Vivian Maier. Claraobscura.

 

Guió: Marzena Sowa. Dibuixos: Émilie Plateau.

Editorial: Andana Gràfica. (2024).

De les dues autores ja hem pogut gaudir de dues obres que hem comentat al blog: No puedes besar a quien quieras de la guionista polonesa Marzena Sowa, i Negra. La vida desconocida de Claudette Colvin de la belga Émilie Plateau. I totes dues mantenen el seu estil personal en aquest bonic còmic que ens parla de la curiosa vida d'una artista de la fotografia. Només fa cinc mesos ja vam comentar una altra bona obra sobre la Vivian: Vivian Maier. En la superficie de un espejo, de la francesa Paulina Spucches. Aquella era plena de colors i un traç lliure, proper al fauvisme més intens, per contra, en aquesta ocasió l'Émilie Plateau manté el seu dibuix quadriculat, retallat i senzill, amb vinyetes sense marc, i personatges molt petits. N'és la mateixa història, però explicada de manera molt diferent. Totes dues són molt bones. 

Vivian Maier va ser una de les fotògrafes de carrer més importants del segle XX, que va morir en l'anonimat després de tota una vida treballant de mainadera. El talent d'ella es va descobrir després de la seva mort, en trobar una caixa de pel·lícules sense positivar en la subhasta de les seves poques possessions. Tots els perdedors del somni americà van aparèixer a les seves fotos, criatures perdudes a Nova York i Chicago. La seva Rolleiflex també feia aparèixer el rostre de la fotògrafa reflectida en miralls i vidres d'aparadors.

Una obra enquadernada i editada en català amb molt de gust per l'editorial Andana Gràfica, de quasi cent cinquanta pàgines i unes pàgines molt interessants de referències de llibres, documentals i articles sobre la fotògrafa. Una artista que va fer desenes de milers de fotografies d'una forma anònima, desinteressada, però sempre amb el desig de millorar els seus resultats.

La traducció al català és de Carlos Mayor.

La niña y el cartero

 

Guió: Bertrand Galic. Dibuixos: Roger Vidal.

Norma Editorial. (2025).

Uns dibuixos clars i ben acolorits són el vehicle ideal per un guió lineal, senzill, emotiu i reivindicatiu.

L'obra se situa a començaments del segle XX, acaba de succeir el terratrèmol de San Francisco. La petita Jenny Bridge ha perdut a sa mare enmig de les runes, el seu pare, malferit, decideix enviar la nena a casa dels seus avis en Omaha, i ho fa mitjançant el servei de correus. El carter que l'acompanyarà com si fos un paquet postal, és Enyeto Johnson, un nadiu americà. El viatge que faran junts serà una odissea que els unirà per sempre. Creuaran paisatges, tota mena de dificultats, i trencaran esquemes socials i culturals. El final, que no explicaré, et deixa amb un bon somriure. De vegades, les coses, malgrat tots els problemes, acaben bé. 

Els dos autors, el bretó Bertrand Galic, i el català Roger Vidal, tenen obra publicada des de fa més de deu anys, i han col·laborat junts en el còmic. "Fukushima, crònica d'un accident sense fi".

Indicaré els companys que apareixen a l'inici de l'obra: Assistent de color: Christina G., Traducció: Alba Pagán, i Retolació: Rocío Vargas.

Una obra bonica, entre el còmic francobelga i el manga, amable i tendre on un gegant protegeix a una noieta davant de tots els entrebancs i dificultats que apareixen. Cent pàgines d'aventures, i sensacions emotives. El bon cor aquí mou muntanyes.

Prou! Guia d'autodefensa feminista

 

Guió: Marion Le Muzic. Dibuixos: Maria Kronsky.

Editorial: Litera Libros. (2022).

Aquest còmic en principi és dirigit a les adolescents, i més dones, perquè malauradament en aquesta societat totes elles s'hauran trobat o es trobaran amb comportaments masclistes. Com identificar i afrontar aquestes conductes és la raó d'aquesta obra, curta, no passa de les cent vint-i-vuit pàgines, però molt ben dirigida i realitzada per la Marion i la Maria.

Al llarg de les pàgines les adolescents es trobaran un conjunt de tècniques per a sentir-se més segures i preparades per aquestes incòmodes situacions: postures del cos, defensa verbal, girs de cent vuitanta graus, intervenció paradoxal, defensa física...

