La obsolescencia programada de nuestros sentimientos

 

Autor: Zidrou. Dibuixos: Aimée de Jongh.

Editorial: Anaya. (2019).

El còmic ens planteja, amb molta tendresa i amor, l'enamorament en el difícil procés de l'envelliment. 

"Ulises", és un home vidu de cinquanta-nou anys que acaba de ser prejubilat a la seva feina de transportista. La seva filla va morir en un accident automobilístic, i el seu fill està sempre ocupat amb la seva feina. 

"Mediterránea Solenza" és una senyora de seixanta-dos que de jove va ser model i que va tenir certa fama per aparèixer en la portada d'una revista. Ara porta un negoci de formatges que ha passat a ella després de la mort de sa mare.

Tots dos estan sols. Aquestes dues ànimes solitàries trobaran l'amor per una d'aquelles coincidències que té la vida. La nova amistat entre ells, anirà deixant pas a compartir molts moments, records i vivències que els duran a una etapa insospitada d'amor quasi adolescent. Al final de la narració, apareix un gir sorprenent que no desvelarem als futurs lectors.

Zidrou, un veterà guionista belga que viu des de fa molt de temps entre nosaltres,  torna a escriure un relat molt proper, amb petits drames quotidians que contrasten amb les ganes de viure, de tirar endavant com sigui. L'hem gaudit anteriorment a : Naturalezas muertas,  i Tocadiscos.

Aimée de Jongh, una molt jove il·lustradora holandesa, ens ofereix un dibuix a l'aquarel·la que ens retrata amb detall les expressions dels personatges i el seu entorn. Una molt bona obra pictòrica que també vam poder veure en El regreso del halcón abejero, que vam comentar fa uns cinc anys en aquest blog.

Un bon còmic que ens farà sentir menys angoixats pel pas del temps i els seus inevitables efectes.