La memòria de l'arbre

 

Autora: Tina Vallès.

Editorial Anagrama. (2017).

Vaig trobar aquest llibre de poc més de dues-centes pàgines a les prestatgeries de casa. No recordo sí el vaig regalar o me'l van regalar, i feia temps que esperava el seu torn tranquil·lament envoltat d'altres bons llibres companys. El llibre narra amb molta sensibilitat i delicadesa una experiència de vida que m'hagués encantat tenir, una relació intensa i plena d'amor i admiració amb la figura de l'avi. 

A la novel·la els avis, Joan i Caterina, deixen el poble on han viscut i s'instal·len al pis dels pares del Jan. Ara són cinc i tot canvia una mica. L'avi i el net tenen  el seu món, ple d'anades i tornades del col·legi, d'arbres i lletres, de records i desitjos.  La història d'un desmai situat enmig d'una petita plaça serà el fil conductor de la narració. Un dia tot començarà a canviar de forma progressiva, lenta, però imparable. Apareixen altres actors a l'obra, els pares i l'àvia, però els principals protagonistes són ells dos.

L'obra ens parla de la transmissió dels records, de com es fabriquen i com es conserven, d'on es guarden i com es poden perdre. El llibre està dividit en onze capítols que se subdivideixen en molts altres. La lectura de les seves pàgines és molt amable, delicada, sensible, i magníficament construïda. Una peça impecable de bona ficció literària. 

L'autora nascuda a Barcelona és filòloga i es dedica a l'escriptura, la traducció i la correcció. Amb aquest llibre va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la (2017), i el Premi Àngels Anglada (2018), i va quedar finalista del Premi Mandarache (2020). S'ha traduït a mitja dotzena de llengües.

L'any 2012 ja havia guanyat el Premi Mercè Rodoreda amb el recull de relats "El parèntesi més llarg".

La dona gelada

 

Autora: Annie Ernaux.

Angle Editorial. (2023).

Vaig llegir aquest llibre ja fa quasi un any i mig. Vaig sentir comentaris a la ràdio i a algunes persones que l'havien llegit. Només coneixia a l'autora per ser considerada la veu d'una generació feminista al país veí, França. Nascuda el 1940 a Normandia, la seva obra sempre ve marcada per la crítica social i la lluita de classes. Ha rebut nombrosos premis importants i el reconeixement de la crítica literària. Va guanyar el Premi de la Llengua Francesa (2008), el Premi Margarite Yourcenar (2017), el Premi Formentor (2019), i el Nobel de Literatura pel conjunt de la seva obra (2022). 

El llibre presenta a una dona que s'acosta a la trentena, professora, casada amb un executiu, i mare de dos nens. Viu en una casa confortable, i tot sembla anar bé, però no, se sent una dona gelada.

La seva curiositat, les seves passions, la seva felicitat, el seu impuls vital va desapareixent sota la càrrega de compaginar la seva feina, important per a ella, amb les compres, els sopars, l'atenció als nens, la casa, i mantenir la imatge de felicitat. I això passa mentre el seu marit avança a la feina, cada vegada més fora de casa, i obtenint èxits professionals. El desequilibri és tan evident i injust que sembla absurd que fins i tot moltes dones ho acceptin com l'única alternativa de realització personal.

Ernau ho explica barrejant tendresa amb ràbia i amargor. Aquest empobriment i esclavitud presupossada de les dones es produeix des de fa molt de temps, massa temps. Una maleïda normalitat.

Una obra curta i fàcil de llegir que planteja moltes preguntes. 

Monstruo

 

Guió: David Muñoz. Dibuixos: Andrés G. Leiva. 

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

El monstre d'aquesta obra sembla haver sortit de la llegendària novel·la de Mary W. Shelley, Frankenstein. En temps del postfranquisme, en una societat masclista, plena de por i grisor, ara el monstre intenta allunyar-se dels sentiments, no vol tenir relació amb una humanitat que sempre l'ha perseguit i castigat, viu en una pau hermètica, però uns crits d'una nena que viu a la seva escala faran que tot canviï, i tot allò que ha reprimit al llarg de molts anys apareix amb tota la intensitat. L'amor i l'odi tornen a conformar la seva vida, el món torna a ser ple de llum, però d'ombres sinistres, la bellesa es barreja amb la crueltat. Es mourà entre els barris deprimits amb pobresa i famílies desestructurades, i els clubs dels corruptes que es van fer rics ajudats per la corrupció del govern de la dictadura.

La narració de David Muñoz és àgil, dinàmica, amb un ritme creixent que portarà la història a un final sorprenent. El dibuix d'Andrés G. Leiva és intens, poderós, amb un negre sobre blanc que fuig dels detalls i es concentra en les expressions dels personatges. Tots dos autors ja van aconseguir un important èxit amb l'obra 15, l'any 2021 que ja vam comentar l'agost d'aquell mateix any. Del guionista també vam comentar Infectado fa pocs mesos. 

Tancarem l'entrada amb la frase colpidora de l'obra Frankenstein que apareix a l'inici del còmic: "O es que piensas que vas a ser feliz mientras yo me arrastro en mi insoportable sufrimiento?"

Un còmic on tots els personatges malviuen en un món sòrdid sense cap mena d'esperança.

