Furiosa

 

Guió: Geofroy Monde. Dibuixos: Mathieu Burniat.

Norma Editorial. (2024).

Fent una síntesi d'aquesta obra podríem dir que és una divertida revisió feminista del mite Artúric. El rei Artur, que va aconseguir la glòria derrotant a l'exèrcit dels dimonis amb la mítica espasa Excàlibur, en aquest còmic és un vell borratxo absolutament decadent. En té dues filles, la gran, Maxine que fa temps que va marxar de casa, i la petita Ysabel, que farta del seu pare i de la seva estupidesa, decideix marxar a la recerca de la seva germana enduent-se la famosa espasa. Una espasa amb la qual manté uns diàlegs molt divertits i que també busca una vida més acord amb la seva vàlua, deixant d'estar arraconada per qualsevol lloc del palau. Els personatges del mag Merlí, o del designat pel pare com a promès d'Ysabel, el Baró Cumbre, són esperpèntics.

Les aventures d'Ysabel i l'espasa constitueixen una divertida relació d'adversaris i paratges singulars, però a la vegada una crítica del patriarcat i el masclisme, simpàtica, però decidida. Sota una superfície lluminosa, podrem trobar la foscor. L'aventura serà una empresa majúscula per una princesa acostumada a viure sempre a palau, i les intencions de l'espasa potser no seran tan bones com s'esperaven. 

El guió del francès Monde és molt àgil, clar i ple de sorpreses, i fan que la lectura de l'obra circuli a gran velocitat. El dibuix del belga Burniat és senzill, amb un ràpid reconeixement dels personatges i uns colors llampants i cridaners. La seva anterior obra va ser l'exitosa: "El misteri del món quàntic", que va fer amb el físic Thibault Damour. Tots dos autors francòfons són dos artistes consolidats en el mercat amb nombrosa obra publicada.

Una obra de quasi dues-centes cinquanta pàgines que es llegeix amb un somriure i que a la vegada et fa pensar en la lluita de les protagonistes davant d'uns homes mediocres o estúpids, o les dues coses a la vegada.

Días de arena

 

Autora: Aimée de Jongh.

Editorial: Planeta Cómic. (2024).

Al blog ja havíem comentat dues enormes obres d'aquesta autora holandesa: La obsolescencia programada de nuestros sentimientos, i El regreso del halcón abejero. La primera com a dibuixant amb el guió de Zidrou, la segona com autora completa. Avui comentarem una obra monumental, una narració sublim i unes imatges poètiques que emocionen des de les primeres pàgines i et deixen aclaparat en les darreres. Un viatge extraordinari. Les escenes de les tempestes de sorra et queden gravades per la seva dimensió gegantina i monstruosa.

El jove protagonista, John Clark, un fotoperiodista de vint-i-dos anys, rep un encàrrec de la Farm Security Administration, un organisme governamental creat per ajudar al sector agrari en els temps de la Gran depressió. Les seves fotos han de mostrar la situació dramàtica dels agricultors i ramaders per la terrible sequera, i el "Dust Bowl", unes tempestes de sorra que fins i tot tapaven la llum del sol.  Aquest fenomen va afectar, als anys trenta, una zona enorme entre Oklahoma, Kansas i Texas, i va arribar alguns anys fins al Canadà. La misèria ofega als pobres habitants que cerquen la fugida emigrant a Califòrnia.

Els pas dels dies i la relació amb els habitants d'aquest món de sorra i pols, farà que l'objectiu deixi de ser enviar un document gràfic, i passi a ser un altre molt més humà.

El còmic està basat en fets reals, i en les darreres pàgines del còmic podem veure algunes fotos dels fotògrafs de la FSA que documenten tot aquest infern de misèria. Entre aquestes fotos podem trobar la icònica foto de Dorothea Lange, "Migrant Mother" on apareix Florence, una dona jove de trenta-dos anys amb set fills, que amb el seu rostre d'esgotament i desesperació mostra la intensitat de la tragèdia humana.

L'obra té quasi quatre-centes pàgines, però veureu que acabareu desitjant continuar tenint la companyia de John Clark, malgrat la duresa extrema del desert. L'any 2021 va guanyar el premi Gold Award dels Japan International.

Gorda

 

Autor: Moyoco Anno.

Editorial: Ponent Mon. (2017).

Moyoko Anno és una "mangaka" nascuda a Suginami, Tòquio. En té nombrosa obra publicada de mangues, i també n'és una escriptora amb molta popularitat entre les dones joves. Les temàtiques i posicionament de la seva obra és sovint en defensa de la dona i de lluita contra les exigències que marca la societat dominada pels homes. En aquest cas ens mostra els problemes de la pressió que pateixen les dones joves pel seu aspecte, la solitud, la bulímia i l'anorèxia com a principals símptomes i malalties, i la manca d'autoestima. La societat nipona és molt avançada en molts aspectes, però la seva sexualitat va d'uns extrems a altres oposats. De fet, hi ha un personatge dins de la història que fàcilment hauria d'estar detingut pel seu comportament amb la protagonista, Noko Hanazawa, una noia que treballa en una oficina envoltada de companyes que en la gran part són falses amigues i col·laboren en la seva destrucció. Al llarg de la narració veurem les diferents etapes per on passa la dura vida de la protagonista. Uns grams de menys haurien de representar una mica de felicitat, i deixar de tenir repulsió pel seu cos, però el viatge és un infern. La figura de la seva parella és demolidora, Hanazawa és tan sols un tros de carn per fer servir quan a ell li interessa. 

El còmic té l'estructura clàssica dels mangues, les pàgines del darrere cap endavant, i les vinyetes de dreta a esquerra. Amb un blanc i negre i estructura flexible de tres línies de vinyetes per pàgina, el còmic es llegeix amb força interès. 

Un còmic important per denunciar la cosificació de les dones, i l'esclavatge d'uns models estètics, de vegades impossibles d'assolir, que converteixen la vida de les noies en carrerons sense sortida d'infelicitat.