Autor: Emmanuel Guibert
Editorial: Ediciones Sinsentido.2013
L'autor Emmanuel Guibert va conèixer a les seves vacances a l'illa de Ré un home gran ja retirat i amb el que va mantenir llargues converses. Aquest home era Alan Ingram Cope, un soldat d'Estats-Units que va participar en la Segona Guerra Mundial. D'aquestes converses amb ell i de la gran amistat que va sorgir entre ells, l'autor va crear primer "La guerra de Alan" on ens explicava les seves vivències al conflicte militar, i posteriorment va escriure l'obra que ara comentem, "La infancia de Alan".
En aquesta obra ens explica amb moltíssims detalls tota la seva infantesa, el pas per l'adolescència i la joventut d'aquest home que va viure envoltat d'una família que lluitava en els temps difícils d'entreguerres i que suportava com podia la Gran Depressió després del Crack del 29. D'aquesta forma pausada ens ensenya els records dels seus primers dies a Alhambra, un petit poble a prop de Los Angeles, els seus jocs infantils, els seus amics, els viatges de la família, els estius, la desaparició de les persones estimades i l'aparició de persones importants que el van fer créixer.
L'autor que va triomfar amb la premiada obra "El fotógrafo" ens delecta pausadament en aquesta completa descripció d'una època i d'un lloc poc abans dels inicis del segon conflicte mundial. La narració avança com si es tractés d'una narració en primera persona i ho fa d'una forma fragmentària com la nostra memòria, no de forma lineal, donant més importància a determinats esdeveniments i oblidant uns altres.
Les primeres pàgines són a tot color i amb grans vinyetes que ens mostren l'actualitat situant-nos enmig de grans autopistes. Després passem al blanc i negre quan ens parla del passat que ubica a dues poblacions, Cope i Hanson, i ho fa sense perdre aquesta mestria a l'hora de dibuixar els detalls de les figures humanes i els paisatges urbans. És molt destacable la utilització de la reducció del tot que fa en algunes vinyetes en les quals únicament apareixen uns determinats personatges que es dibuixen sobre el blanc més neutre. Una autèntica demostració que de vegades menys és més.
En resum, una meravella d'obra magníficament dibuixada que ens descriu una narració plena d'innocència i tendresa fonamentada en la nostàlgia dels records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada