

Tenim altres personatges importants com són: Mathilde, la noia que serà la parella perfecta de Cedric; una parella de persones grans i carregades d'humanitat; i Cordada i Frisona, dues gossetes que acompanyen a Ubac quan es va fent gran. A l'obra també apareix el dolor per la mort del company animal, que resulta d'una intensitat real que coneixem bé els que hem tingut "patufos", com jo anomeno les mascotes, siguin gossos, gats o altres animalets.

A Munuera ja l'havíem fet aparèixer al blog amb: Cuento de navidad, i Bartlevy, el escribiente, que són dues obres magnífiques integrals de l'autor, i la col·laboració amb el guionista Kid Toussaint i els dibuixos d'ell a: La carrera del siglo. 

Com moltes vegades, Munuera s'acompanya de l'artista Sedyas per posar el color. El resultat és d'un nivell estratosfèric. Astiberri presenta l'obra amb unes mides grans que augmenta el plaer de la lectura de l'obra. El còmic compta amb el breu escrit on l'escriptor francès Cedric descriu com va ser l'adaptació al còmic, i la bona sintonia i química que va fer que el procés fos senzill i amable. La traducció és de Rubén Lardín.

Un còmic de cent quaranta-quatre pàgines que parla d'una cosa tan important com és l'amor més pur. 

Tanquem l'entrada amb una de les frases de Cedric que resum en poques paraules tot l'esperit de l'obra:

"Aquest gos m'està ensenyant a llegir el món viu que ens envolta, a escoltar la música de la natura, la seva varietat, les seves respiracions, i els seus misteris. A mi, que només veig el que és visible." 

Obra imprescindible.

Nocturnos

 

Autor: Laura Pérez.

Editorial: Astiberri Ediciones. Colección Sillón Orejero. (2024).

Ja vam quedar meravellats amb Tótem i amb Náufragos, i amb aquesta nova obra de la valenciana Laura Pérez encara quedarem més fascinats. El conjunt de petites històries ens fa experimentar emocions i sentiments per poc que ens submergim a la seva proposta d'explorar la nit. La nit és on apareixen totes les nostres temors, i els nostres fantasmes. 

L'autora ens presenta un còmic on el negre domina quasi totes les pàgines, trencat de vegades amb verds, blaus i taronges, que combinats amb el seu dibuix elegant, sintètic, i on només apareix el que ha d'aparèixer, crea una aparença sobrenatural. I ho fa des de la quotidianitat, fent que la línia entre la realitat i el fantàstic, sigui extremadament prima quan cau el dia. La potència de les imatges i l'abundància de silencis crea en el lector molts moments de reflexió, de curiositat felina, i fins i tot una certa por de perdre't a la nit. Les atmosferes que crea l'autora fan sentir por i inquietud des de la més radical i elegant bellesa. A l'obra són molt presents la por a la mort, la por de desaparèixer, la solitud, i els terrors infantils.

Una obra molt especial i fora de les normes habituals, que demana una sensibilitat enorme a un lector que possiblement voldrà tornar a entrar dins de la narració i trobar altres visions d'aquest altre món que apareix amb la foscor. Laura Pérez ja és considerada com una de les millors autores internacionals amb un segell molt personal en les seves il·lustracions, una narració de pura màgia, i una personalitat esclatant. L'any 2020 va obtenir, amb la seva obra "Ocultos", el premi "Ojo Crítico de Cómic", el premi "Ignotus", i el premi "Splash Sagunt". Una autora imprescindible en el panorama mundial del còmic actual.

És igual que en algun moment et perdis en la lectura, tant és, tornaràs a entrar en la seva atmosfera i en el seu misteri. Deixa't portar, i torna a entrar més vegades. És possible que tornin a aparèixer coses noves. És el misteri de la nit.