dimarts, 9 de setembre del 2014

Sopa de miso


Ryu Murakami. Editorial Seix Barral

D'entrada, Ryu Murakami no te cap relació ni de parentesc, ni d'estil amb l'altra escriptor japonès, el magnífic Haruki Murakami. És una pura coincidència dels cognoms.
Aquest autor japonès conegut com un dels mestres del triller psicològic  oriental ens conta la intensa relació entre Frank, un turista nord-americà, i Kenji, un guia de turisme sexual de Tokio. La història serveix també per parlar de la complexa societat japonesa, de la seva particular relació amb el sexe, de la solitud dels habitants d'una ciutat enorme, del cansament de la joventut per continuar desenvolupant els mateixos esquemes, de la recerca d'alguna forma d'estimació i de la mena d'admiració i odi que generen els estrangers i en especial els nord-americans, aquells que els van guanyar la darrera guerra. Sura en tota la narració aquest aire de cansament, de manca d'horitzons, de desencant general d'una part de la població que viu a la nit de Tokio.
La seva lectura és molt dinàmica, i l'espiral de terror que es va generant amb el pas de la narració encara accelera més la recerca del final de la història. Un final obert que deixa la situació tan inestable com el monstre i el seu guia presoner. L'escena de violència salvatge és poderosa, ben descrita i molt propera al cinema asiàtic més cruel i sagnant que compta amb tants fidels seguidors.
Ryu Murakami, nascut al 52, és l'escriptor també de "Azul, casi transparente", la seva primera obra que va ser molt premiada i va vendre més d'un milió d'exemplars. Aquesta obra és del 97 i compta també premis tan rellevants com el Yomiuri Literary Award. Ha publicat una trentena de novel·les. Murakami també és director de cinema, i va dirigir un film de culte amb el títol de "Tokio Decadence", a més de ser bateria d'un grup de rock.
En resum, un llibre de lectura ràpida, que descriu molt be l'ambient de desencant dels tuguris de sexe d'una ciutat plena de gent sola, sense sortida, i que compta amb una bona dosi de violència. Tarantino podria fer una versió amb molta facilitat. La sang agermana.   
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada