Autor: Isao Moutte.
Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).
El còmic està basat en la novel·la de Thomas B. Reverdy, i potser ja és una magnífica obra, ho desconec, però aquest autor franco-japonès ha creat una peça d'una complexitat i dinamisme digne d'un còmic de molt nivell. La història parla dels "Evaporats", aquelles persones adultes que desapareixen, que un dia determinat ja no hi són. Ningú sap el perquè, ni on són. La policia no els busca perquè no hi ha cap delicte, i la família tampoc per la deshonra que comporta i pels diners que pot suposar una recerca. Aquestes desaparicions voluntàries afecten a més de vuitanta mil persones cada any al Japó. Moltes d'elles canvien d'identitat i viuen al marge de la societat.
El protagonista, Kaze Watanawe, un modèlic oficinista que fa trenta-cinc anys que treballa en una empresa de seguretat, desapareix. La seva filla que porta anys vivint a França torna al seu país per tractar de trobar-lo. El company principal del protagonista serà un adolescent que sembla haver-ho perdut tot en el desastre de Fukushima. El còmic ens narra tot el conjunt d'accions que desenvolupen els protagonistes i les causes personals que els mouen. A més, el còmic ens ensenya l'interior de l'ànima japonesa, els seus costums, les estrictes normes de la seva societat, i uns paisatges molt ben exposats. No falta una crítica ferotge de la fredor de les autoritats en el desastre de la central nuclear, ni tampoc a l'estructura caduca de les famílies i a una societat amb contrastos enormes. Les imatges de la zona devastada pel tsunami fan autèntica commoció. Una autèntica escombrada de tot el qui hi havia.
Al còmic no li cal més que un dibuix en negre sobre blanc, trames manuals amb múltiples intensitats de ratllat, i un domini enorme de les figures i les expressions dels personatges. Diàlegs justos i la informació necessària donen a l'obra la velocitat d'un thriller que t'enganxa des de l'inici de la primera pàgina.
Isao Moutte, nascut a Niihama, Japó, és llicenciat en Belles Arts a Angoulême. N'ha publicat sis obres a França, dues de les quals han estat traduïdes al castellà: Clapas, que vam comentar l'any 2022,i aquesta que avui comentem. Un autor que no hem de perdre de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada