Autor: Richard McGuire
Editorial: Ediciones Salamandra. 2015.
Pensa un moment en el lloc que ara mateix et trobes, i ara pensa com seria aquest espai fa cent anys. T'ho imagines? Doncs, ara pensa com seria fa cinc mil anys o quatre-cents anys cap al futur, com va canviant tot el que t'envolta, però continua sent el mateix punt de l'espai. Aquest és el punt de partida d'aquesta brillant obra.
Descriu el pas del temps per un racó d'una casa, una casa que ni tan sols existia fa uns centenars d'anys i que deixarà d'existir uns centenars d'any més tard, però l'espai continuarà allà contenint un tros de bosc, un terreny desert o una sala encara per edificar. I l'autor fa aquest exercici com si es tractés d'un enorme trencacaps, dividint la imatge en diferents quadres on es veu reflectit un moment de l'escala en el pas del temps.
En Aquí el protagonista és el temps, l'obra és una reflexió poètica plena de sentiments, empremtes, gestos, veus i sons. L'habitació que apareix està inspirada en la casa familiar de l'autor i també hi ha algunes referències als seus avantpassats, però el que també descriuen les més de tres-centes pàgines és la història del planeta i el poc espai que ocupa la humanitat en la llarga existència de la Terra.
Richard McGuire no és només un dibuixant de còmics, és un artista al qual li agrada fer moltes i variades coses, disseny de joguines, escultures, escriure llibres infantils, passant per la seva vessant com a músic al grup Liquid Liquid on toca el baix. Un autèntic artista del Renaixement.
Potser, la llavor de tota aquesta història va ser el fet que son pare feia cada any fotos de la família sempre en el mateix racó i amb la mateixa postura, una mena de primera versió de la descripció del pas del temps. De totes maneres, l'autor ens descriu un futur esperançador, lluny de visions fosques o apocalíptiques, malgrat que sovint les coses no semblen anar cap a un bon destí mundial.
Un experiment gràfic apassionant que a més provoca de forma inevitable la necessitat de lligar totes les escenes com si fossin un guió de la vida al nostre planeta i de nosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada