Corpus

 

Autora: Alba Camarasa.

Editorial: Adia Edicions. (2021).

Quaranta-quatre poemes, llargs o curts, més narratius uns, més sintètics altres, però tots carregats de certa ironia, mala llet, un posicionament de voler enfrontar els desitjos amb la crua realitat del món. 

Els poemes tenen el títol amb l'article i la preposició "El de...", així ens alerta del que trobarem dins del text. Aquesta jove autora valenciana manifesta els seus contactes i treballs amb el tema de l'ajut humà, la crítica política i social, la història i la filosofia, i una passió per les plantes que lluny de ser ridícula o cursi, resulta atractiva i plena de química.

Alba Camarasa, va guanyar el "46è Premi de poesia Vila de Martorell", amb l'obra: "Llet de Glacera", i abans havia publicat dins d'una antologia panoràmica valenciana amb el nom de "Tibar l'arc".

Amb "Corpus" va obtenir el "Premi Gumersind Gomila" de Maó de l'any 2021. L'autora té, a més, tres reculls de publicacions: "La farina que admeta" (2012), "Apologia dels dies" (2009), i "Drecers i Naufragis" (2008).

Tancarem l'entrada deixant-vos com a mostra dos dels poemes que més m'han agradat: 

-El de quan somies que caus.

A la nit, que les llums s'atoven, i els sorolls s'atoven,

tanques els ulls i mig somies que caus.

Milions de persones al món tanquen els ulls i mig somien que cauen.

Soc la que vos pren la mà just en aquell moment i vos desperta

per a que no vos feu mal.

-El de matar-te

Ja és l'hora de matar-te en un poema.

De deixar les flors de banda i matar-te en un poema.

Vehicular la violència cap ací, cap al meu camp de batalla.

I deixar que la sang entre amb les lletres i no al contrari.

Esprémer la tensió tonal, el bruxisme, l'insomni,

les preguntes, les declaracions no demanades,

el buit i la por. És hora que tot això em siga suficient

per matar-te en un poema.

Que siga la dona un llop per a l'home.

Agrupar totes les ràtzies i redirigir-les cap a tu.

Làser de ràbia assenyalant-te l'estèrnum. I disparant.

Ja era hora de matar-te en un poema.

I resolt això, tornar a les flors i portar-te'n un ram.