Torpe de nacimiento

 

Autor: Yaro Abe.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

Un manga divertit que ens parla d'un nen, Makoto, i del seu pare, Akira, que viuen a Nakamura (avui en dia Shimanto) de la prefectura de Kochi, al Japó. El títol fa referència al sentiment del nen de si mateix, i de la figura del seu pare, un tipus ben especial. Aquesta crònica divertida de la vida familiar va des del seu naixement fins a l'adolescència. Makoto és un nen tímid, desmanegat, feble, un xic malaltís, però que li agrada dibuixar. L'autor, Yaro Abe, fa una narració quasi autobiogràfica de la seva infantesa, de la relació amb el seu pare, un home excèntric, variable, amb un sentit de l'humor una mica particular i que no troba gaire encaix en la societat competitiva del Japó.

El còmic d'Astiberri, a petició de l'autor, manté la lectura nipona, iniciant-se per darrere i la lectura de les vinyetes de dreta a esquerra. L'estructura de les vinyetes és molt regular, i el dibuix en blanc i negre és senzill, però efectiu per a una narració carregada de tendresa, detalls de la vida nipona, delicadesa i molt humor. 

Yaro Abe va estudiar a la Universitat de Waseda, on va fundar el club de manga. Treballa vint anys com a director en una agència de publicitat, i de sobte als quaranta-un anys debuta com a "mangaka" i guanya el "Premi Shogakukan" com a nou talent, l'any 2003. Va arribar a l'èxit internacional i les supervendes al Japó amb l'obra "La cantina de medianoche" que fins a tot té una adaptació a Netflix.

Una crònica costumista que et farà somriure molt sovint i que resulta una veritable guia per entendre com viuen en aquelles terres.

Al son de un fado

 

Autor: Nicolas Barral.

Editorial Planeta. Planeta Còmic. (2023).

Lisboa, estiu del 68, la dictadura de Salazar amb un control implacable sobre la població. El metge privat Fernando Pais tracta ara, de viure sense implicar-se en cap conflicte. Un comportament molt llunyà de la seva vida passada com a militant revolucionari, però un dia normal com qualsevol altre dia fa que tot canvïi. De sobte, un nen que comet una bretolada contra la policia el farà canviar, i la defensa d'aquest petit revolucionari iniciarà un canvi en les seves accions. El còmic va néixer de la lectura de Barral de l'obra "Sostiene Pereira" d'Antonio Tabucchi.

Malgrat que la narració pugui semblar previsible, i el protagonista respongui a trets del cinema de fa dècades (aquest metge podria haver estat interpretat perfectament per Gregory Peck), la història està ben explicada i manté un bon ritme de lectura. A més fa una bona descripció de les detencions, interrogatoris i tortures de la policia.

La distribució extremadament regular de les vinyetes i un dibuix molt ben treballat de les figures humanes dona a l'obra un to clàssic. El color el posa l'autor amb l'assistència de la seva germana Marie Barral, i el treball de llums i ombres és molt bo. L'autor francès, col·laborador habitual de la revista "Fluide Glacial", compta amb més de quaranta obres, la darrera és d'aquest mateix any: "L'intranquille monsieur Pessoa".

Una obra formal, ben narrada i ben dibuixada, però potser amb poques sorpreses. 

Informe del interior

 

Autor: Paul Auster.

Editorial Anagrama. (2013).

Un altre llibre de Paul Auster, amb la seva prosa directa, senzilla i molt propera. En aquesta ocasió ens explica totes les seves experiències des de la infantesa en l'inici dels anys cinquanta en plena postguerra, fins a la seva joventut en els explosius anys seixanta. I ens ho explica comentant la seva passió pels cowboys, les pel·lícules de cinema negre, la fascinació per la ciència-ficció i els extraterrestres, l'entusiasme que li generen els herois del beisbol, i amb tot això la progressiva concepció de l'autor com a persona autònoma, i la seva aventura personal, espiritual i intel·lectual. Ell mateix diu: "als sis anys vaig descobrir que era independent. Abans d'això jo tan sols existia. A partir d'això, vaig saber que jo era. I això suposa una diferència enorme".

Auster té una capacitat enorme per l'evocació dels moments que marquen el creixement personal, olors, sons, sensacions, emocions i per sobre de tot una galeria d'imatges d'una època. L'edició d'Anagrama ens satisfà la curiositat d'aquesta col·lecció visual omplint les darreres pàgines amb moltes imatges de cinema, televisió i premsa. Imagino que malgrat la distància en quilòmetres, alguns pocs de vosaltres mateixos reconeixereu i coincidireu en moltes d'elles si teniu una edat semblant a l'autor, va néixer en 1947, o la gran majoria per la vostra cultura d'imatges. Jo he gaudit com un nan en els comentaris que fa al voltant de la pel·lícula "L'increïble home minvant", de l'any 1957, i que sorprenentment no va arribar a Espanya fins al 1989. Si la podeu recuperar veureu que és una petita meravella en un blanc i negre inquietant. 

Auster va crear el seu primer poema als nou anys, i des d'aleshores ha escrit un munt de llibres bons.

Al blog només hem comentat de tots els llegits dues obres: Baumgartner, aquest estiu passat, i la imprescindible Bogeries de Brooklyn, fa sis anys.

Un llibre divertit, entretingut, fresc i que es pot llegir tot seguit o fent aterratges intermitents combinant-lo amb altres lectures. Resulta molt fàcil submergir-se en les aigües d'aquest escriptor nord-americà que a més és poeta, guionista i director de cinema, i seguit fidelment per milers de lectors a tot el món.