Cavalcarem tota la nit

 

Autora: Carlota Gurt.

Editorial Proa. Col·lecció A tot vent. (2020).

Carlota Gurt és traductora, i està titulada en Traducció i Interpretació, Humanitats, Empresarials, Estudis de l'Àsia Oriental, i Comunicació Audiovisual, i per si faltava alguna cosa, ha començat la seva carrera literària amb aquesta obra que ha guanyat el "Premi Mercè Rodoreda 2019". Tot un èxit en el seu debut.

L'obra consta de tretze contes, amb diferents registres estilístics, personatges propers, escenaris quotidians, i que tenen com a nexe comú la idea de no defallir, anar cap endavant malgrat les caigudes, que encara ens esgotem, que ens buidem, lluitem per arribar al nostre objectiu. Hem de cavalcar tota la nit, i combatre la foscor.

El títol original era "Murs de contenció", que expressa la idea de totes aquelles coses que ens impedeixen avançar. De fet, el primer conte reflecteix la contenció total, i el darrer l'alliberament absolut.

Carlota Gurt es troba molt còmoda al gènere dels contes per la seva immediatesa, i per portar molts anys escrivint-los, però ara ja està acabant una primera novel·la.

"Cavalcarem tota la nit" és un debut literari que promet moltíssim. Ella escriu del que té a prop, de les persones que té al seu voltant, d'allò que coneix en la seva vida. El que escriu és un reflex de l'autora, malgrat que els personatges no són ella mateixa. Contes plens d'humor, i també de mala bava.

El vaig agafar de la biblioteca quan vaig tenir la sort de llegir unes poques pàgines, i allà a peu dret em vaig dir: "aquest llibre m'agradarà", i no em vaig equivocar. Una sorpresa deliciosa. Una autora que penso seguir de prop.   

Crónicas de Ramala

 

Autora: Amira Hass.

Editorial: Círculo de lectores. Galaxia Gutenberg. (2005).

Vaig llegir aquest llibre abans de l'ofensiva terrestre israelià a la terra massacrada de Palestina  que ha passat fa pocs dies. L'autora, una periodista israelita que viu a Cisjordània defineix amb precisió quirúrgica l'escenari real d'una situació que es va iniciar fins i tot abans de la proclamació d'estat independent de la nació d'Israel l'any 1948. El que escriu és una denúncia que la gran part dels seus compatriotes no volen sentir ni veure, i ataca frontalment les versions oficials de les dues bandes en guerra. I ho fa perquè considera que la premsa és el desafiament al poder establert.

Explica sense cap mirament l'expansió dels assentaments jueus, la destrucció de cases, carrers, horts i camps de cultiu palestins, la construcció de carreteres per als colons jueus que només poden fer servir ells, la implantació de controls a les carreteres per negar el pas als palestins i moltes vegades humiliar-los, la confiscació de terrenys, la negativa absoluta de concedir cap mena de permisos als palestins, el comportament salvatge dels colons fortament armats, i fins i tot obrir foc sobre nens i nenes que corrien davant dels soldats en una confessió a peu de carretera de membres de les tropes d'Israel.

La creació d'odi per tantes humiliacions, morts i vexacions al llarg de tants anys, i amb l'absoluta passivitat i permissivitat de la resta de món és la principal generadora del terrorisme. És un problema cultural, religiós, però per sobre de tot és fruit de l'odi generat en les dues bandes.

Amira Hasss, nascuda a Jerusalem, va estudiar a la Universitat Hebrea de Jerusalem, treballa entre altres pel diari israelià Haaretz. Viu a Ramal·lah, i ha guanyat els premis "Prince Claus Awards", "Bruno Kreisky", i el prestigiós "Herois mundials per la llibertat de premsa".

Un magnífic llibre per començar a entendre una mica totes les desgràcies que estan passant en aquelles terres. El genocidi imposat pels dirigents més radicals del govern jueu és un graó més al descens dels inferns. Un conflicte infinit.

Antananarivo

 

Guió: Mark Eacersall. Dibuixos: Sylvain Vallée.

Norma Editorial. (2025).

Un notari ja jubilat decideix emprendre l'aventura de la seva vida. Es decideix després de la mort de la seva amiga a trobar la recerca d'un hipotètic hereu. El que a primera vista sembla un senzill viatge es convertirà en una odissea conduint el seu descapotable que no havia sortit quasi mai del garatge. L'acompanyarà en el recorregut per les carreteres del nord de França i Bèlgica un company de viatge molt especial, un autèntic aventurer que sembla haver conegut tots els racons del món. En aquest viatge el nostre protagonista s'adonarà que mai és tard per descobrir a les persones i a si mateix. De fet, el viatge és una sortida enriquidora de la zona de confort del protagonista.

El guió de Mark Eacersall resulta molt tendre, humà i manté un ritme àgil que manté l'interès per descobrir l'imprevisible final de la recerca.

Els dibuixos de l'il·lustrador francès Sylvain Vallée són molt bons en tots els aspectes: figures, expressions, llums i ombres, espais i objectes. Amb un lleuger toc de caricatura els seus dibuixos són una eina perfecta per acompanyar al guió de Mark. Entre les seves obres destaca "Katanga", i la sèrie de tres volums "Érase una vez en Francia". Tots dos artistes han estat guardonats al Festival d'Angoulême.

Un còmic amb un personatge entranyable, un antiheroi d'edat avançada, i un viatge emotiu i poètic.

El coche de Intisar

 

Guió: Pedro Riera. Dibuixos: Nacho Casanova.

Editorial: Glénat. (2011).

El guionista i escriptor barceloní Pedro Riera va visitar Iemen amb motiu d'acompanyar la seva dona per motius laborals. Una vegada allà, tots dos van tenir l'oportunitat de realitzar unes quaranta entrevistes a dones d'aquell país en el temps que van ser a Iemen, entre l'any 2009 i 2010. Amb alguna d'aquestes dones es va establir una amistat i una proximitat que va permetre parlar de temes molt privats, íntims i personals. Amb aquesta informació, i les converses a Espanya amb persones expatriades que treballaven en organitzacions internacionals d'ajut, Pedro Riera compon una narració amb una noia jove que treballa en un hospital, Intisar, com a protagonista central de la narració. Es tracta d'una dona que ha de viure en una societat dominada pels homes. El seu cotxe, un Toyota Corolla, i l'ús del niqab (el mocador que cobreix el cap) que l'oculta al carrer del personal masculí li permet viure amb certa llibertat. El niqab que acostuma a ser una forma d'opressió, en algunes vegades també pot ser una eina de les dones per ocultar-se. Els homes manen, però els sistemes tenen esquerdes. 

L'aventura d'Intisar és el compendi de totes les informacions rebudes de les dones a les quals van poder entrevistar, i una excel·lent imatge de la societat d'aquell país. Hi ha molts aspectes d'aquesta societat dominada molts segles pels homes, força desconeguts a Europa, com l'ús molt estès d'una planta, el qat, un potent psicoestimulant o l'absoluta segregació dels sexes en tots els àmbits.

L'obra va guanyar el premi "France Info", i ha estat traduïda a molts idiomes. Va ser un èxit entre les lectores i lectors, fins i tot en el seu país, on es va llegir clandestinament.

Nacho Casanova, amb uns dibuixos senzills, però molt descriptius en una sola tinta, és la millor eina per descriure tot aquest món, proper en distància, però lluny culturalment.

Una molt bona lectura per saber com està el món, especialment per a les dones, que sempre acaben patint les lleis dels homes.

The end of the fucking world

 

Autor: Charles Forsman.

Roca Editorial de Libros (2018).

Vaig agafar aquest còmic després d'agafar-ne uns altres. Desconeixia per complet l'autor. Em va semblar curiosa la portada, i passant les seves pàgines vaig trobar una història salvatge, desconcertant, i violenta. Una bona mostra de l'angoixa adolescent en aquest món actual, un missatge dolorós i precís que et llença a sobre la idea que fer-se adult és una merda. Després ja vaig veure que el còmic havia originat una sèrie original de la plataforma Netflix que ha tingut molt d'èxit. Els protagonistes són dos joves, Alyssa i James, que conviuen a les pàgines amb el pare d'ell, un pervertit i una policia. Tots ells són una paròdia trista, però real del seu entorn. 

Els dibuixos en un blanc i negre amb grisos per trames manuals són senzills, directes, sense gaires detalls,  i es van publicar originàriament com a fanzins. Més tard es van compilar per fer aquest còmic.

El jove autor nord-americà va estudiar al "Center for Cartoon Studies" de Vermont. Es mou entre la publicació tradicional i l'autoedició a través del seu segell "Oily Comics". Ha rebut tres premis "Ignatz" (millors talents als còmics independents i petita premsa als Estats Units), i les seves millors obres són: "Revenger", "Slasher" i "Celebrated Summer".

Una obra que amb l'humor cruel i violent, propi de l'underground americà, fa una reflexió molt seriosa del difícil món que hem creat entre tots els humans sense gaires miraments.

La noia de l'aniversari

 

Autor: Haruki Murakami.

Editorial Empúries. (2018).

Una altra obra hipnòtica i misteriosa de l'autor japonès. La protagonista, una noia estudiant que fa de cambrera del millor restaurant italià del barri de Roppongi, a Tòquio, ha de treballar el dia del seu vintè aniversari. Substitueix a la companya seva que està malalta. No sembla un pla brillant per una celebració, però té l'oportunitat de conèixer al propietari del local, un home molt gran que sempre per a sopar pren algun plat amb pollastre al seu apartament a sobre del restaurant. Cada nit és l'encarregat del restaurant qui li puja aquest sopar, però avui sobtadament cau indisposat i ha de ser ella qui li ha de servir a l'apartament 604. Serà una trobada molt especial que ens farà reflexionar en quines coses desitgem i les nostres prioritats. L'ancià li dona l'oportunitat de demanar un desig, un, només un que una vegada demanat no es podrà tirar endarrere.

El llibre a més té la bona oportunitat de veure les vint-i-tres il·lustracions a pàgina completa de l'artista alemanya Kat Menschik, i un postfaci del mateix Murakami que ens explica que significa per a ell el fet de complir anys. La traducció del japonès és d'Albert Nolla, que ja vam trobar a El gat que estimava els llibres de Sosuke Natsukawa.

Aquest llibre és el segon de Murakami que comentem al blog, fa cinc anys vam parlar de El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, una altra excel·lent obra. Com ja vaig dir, Murakami és un dels meus autors preferits i un recurs quasi infal·lible per endinsar-se en els seus mons i gaudir molt. Hauré de rellegir algun altre per fer aparèixer al blog alguna altra meravella d'aquest japonès universal.

El meu primer amor

 

Autor: David Nel·lo.

Editorial: Animallibres. (2023).

Aquest és un petit llibre que vaig trobar en la prestatgeria de recomanacions d'una de les biblioteques a les quals vaig sovint. Es tracta d'un llibre curt, amb una escriptura molt planera, un llenguatge molt orientat al públic més jove, i una història universal. Sembla poca cosa, però la narració resulta propera i atractiva.

El llibre de poc més de cent pàgines descriu una experiència universal per la qual hem passat la immensa majoria dels humans. El primer amor, únic, irrepetible, pur romanticisme i bogeria.

Em va sorprendre que l'autor, David Nel·lo, és un escriptor amb edat avançada, no és cap jove i el llenguatge de la novel·la no ha de ser el seu habitual, però malgrat això resulta natural.

N'és un escriptor barceloní, traductor i flautista. Especialitzat en relats per a joves, però també ha escrit novel·les per a adults. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals destaquen el Prudenci Bertrana per "Melissa & Nicole", el Sant Jordi per "Les amistats traïdes", i l'Edebé Infantil per "La crònica de l'Iu Eskar". 

Un llibre senzill, tendre i entretingut.