En resum, diferents eines per ajudar les dones a sentir-se menys insegures i vulnerables. Es tracta d'augmentar certa seguretat i sentir-se més lliures, tant als espais públics com a l'esfera privada. A l'obra també agafa rellevància el terme de la sororitat, l'agermanament femení que estableix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc. en un context social i polític de discriminació en societats heteropatriarcals.

Les dues autores del llibre han anat creuant els seus camins sense saber-ho al llarg de vint anys a diferents llocs com Madrid o ciutats de la Bretanya francesa. Ha estat una amiga comuna, la Lola, la que finalment les uneix quan la Marion cerca una dibuixant que faci les tres-centes vuitanta-quatre vinyetes d'aquesta magnífica obra. Un dibuix clar i sintètic, però molt ben fet, és la millor eina per transmetre una informació que considero imprescindible per sobreviure les dones enmig d'aquesta societat un xic malalta i estressant.

Coses aparentment intranscendents

 

Autor: Pere Calders. Dibuixos: Agustín Comotto.

Editorial: Nórdica Libros. (2017).

Pere Calders i Rossinyol va ser un escriptor, periodista i dibuixant català. Va néixer el 29 de setembre (amb això coincidim el Pere i jo) de 1912 a Barcelona, i va morir el 21 de juliol de 1994. Un personatge molt important dins de la nostra llengua. Calders és conegut sobretot per la seva faceta d'escriptor de contes. Al llarg de la seva vida va rebre molts premis, entre altres guardons destaquen el "Premi Lletra d'Or", i el "Premi de la Crítica Serra d'Or" l'any 1979, el "Premi de Creació Literària de la Generalitat" l'any 1984, la "Creu de Sant Jordi" el 1982, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986. Va començar a escriure ben jove, i va publicar els seus primers contes als vint-i-quatre anys. La Guerra Civil Espanyola i la victòria dels feixistes va provocar el seu internament en un camp de concentració d'on es va escapar. Va fugir primer a França i després a Mèxic on va viure vint-i-tres anys, sempre amb el desig de tornar a Catalunya. Curiosament, la fama i el reconeixement general li va arribar amb el recull de contes que va fer el grup de teatre "Dagoll Dagom" amb el muntatge "Antaviana".

En aquest recull de contes que avui comentem, hi ha trenta comptes escrits entre els anys 1955 i 1984. Com en tota la seva obra, l'absurd, l'imprevist, l'atzar, i un humor carregat d'ironia són ben presents en tots els contes. Els personatges sempre es mouen en situacions versemblants, paradoxals o surrealistes, i malgrat això reaccionen amb resignació, tendresa i humanitat.

En aquesta edició de l'editorial Nórdica tenim la fortuna de poder gaudir de les il·lustracions d'Agustín Comotto, dibuixant nascut a l'Argentina i seguidor dels mestres Alberto Breccia i Leopoldo Durañona. També ha escrit diferents guions i obres. Des dels noranta viu i treballa a Barcelona, i n'és un dels autors més interessats en la difusió de la Cultura Catalana.

Piezas

 

Autor: Victor L. Pinel.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2024).

La nova obra de l'autor madrileny Pinel té el títol original en francès d'"Échecs", que té el doble sentit de, per una banda, "escacs", però també "fracassos". L'autor planteja un tauler imaginari on una bona quantitat de personatges tracten d'aconseguir la felicitat en les seves relacions sentimentals. Parelles a punt de separar-se, companys que inicien una relació, parelles avorrides, parelles separades per distància, solitaris, componen aquest escenari on com als escacs, els moviments d'unes peces actuen sobre unes altres. De diferents edats, cultures, sexualitats, feines i situacions, tots els personatges cerquen coses que de vegades aconseguiran per allò tan fràgil i efímer com l'atzar.

Abans d'aquesta obra havia guionitzat obres dibuixades per Séverine Vidal: "Rose", "La casa de la playa" i "Inmersión", i per Philippe Pelaez: "Hacen falta hombres". Al llarg d'aquests anys i diferents col·laboracions, Pinel ha consolidat la seva obra gràfica, i ha aconseguit uns dibuixos molt personals.

Ara ens presenta aquest còmic on construeix un guió proper a la comèdia romàntica, ple de positivitat i girs com els d'una partida d'escacs. Les pàgines plenes de tons suaus i lluminosos són el suport ideal per aquesta història de vides creuades sobre els quadres blancs i negres.

Cavalcarem tota la nit

 

Autora: Carlota Gurt.

Editorial Proa. Col·lecció A tot vent. (2020).

Carlota Gurt és traductora, i està titulada en Traducció i Interpretació, Humanitats, Empresarials, Estudis de l'Àsia Oriental, i Comunicació Audiovisual, i per si faltava alguna cosa, ha començat la seva carrera literària amb aquesta obra que ha guanyat el "Premi Mercè Rodoreda 2019". Tot un èxit en el seu debut.

L'obra consta de tretze contes, amb diferents registres estilístics, personatges propers, escenaris quotidians, i que tenen com a nexe comú la idea de no defallir, anar cap endavant malgrat les caigudes, que encara ens esgotem, que ens buidem, lluitem per arribar al nostre objectiu. Hem de cavalcar tota la nit, i combatre la foscor.

El títol original era "Murs de contenció", que expressa la idea de totes aquelles coses que ens impedeixen avançar. De fet, el primer conte reflecteix la contenció total, i el darrer l'alliberament absolut.

Carlota Gurt es troba molt còmoda al gènere dels contes per la seva immediatesa, i per portar molts anys escrivint-los, però ara ja està acabant una primera novel·la.

"Cavalcarem tota la nit" és un debut literari que promet moltíssim. Ella escriu del que té a prop, de les persones que té al seu voltant, d'allò que coneix en la seva vida. El que escriu és un reflex de l'autora, malgrat que els personatges no són ella mateixa. Contes plens d'humor, i també de mala bava.

El vaig agafar de la biblioteca quan vaig tenir la sort de llegir unes poques pàgines, i allà a peu dret em vaig dir: "aquest llibre m'agradarà", i no em vaig equivocar. Una sorpresa deliciosa. Una autora que penso seguir de prop.   

Crónicas de Ramala

 

Autora: Amira Hass.

Editorial: Círculo de lectores. Galaxia Gutenberg. (2005).

Vaig llegir aquest llibre abans de l'ofensiva terrestre israelià a la terra massacrada de Palestina  que ha passat fa pocs dies. L'autora, una periodista israelita que viu a Cisjordània defineix amb precisió quirúrgica l'escenari real d'una situació que es va iniciar fins i tot abans de la proclamació d'estat independent de la nació d'Israel l'any 1948. El que escriu és una denúncia que la gran part dels seus compatriotes no volen sentir ni veure, i ataca frontalment les versions oficials de les dues bandes en guerra. I ho fa perquè considera que la premsa és el desafiament al poder establert.

Explica sense cap mirament l'expansió dels assentaments jueus, la destrucció de cases, carrers, horts i camps de cultiu palestins, la construcció de carreteres per als colons jueus que només poden fer servir ells, la implantació de controls a les carreteres per negar el pas als palestins i moltes vegades humiliar-los, la confiscació de terrenys, la negativa absoluta de concedir cap mena de permisos als palestins, el comportament salvatge dels colons fortament armats, i fins i tot obrir foc sobre nens i nenes que corrien davant dels soldats en una confessió a peu de carretera de membres de les tropes d'Israel.

La creació d'odi per tantes humiliacions, morts i vexacions al llarg de tants anys, i amb l'absoluta passivitat i permissivitat de la resta de món és la principal generadora del terrorisme. És un problema cultural, religiós, però per sobre de tot és fruit de l'odi generat en les dues bandes.

Amira Hasss, nascuda a Jerusalem, va estudiar a la Universitat Hebrea de Jerusalem, treballa entre altres pel diari israelià Haaretz. Viu a Ramal·lah, i ha guanyat els premis "Prince Claus Awards", "Bruno Kreisky", i el prestigiós "Herois mundials per la llibertat de premsa".

Un magnífic llibre per començar a entendre una mica totes les desgràcies que estan passant en aquelles terres. El genocidi imposat pels dirigents més radicals del govern jueu és un graó més al descens dels inferns. Un conflicte infinit.